Grans Figures de la Literatura Catalana del Segle XIX: Verdaguer, Guimerà, Mestres i Soler

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Jacint Verdaguer (Osona, 1845 – Barcelona, 1902) es va formar al Seminari de Vic i va connectar amb Manuel Milà i Fontanals. Amb 20 anys, guanya dues englantines als Jocs Florals. Inicia L’Atlàntida (amb Colom) i L’Espanya naixent mentre estava al servei del marquès de Carrillos, i guanya un premi als Jocs Florals el 1877.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924) va ser proclamat «Mestre en Gai Saber» el 1877 amb un poema. La seva poesia era combatent, patriòtica i amb grans descripcions. La poesia, sovint dispersa, va ser recollida en revistes i periòdics, i posteriorment en dos volums: Poesies i Segon llibre de poesies.

Apel·les Mestres

Apel·les Mestres, artista polifacètic i guanyador de diversos premis als Jocs Florals, es va formar en el Romanticisme i va evolucionar cap al Naturalisme. Va escriure idil·lis, cants íntims i balades.

Frederic Soler (Pitarra)

Les "Gatades" de Frederic Soler

Les «Gatades» eren peces estrenades a la societat teatral La Gata:

• Costumistes: Un bacallà de rialles
• Paròdies: L’esquella de la torratxa

Va formar la societat teatral La Gata amb Lleó Fontanals; aleshores adopta el pseudònim de Serafí Pitarra. La «gatada» més famosa va ser El Castell dels Tres Dragons. Els judicis de la Roser inicia una segona etapa teatral. El 1875 és proclamat «Mestre en Gai Saber». Quan Àngel Guimerà puja a l’escena, Soler vol incorporar les novetats, però surt perdent. El tema realista es consolida, s’abandona el vers i s’imposa la prosa.

Àngel Guimerà: Obra i Vida

Àngel Guimerà va ser el dramaturg més important del segle XX. Gala Placídia, la seva primera obra teatral, va ser estrenada el 1874. A Europa, el Realisme començava a imposar-se. Judit de Welp i Mar i Cel, escrites en vers decasíl·lab, recreen ambients del passat medieval amb una visió molt subjectiva. Mar i Cel és una tragèdia amorosa basada en el segle XVIII entre Blanca (cristiana) i Said (musulmà).

Obres de plenitud

El moment de plenitud de la seva obra va ser quan va escriure:

• Maria Rosa (amb un obrer com a protagonista)
• Terra Baixa (amb un pagès com a protagonista)
• La filla del mar (amb un mariner com a protagonista)

Guimerà intenta seguir l’estètica naturalista, però no pot emular l’èxit aconseguit. Terra Baixa va ser estrenada abans a Madrid que a Catalunya i va ser traduïda a 15 idiomes. Guimerà va ser nominat al Premi Nobel de Literatura, però les pressions diplomàtiques espanyoles ho van interrompre, atorgant-lo a José de Echegaray, el traductor al castellà de Guimerà.

El teatre de Guimerà lligat a la seva vida

• Qualitat d’emigrat: a causa del seu origen canari (ex: Said, fill de mare cristiana i pare musulmà).
• Fracàs sentimental: amb María Rubió.

Concepció del món en l'obra de Guimerà

• Muntanya: espai mític (com a Terra Alta).
• Plana: espai degradat (com a Terra Baixa).
• Aquests conceptes es poden veure a les seves obres Arcàdia i Babel.