Gramàtica i Literatura Catalanes: Repàs Complet

Vocabulari

Definicions

Matxet: Coltell llarg i pesant usat sobretot a Amèrica per a tallar la canya de sucre, aclarir boscos, i com a arma.

Enquistats: Problema social de molt difícil solució.

Insalubritat: No saludable.

Pell adobada: Pell tractada de manera especial, com curada.

OIT: Organització Internacional del Treball.

EUA: Estats Units.

UNICEF: Secció de l'ONU que s'encarrega de la infància.

Estèril: Que no dona fruit.

Eradicar: Fer desaparèixer completament.

Escepticisme: Actitud de qui no creu o dubta de la veritat o l'eficàcia d'alguna cosa.

Gramàtica

Categories Gramaticals

Categoria gramatical: Conjunt d'unitats lèxiques que comparteixen determinades propietats formals i funcionals.

Substantiu: Designa conceptes, persones, animals o objectes. Tenen gènere i varien en nombre. N'hi ha de concrets, propis i col·lectius.

Adjectiu: Expressa una qualitat del substantiu que acompanya. Concorda en gènere i nombre. S'acostuma a col·locar darrere del substantiu.

• Especificatiu: Delimita i concreta el sentit del substantiu al qual es refereix.
• Explicatiu: Dóna informació no necessària sobre el substantiu.

Pronom: Substitueix un nom. N'hi ha de diverses classes:

• Demostratius
• Possessius
• Numerals
• Quantitatius
• Indefinits
• Interrogatius
• Relatius
• Personals

Determinant: Acostuma a anar davant del substantiu i el concreta. Poden aparèixer sols o combinats. Es classifiquen en set grups:

• Articles
• Demostratius
• Interrogatius
• Possessius
• Indefinits
• Quantitatius
• Numerals

Alguns determinants tenen la mateixa forma que els pronoms, però fan una funció diferent:

• Els determinants acompanyen el substantiu.
• Els pronoms substitueixen el substantiu.

Verb: Expressa un estat, acció o procés.

Adverbi: És una categoria gramatical invariable; no té morfemes de gènere, nombre o persona. L'adverbi modifica el verb, un adverbi o un adjectiu.

Preposició: És una categoria gramatical invariable. Serveix per enllaçar dos mots o sintagmes.

Conjunció: És una categoria gramatical invariable. Enllaça dos elements dins una oració, que són sintàcticament iguals. Poden ser coordinants o subordinants.

Interjecció: És una categoria gramatical invariable, que expressa valors subjectius. Tenen un caràcter emfàtic, per això tenen una entonació interrogativa o exclamativa. N'hi ha de dos tipus:

• Pròpies: Són monosil·làbiques.
• Impròpies: Són mots comuns de la llengua.

Formació de Paraules

Habilitació (Substantivació): Consisteix a convertir una paraula de qualsevol categoria gramatical en nom.

Derivació: Procés que ens permet obtenir paraules noves d'una mateixa família. Combina lexemes amb els afixos.

Lexema: És la part de la paraula que aporta el significat bàsic.

Morfemes derivatius: Són partícules que afegim al lexema per matisar-ne el significat.

Morfemes gramaticals: Són les marques de gènere i nombre en els substantius i adjectius i desinències dels verbs.

Sufixos: Són els més nombrosos i van darrere del lexema; poden fer variar la categoria gramatical.

Prefixos: Van davant del lexema. No canvien la categoria del mot primitiu. Provenen d'un adverbi o d'una preposició; altres s'han adaptat del llatí o del grec.

Infixos: Van situats entre el lexema i el sufix.

Pseudoderivats: Són les paraules que provenen directament del lexema llatí i no pas del mot primitiu català.

Fonètica i Ortografia

Síl·laba: És un so o un grup de sons d'una paraula que pronunciem en un cop de veu.

Separació sil·làbica:

• La ela geminada se separa sense posar-li el punt volat.
• No ha de quedar cap lletra sola ni al començament ni al final d'una línia.
• Si la paraula és composta o té un prefix, cal respectar els elements que la formen.
• Només se separen els dígrafs rr, ss o ix.
• Hi ha grups consonàntics que també se separen.

Diftong: És un grup format per una vocal i una i o una u que es pronuncien en una sola síl·laba.

Triftong: És la unió d'un diftong creixent i un de decreixent en una mateixa síl·laba.

Accent gràfic: És el signe que s'utilitza per marcar la vocal tònica d'una paraula.

• Mots aguts: S'accentuen si acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. La síl·laba tònica és l'última.
• Mots plans: S'accentuen si no acaben en cap de les terminacions anteriors. La síl·laba tònica és la penúltima.
• Mots esdrúixols: S'accentuen sempre. La síl·laba tònica és l'antepenúltima.

Dièresi: És un signe gràfic (¨) que es posa damunt la i i la u per indicar que aquestes vocals s'han de pronunciar de manera diferent de com sembla.

Literatura

Les Quatre Grans Cròniques

Narracions en prosa, escrites per ser escoltades o llegides. Són extenses i expliquen episodis històrics bèl·lics, fets coetanis a l'autor, normalment viscuts per ell. Amb elles, els reis pretenien justificar les seves decisions polítiques.

Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets (1244-1274)

• Narra en forma biogràfica les gestes del rei Jaume I, la conquesta de València i Mallorca.
• Dóna també detalls sobre la vida personal del rei.
• El rei segurament va supervisar l'escrit, perquè és molt detallista i creïble.
• Llenguatge popular i col·loquial.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere (1283-1288)

• El protagonista és el rei Pere II el Gran.
• Se centra en la conquesta de Sicília i en la invasió dels francesos a Catalunya.
• Sembla que el va escriure un tresorer reial que es deia Bernat Escrivà.
• Destaca pel rigor i l'objectivitat.

Crònica de Ramon Muntaner (aprox. 1328)

• Explica els fets que abasten des de 1208-1328.
• Ramon Muntaner és protagonista d'alguns dels fets que explica, com l'expedició catalana a Orient comandada per Roger de Flor.
• Obra escrita per ser llegida en veu alta, llenguatge viu i col·loquial.

Francesc Eiximenis: Vida i Obres

Va néixer a Girona al voltant de l'any 1327. Era fill d'una família burgesa benestant dedicada al comerç, però de molt jove va entrar a l'orde franciscà i va obtenir el títol de Mestre en teologia. Va morir a Perpinyà l'any 1409, envoltat d'honors.

És l'autor d'una extensa obra amb voluntat clarament didàctica i divulgadora. Elaborà una prosa senzilla i directa, amb llargues i detallades argumentacions acompanyades d'exemples i anècdotes divertides, sempre de caràcter religiós o moralitzador.

Va ser un dels escriptors medievals més llegits, i la seva obra es va traduir en diverses llengües.

Sociolingüística

Diglòssia: Quan dues llengües diferents s'usen per a funcions diferents.

Bilingüisme: Es defineix com l'ús alternat de dues o més llengües. N'hi ha de tres classes:

• Individual: Quan una persona és capaç d'utilitzar dues o més llengües en les mateixes condicions.
• Social: Quan en un mateix estat o ciutat s'usen dues o més llengües, la pròpia i la forastera.
• Territorial: Quan l'espai geogràfic d'un estat queda dividit en dues o més zones, i cada territori té una llengua oficial.

Llengua minoritària: És una llengua que té pocs parlants.

Llengua minoritzada: És una llengua que es troba en una situació desfavorida per la interposició d'una altra llengua.

Sintaxi

Sintagma: Conjunt organitzat de paraules que es caracteritza per tenir un element que fa de nucli. Es classifiquen en:

• Nominal: El nucli és un nom.
• Adjectival: El nucli és un adjectiu.
• Adverbial: El nucli és un adverbi.
• Verbal: El nucli és un verb.
• Preposicional: Quan va precedit per una preposició.

Composició: Consisteix en formar mots nous mitjançant la unió de dos o més lexemes. Els mots compostos pertanyen a tres categories gramaticals: substantius, adjectius i verbs.

Juxtaposició: És l'acció d'unir dos o més elements sense alterar cap llei gramatical.

Alguns substantius compostos s'han format a partir de la repetició d'un mot i són considerats mots compostos impropis; sovint són onomatopeies que imiten un so natural.

Ramon Llull: Vida i Obra

Vida

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Coneixem molts detalls de la seva vida gràcies a la Vida coetània, una biografia narrada per Llull i transcrita per un deixeble. És a través d'aquesta obra que sabem que fins als 30 anys la seva vida transcorregué a la cort, casat i amb dos fills. El 1263, diverses aparicions de Jesucrist el portaren a abandonar-ho tot i a emprendre un camí de veneració a Déu. Comença una etapa de formació intel·lectual al servei de la defensa i la difusió de la fe cristiana.

Va viatjar pel nord d'Àfrica i per diferents ciutats europees amb tres objectius: la conversió d'infidels, la redacció de llibres basats en l'ideari cristià, i la creació d'escoles i monestirs on formar futurs missioners. Va morir el 1316, a l'edat dels 83 o 84 anys.

Obra

Va ser un escriptor polifacètic. Va escriure en llatí, àrab, provençal i català.

• Prosa filosòfica i científica: Arbre de la ciència.
• Obra narrativa: Vida coetània, Blanquerna i Llibre de meravelles.
• Obra poètica: Cant de Ramon i Desconhort.
• Obra mística: Llibre de contemplació a Déu, Llibre d'Amic e Amat i Arbre de filosofia d'amor.