Gramàtica Catalana: Guia Completa i Pràctica
Tipus de Narrador
Narrador Intern
És un personatge que parla en 1a persona i amb valoració subjectiva.
Narrador Protagonista
És el personatge principal.
Narrador Testimoni
Descriu els fets que li passen al protagonista.
Narrador Extern
No és cap personatge, parla en 3a persona i amb valoració objectiva.
Narrador Omniscient
Ho sap tot, coneix els personatges i els seus sentiments.
Narrador Observador
Només sap el que observa.
L'Oració i el Sintagma
Oració
Està formada per un SN (subjecte) i un SV (predicat).
Sintagma
És un grup de paraules que formen una unitat més petita que l'oració.
Tipus i Nuclis de Sintagmes
- Nom - Sintagma Nominal (SN)
- Verb - Sintagma Verbal (SV)
- Adjectiu - Sintagma Adjectival (SAdj)
- Adverbi - Sintagma Adverbial (SAdv)
- Preposició - Sintagma Preposicional (SPrep)
Categories Gramaticals
Noms
Són paraules que designen coses, objectes, animals i persones. La majoria són variables. Ex: taula, taules, llibreta, llibretes.
Adjectius
Són les paraules que designen característiques del nom. La majoria són variables i concorden amb el nom. Ex: nou, nova, nous, noves.
Determinants
Són paraules que acompanyen el nom. La majoria són variables.
- Article: l', la, el, etc.
- Demostratius: aquell, aquest, etc.
- Possessius: meu, teu, seu, etc.
- Numerals: un, primer, dos, segon, tres, tercer, etc.
- Exclamatius i Interrogatius: quina, quin, etc.
- Quantitatius: molt, poc, etc.
- Indefinits: qualsevol, algun, etc.
Pronoms
Són paraules que substitueixen altres paraules. Generalment són variables. Ex: ell, ella, li, ho, etc.
Verbs
Són paraules que designen accions. Són variables i es conjuguen amb: la persona, el nombre, el temps i el mode. Ex: cantar, saltar, jugar, etc.
Adverbis
Són paraules que expressen manera, lloc i temps. Són invariables. Ex: aquí, demà, ràpidament, etc.
Preposicions
Són paraules que uneixen paraules. Són invariables. Ex: a, de, en, per, per a, des de, amb, etc.
Conjugacions
Són paraules que uneixen sintagmes o oracions. Ex: i, però, perquè, ja que, etc.
Interjeccions
Són paraules que equivalen a una oració i expressen l'actitud del parlant, o estableixen una comunicació entre el parlant i l'oient. Són invariables. Ex: ai!, oi?, etc.
La Dieresi
Es posa per damunt de la lletra "i" i "u" per indicar que cal pronunciar-les.
- Es posa per pronunciar la "u" d'aquests grups: -güe, -güi, -qüe, -qüi. Ex: aigüera, conseqüència, pingüí.
- Es posa per trencar el diftong, però només quan aquella paraula no pot portar accent. Ex: raïm, suïssa, arruïnat.
- Es posa en una "i" entre dues vocals, si no fa de consonant es posa la dièresi. Ex: coneïa, produïeu, traduïu.
Ortografia: P/B, T/D, C/G
- Darrere d'una vocal tònica s'escriu p, t i c, encara que hi hagi paraules de la mateixa família que s'escriguin de manera diferent. Ex: llop (lloba), humit (humida), amic (amiga).
- Darrere d'una vocal àtona s'escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada. Ex: àrab (Aràbia), pàl·lid (pàl·lida), càstig (castigar), príncep (principat), dipòsit (dipositar), músic (música).
- Darrere d'una consonant s'escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada. Ex: superb (supèrbia), covard (covardia), alberg (albergar), serp (serpent), desert (desèrtic), remolc (remolcar).
Quan/Quant, Tan/Tant
Quan
Utilitzem "quan" per introduir una expressió de temps. Ex: quan vindràs?
Quant
Utilitzem "quant" per referir-nos a una quantitat. Ex: quant t'ha costat això?
Tan
Utilitzem "tan" per indicar el grau d'un adjectiu o d'un adverbi. Ex: és tan simpàtic!
Tant
Utilitzem "tant" per indicar el grau d'un verb o d'un nom. Ex: no corris tant!
El Perfet d'Indicatiu
Expressa una acció acabada però que ha tingut lloc dins un període de temps molt pròxim. Ex: aquest matí ha plogut, els costums socials han canviat molt.
Conjugació del verb "cantar"
He cantat, has cantat, ha cantat, hem cantat, heu cantat, han cantat.