Grans Autors i Obres Clau de la Literatura Catalana del Segle XV

Francesc Eiximenis (Girona, c. 1330 – Perpinyà, 1409)

Nascut a Girona, viatjà i estudià a les universitats més prestigioses d'Europa i abastà un gran renom a la Cort i en àmbits religiosos.

Obra clau: Lo Crestià (Chrestia)

Doctrina Cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval. Utilitza un estil clar i planer, ja que les argumentacions llargues i matisades s'acompanyen de narracions breus, exemples i faules.

Aspectes generals de Lo Crestià

• Finalitat: Instrucció religiosa.
• Costumisme i Guia Moral: Guia moral del bon viure cristià. Defensa la burgesia i desconfia de la pagesia.
• Nacionalisme: Defineix la seva nacionalitat amb la gent del Principat, del Regne de València i les Illes, atorgant-los unes característiques comunes.
• Antierudició i Estil Popular: S'inspira en les tradicions medievals i populars anteriors per construir una prosa de caire popular i assequible per a qualsevol persona sense estudis.

Utilitza un to irònic per criticar el pecat i el mal, a més d'emprar el diàleg urbà i natural per dramatitzar. Exemples d'històries incloses: Astúcia d'una viuda, Exemple de mercader ambiciós, Com Déu creà la llengua a la dona.

Vicent Ferrer (València, 1350 – Gwened, 1419)

Fra dominicà nascut a València. Va obtenir fama internacional per la seva tasca predicadora arreu d'Espanya, Suïssa, França i Itàlia. Va ser mestre de Teologia i conseller de reis i papes, a més d'intervenir en esdeveniments religiosos i polítics.

Canonitzat i orador, captava l'atenció amb els seus sermons, però no va escriure res. Conservem part dels sermons gràcies als reportadors que l'acompanyaven i escrivien en romanç.

L'Escenificació i Estil Predicador

L'escenificació era molt personal. Feia servir recursos teatrals (gestos) que commovien el públic i expressions col·loquials. S'observen els costums de l'època i els criteris morals. Temes tractats: L'Alletament dels Fills, El perill de les romeries (d'un dels Sermons de Quaresma).

Anselm Turmeda (Mallorca, 1355 – Tunis, 1423)

Fra mallorquí d'ordre franciscà. Als 35 anys renegà de la fe cristiana i es convertí a l'Islam, on adoptà el nom d'Abdal·lah. A la seva mort, va ser venerat com a savi i sant.

Obres destacades d'Anselm Turmeda

• Disputa de l'ase contra el frare Anselm: Planteja la discussió entre ell i un ase sobre la superioritat de l'home davant dels animals.
• La Tunfa: Apologia de l'Islam. Nega la divinitat de Jesucrist i altres dogmes cristians.
• Els Llibres dels bons amonestaments: Recull consells que fan una crítica a l'estament social.

Bernat Metge (Barcelona, c. 1340 – 1413)

Funcionari barceloní de la Conselleria Reial. Fou acusat i empresonat per la mort del rei Joan I i alliberat pel rei Martí l'Humà.

La seva formació literària va ser influïda per l'ambient llatinitzat i l'elogi d'autors clàssics grecs (Plató) i llatins (Ciceró).

Obres principals

• Sermó: Paròdia de sermons religiosos amb què denuncia la hipocresia.
• Lo Somni: Somni a la presó on dialoga amb el rei Joan I sobre la immortalitat de l'ànima, amb molts llatins.

La Narrativa Cavalleresca (Segles XII-XIV)

Ideals de la Cavalleria Medieval

A l'Edat Mitjana, els cavallers representaven els ideals del món feudal i la noblesa:

• Vassallatge i fidelitat al rei.
• Protecció dels dèbils.
• Anhel d'honor i glòria.
• Menyspreu per la mort, el dolor i la religiositat.

Impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de cavalleries. S'inspiraven en històries i llegendes clàssiques grecollatines, i recreaven antics mites cèltics coneguts com a Matèria de Bretanya.

Finalitat Didàctica

• Ramon Llull: Llibre de l'orde de cavalleria.
• Pere II el Cerimoniós: Tractat de cavalleria.

Al segle XIII es traduïren narracions com L'Amadís de Gaula, i narracions franceses en prosa: Queste du Saint Graal.

Obres més representatives del segle XIV

• La Faula: Intenció crítica i moralitzadora sobre la crisi que pateix la cavalleria.
• El Blandín de Cornualla: Poema narratiu que conté elements realistes amb elements fantàstics del folklore europeu (coves, donzelles encantades, gegants).

El Segle XV: Canvis i Contrastos

El final de l'Edat Mitjana, anunciat per la crisi del feudalisme i la pèrdua del poder de l'Església, significà l'arribada del Renaixement amb l'humanisme italià. Això es va produir arran de l'establiment de la Cort de Nàpols i les expedicions d'Alfons el Magnànim, tot i que va tenir una escassa repercussió inicial.

Context Polític i Social a la Corona d'Aragó

A la Corona d'Aragó, el conflicte de successió (mort de Martí l'Humà) es resolgué amb el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana de Trastàmara. Això provocà la castellanització de la cort i la noblesa i l'inici de l'aproximació a Castella, sobretot amb la unió de Ferran II i Isabel I.

A València s'instal·la la primera impremta de la península, fet que provocà una revolució cabdal, ja que posà la lectura a l'abast d'una població més àmplia. València era el centre econòmic i cultural amb la construcció de monuments, contrastant amb la situació de decadència de Catalunya.

Nova Mentalitat Burgesa

En oposició als valors feudals, la mentalitat burgesa comença a afirmar nous valors:

• La realitat per sobre de la fantasia.
• El valor i l'esforç propis com a instrument de promoció personal.

En l'àmbit religiós, sorgeix una nova espiritualitat amb una actitud més personal i amb l'evolució dels discursos moralistes i apocalíptics.

L'Estàndard Literari del Segle XV

Cal destacar el paper de la Cancelleria Reial amb la influència dels usos lingüístics més generalitzats de la documentació administrativa i legal.

La Poesia i la Reflexió Lingüística

La poesia es distancia definitivament de la trobadoresca per la maduresa que afavorí la reflexió del model lingüístic i la consciència de correcció.

• Joan Esteve: Diccionari en llengua Romànica.
• Bernat Fenollar: Regles d'esquivar vocables o mots grossers. Defensa el model de la ciutat i rebutja arcaismes, vulgarismes i localismes.
• Jaume Gasull: Broma de llauradors de l'horta de València. Defensa solucions populars en resposta a Bernat Fenollar.

Joanot Martorell (València, c. 1410 – 1465)

Nascut a València en una família de la noblesa mitjana, escrigué la novel·la l'any de la seva mort, per la qual cosa va deixar el llibre inacabat. Passà a mans de Martí Joan de Galba com a pagament de diners que li devia Joan.

Tirant lo Blanc (1490)

Narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general, posa fi a l'amenaça dels Turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de l'emperador, per la qual cosa esdevé hereu al tron.

Estructura de l'obra

1. Part Anglesa: Tracta la formació com a cavaller. És alliçonat per Guillem de Varoic.
2. A Sicília i Rodes: Tirant allibera Rodes i marxa a Terra Santa, on salva alguns captius cristians. Es converteix en un excel·lent almirant.
3. A l'Imperi Grec: Es dirigeix a Constantinoble per lluitar contra els Turcs, que amenacen l'Imperi Bizantí. L'emperador el fa capità general de l'exèrcit i guanya totes les batalles gràcies al seu valor i enginy. És la part més interessant, en la qual es desenvolupen escenes amoroses alternades amb accions militars.
4. Al Nord d'Àfrica: Empresonat i alliberat per lluitar contra els Turcs. Guanya fama militar i converteix moros al cristianisme.
5. De nou a l'Imperi Grec: Allibera l'imperi dels Turcs i es casa amb Carmesina. Tanmateix, Tirant mor i Carmesina també, pel dolor. L'emperador mor a causa de la seva filla. A la fi, Hipòlit, l'escuder de Tirant, es casa amb l'emperadriu i esdevé emperador.

Elements clau de Tirant lo Blanc

• Element cavalleresc-militar: A la primera part (jutges, torneigs, lletres de batalla) es mostra un militar que guanya perquè prepara les batalles minuciosament amb intel·ligència.
• Element sentimental-eròtic: Aspecte més sorprenent i complex en tota la novel·lística medieval. Els temes amorosos són tractats d'una manera refinada i espiritual, però apareixen sobreenteses les escenes sensuals i obscures.

Personatges i Estil

• Personatges: De carn i ossos, exposats a les circumstàncies de la vida: malalties, ferides, enganys...
• Estil: Es combina l'estil culte i retòric que reflecteix la manera d'expressar-se pròpia de la noblesa valenciana, amb un estil col·loquial, ric d'exclamacions i interrogacions.

Isabel de Villena (València, 1430 – 1490)

Nascuda a València, filla il·legítima de l'escriptor Enrique de Villena. Va ser acollida a la Cort de Maria de Castella. Fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Dona culta, autora de Vita Christi, obra destinada a les monges.

Vita Christi: Reivindicació Femenina

Relata la vida de Jesucrist, atorgant el paper principal a la Mare de Déu. Dóna gran protagonisme a les dones que envolten la vida de Jesucrist, presentant-les com a virtuoses, amables i poderoses.

L'obra reivindica el valor femení i és una rèplica al corrent literari misogin.

Estil

Natural i senzill, allunyat de la valenciana prosa, amb descripcions detallades i quotidianes, diminutius, expressions afectives, escenes dramàtiques i solemnitat (sermons).

Joan Roís de Corella (Gandia, 1435 – València, 1497)

Nascut a Gandia, fill primogènit d'Ausiàs March. Estava destinat als estudis militars, però seguí els religiosos. Adquirí formació humanística i arribà a ser mestre de Teologia. Fou ordenat sacerdot, però visqué diverses escenes amoroses i tingué dos fills, fets reflectits en la seva obra. També l'influïren autors clàssics com Ovidi, Virgili i Boccaccio.

Classificació Temàtica de les Obres

• Tema Amorós: Tragèdia de Caldesa (amors de Corella amb Caldesa, traïció d'aquesta i sentiments contraris del poeta).
• Tema Mitològic: Història de Leànder i Hero (història d'amor impossible inspirada en l'obra d'Ovidi). L'història de Jàson i Medea és una carta amb intenció moralitzadora.
• Obres de Circumstàncies: Triomf de les dones (defensa el gènere femení).

Estil

Retòric. Empra llatins i sintaxi amb hipèrbatons i incisos abundants, i verbs al final d'oració. Utilitza la valenciana prosa, amb expressió retòrica i solemne.

Ausiàs March (Gandia, 1397 – València, 1459)

Vinculat a Gandia, visqué a València. Família de cavallers i poetes (petita noblesa). Participà en la campanya d'Alfons el Magnànim a Itàlia. Fou recompensat amb territoris i privilegis. Es casà amb Isabel Martorell i, a la seva mort, per defensar els seus drets, es casà amb Joana Escorna, que també morí sense descendència.

Diferències amb els Trobador i els Poetes Italians

Voluntat de Ruptura

• Abandona la llengua occitana com a llengua poètica.
• Major profunditat i sinceritat. Considera la dona com un ésser humà amb virtuts, vicis, sentiments i contradiccions.
• Jutja d'exagerats els trobadors.

Semblances

• Oculta la identitat de la dona.
• Utilitza tòpics trobadorescos.

L'Obra d'Ausiàs March

• Cants d'Amor: Teoriza sobre l'amor considerant diferents classes: l'amor sensual (dominat pel desig); l'amor venal o conjugal (respon als interessos quotidians); l'amor com a fi (intel·lectual o espiritual).
• Cants de Mort: És el plany per la mort de l'estimada.
• Cants Morals: Anàlisi sobre els seus sentiments.
• Cant Espiritual: Poema religiós on demana ajuda a Déu.

Jaume Roig (València, c. 1401 – 1478)

Metge valencià. Fugint de la pesta, es refugià a Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa), on començà la redacció de L'Espill o Llibre de les Dones.

Estructura de L'Espill

1. Llibre primer: «De sa joventut»: Narra en primera persona les aventures des que mor el seu pare, és expulsat per la seva mare i ha de lluitar per guanyar-se la vida. Viatja a París, on s'enriqueix amb la cavalleria, i torna a València per casar-se i viure com un burgès.
2. Llibre segon: «De quan fon casat»: Explica els fracassos sentimentals, que s'atribueixen a la maldat de les dones.
3. Llibre tercer: «De la lliçó de Salomó»: Desesperat per no trobar una bona dona, vol tornar-se a casar, però li apareix el savi Salomó i critica les dones.
4. Llibre quart: «D'enviudar»: Decideix dedicar-se a la vida contemplativa i dur una existència retirada a València, dedicada a Déu.

Temàtica

Tradició medieval de la misogínia. Hi ha una crítica de la societat de l'època amb un realisme satíric que mostra un panorama pessimista dels costums, la vida urbana, les diversions, els menjars o els hospitals del segle XV.

El Corrent Satíric Valencià (Segle XV)

Al segle XV, hi havia una visió de la literatura com a divertiment, com a activitat social i col·lectiva.

• Certàmens poètics: Temes religiosos.
• Tertúlies literàries: Es reunien grups d'escriptors afins que debatien temes literaris, donaven a conèixer les seves obres i col·laboraven en la creació d'obres col·lectives.

Tipus de Tertúlies

• La dels Aristòcrates: Amants del Classicisme i d'un estil llatinitzat. Màxim representant fou Roís de Corella.
• La dels Burgesos: Raonaven, debatien i escrivien col·lectivament. Bernat Fenollar té un precedent a L'Espill de Jaume Roig. La seva producció més important és una poesia realista i satírica amb un llenguatge col·loquial molt ric i viu.

Les obres són col·lectives i tenen una funció lúdica que es manifesta en els jocs d'enginy, els jocs de rimes o els de les paraules amb doble sentit.

La intenció crítica s'expressa amb un discurs humorístic i satíric sobre aspectes diversos, entre els quals destaquen els temes sexuals i el de la dona des d'una perspectiva misògina.

Obres representatives

• El Procés de les Olives: Debat sobre la sexualitat de joves i vells.
• El Somni de Joan Joan: Continua el debat anterior i critica els costums femenins.
• Col·loqui de Dames: Discussió entre la dona casada, una viuda i una beata sobre temes eròtics.