Gramàtica Catalana: Conjugació Verbal i Tipus de Subordinació
Modes i Temps Verbals en Català
Mode Indicatiu
- Present: canto
- Imperfet: cantava
- Passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren
- Passat perifràstic: vaig cantar
- Futur: cantaré
- Condicional: cantaria, cantaríem, cantaríeu
- Perfet: he cantat
- Plusquamperfet: havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat
- Passat anterior: haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat
- Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat, vas haver cantat
- Futur perfet: hauré cantat
- Condicional perfet: hauria cantat
Mode Subjuntiu
- Present: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
- Imperfet: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin
- Perfet: hagi cantat
- Plusquamperfet: hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat, haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat
Tipus de Proposicions i Nexes Gramaticals
Proposicions Coordinades
Les proposicions coordinades s'uneixen mitjançant els següents nexes:
- Copulatives: i, ni.
- Continuatives: i fins i tot, i ni tan sols, i... i tot, (i) encara, (i) a més, (i) encara més, ni... ni re.
- Disjuntives: o, o bé, o si no, o... o...
- Explicatives: és a dir, o (sigui), això és.
- Adversatives: però, en canvi, tanmateix, ara, ara bé, amb tot, tot i això, així i tot, no obstant això, mentre que.
- Il·latives: doncs, per tant, així (és que), de manera que, per consegüent.
- Distributives: ara... ara, ni... ni, aquí... allí... més enllà, mig... mig, tan si... com si, qui... qui... qui, sigui... sigui, per un costat... per l'altre, no solament... sinó (que) també.
Proposicions Subordinades
Subordinades Substantives
- Complatives: que.
- D’infinitiu: (Davant d'infinitiu: a, de, per).
- Interrogatives: què, qui, si (i altres elements interrogatius).
- De relatiu: el qui, el que, això que, tot allò que, aquell qui, tothom qui (sempre acompanyat d'un determinant).
Subordinades Adverbials
- De temps: mentre, quan, a penes, així que, aleshores que, ara que, cada vegada que, de seguida que, des que, després que, fins que, sempre que.
- De lloc: allà on, per tot arreu on, onsevulla que.
- De manera: segons (que), així com, en tant que, igual com, segons que, sense que, tal com.
- Causals: perquè, atès que, com que, ja que, per tal com, puix que, vist que.
- Finals: a fi que, per tal que.
- Concessives: a pesar que, bé que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, tot i que.
- Condicionals: si, mentre que, només que, sempre que, sols que.
- Consecutives: tant... que, massa... perquè, de tal manera que.
- Comparatives: com més/menys, més/menys que, tan... com.
Subordinades Adjectives (De Relatiu)
Les proposicions adjectives han de tenir un antecedent i sempre realitzen la funció de Complement del Nom (CN).