La Gran Depressió i els Feliços Anys 20: Causes i Conseqüències

El Període d'Entreguerres (1919-1939)

Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles va condicionar el creixement d'Alemanya, on es va instal·lar una república. Alemanya i França van patir grans dificultats, amb àrees destruïdes i manca de mà d'obra. Els nous estats creats al final de la guerra, com Polònia, Txecoslovàquia i Iugoslàvia, vivien en constants conflictes.

Els EUA: Primera Potència Econòmica

Per tant, els EUA (1920) es van convertir en la primera potència econòmica i el primer inversor mundial. Els EUA no devien res i es van convertir en el creditor principal de Gran Bretanya i França. Les nombroses exportacions van generar un superàvit. La banca disposava de capitals ingents i era l'única plaça financera capaç de mantenir un sistema de préstecs a llarg termini.

Els Feliços Anys 20

Els Feliços Anys 20 van comportar una gran expansió de l'economia d'Amèrica, una millora de la producció i nous productes (com l'automòbil). Això va comportar un desenvolupament de sectors industrials, la construcció i un creixement urbà, generant una sensació de prosperitat permanent.

Problemes Subjacents

Els guanys no es van distribuir de manera igualitària: les accions creixien més ràpid que els salaris. Les indústries tradicionals van entrar en crisi (degut a la menor demanda), i també es va produir la ruïna de molts grangers. La capacitat adquisitiva de molts nord-americans no era suficient per absorbir l'augment de producció, la qual cosa va generar sobreproducció (un problema clau). Això va fer que la demanda creixés més lentament que els beneficis i va provocar l'endeutament de moltes persones. El 24 d'octubre de 1929 (Dijous Negre), la borsa de Nova York va caure en picat.

La Gran Depressió

La Gran Depressió va comportar:

• Una crisi bancària (fallida de bancs i pèrdua de dipòsits).
• Crisi industrial.
• Augment de l'atur (amb desnutrició i malaltia).
• Disminució de la demanda.
• Emigració.
• Desigualtat social (especialment per als afroamericans).

Respostes a la Crisi

Herbert Hoover

Hoover va prendre la decisió de no fer res davant de la Gran Depressió, considerant-la temporal.

Franklin D. Roosevelt i el New Deal

Roosevelt, el nou president, va implementar el New Deal (Nova Distribució) el 1933. L'objectiu era reactivar la indústria i frenar l'atur. Es va basar en la teoria de Keynes, que defensava que l'Estat havia de regular i controlar l'economia invertint en l'augment de la despesa pública. Per tant, es van crear obres públiques i es van implementar mesures com:

• Pagaments d'hipoteques.
• Llei de relacions laborals.
• Assegurança d'atur.
• Works Progress Administration (WPA): Fomentar la construcció d'obres públiques (carreteres, reforestacions, centrals hidroelèctriques) per crear ocupació.
• Control estatal rígid sobre els bancs.