Els grans imperis colonials del segle XIX: expansió i conflictes

Resum

El document repassa els principals imperis colonials del segle XIX, com el britànic, el francès, l'alemany, el belga, l'italià, el rus, els Estats Units i el Japó, i n'indica l'extensió i la població. També explica com la cursa colonial va generar tensions entre les potències europees, amb exemples com el conflicte de Fashoda, i enumera les formes d'administració colonial.

Punts clau

L'Imperi Britànic va ser el més gran del segle XIX, amb 33 milions de km² i 450 milions d'habitants, i va assolir el seu moment àlgid durant el regnat de Victòria I (1839-1901).
L'Índia era la colònia més important de l'Imperi Britànic.
L'Imperi Francès va ser la segona potència, amb 10 milions de km² i 48 milions d'habitants, i ocupava terres al nord d'Àfrica i a la península d'Indoxina.
Alemanya, Bèlgica i Itàlia tenien imperis més petits, principalment a Àfrica.
Els Estats Units van derrotar Espanya el 1898 i van ocupar les Filipines i Puerto Rico, i controlaven Cuba; el Japó va annexionar Corea i Formosa.
La cursa colonial va augmentar la tensió entre les potències europees, i el conflicte de Fashoda (Sudan) va ser un dels casos en què la guerra va estar a punt d'esclatar.
Els països colonitzadors van utilitzar diferents estructures de dominació: dominis, colònies d'explotació, protectorats i concessions.

Posa't a prova

Els Grans Imperis Colonials del Segle XIX

L'Imperi Britànic va ser el més gran del segle XIX: ocupava 33 milions de km² i tenia 450 milions d'habitants. El moment àlgid de l'imperialisme britànic va coincidir amb el regnat de Victòria I (1839-1901). El Regne Unit tenia colònies a gairebé tots els continents i va dominar punts estratègics per controlar les rutes marítimes (Gibraltar, Suez o Hong Kong). L'Índia era la colònia més important d'aquell Imperi.

L'Imperi Francès va ser la segona potència: tenia una extensió de 10 milions de km² i una població de 48 milions d'habitants. Ocupava terres al nord de l'Àfrica i a la península d'Indoxina, a l'Àsia.

Altres països tenien imperis més petits. Bèlgica tenia territoris al Congo, Alemanya en tenia al Camerun, a l'est i al sud-oest de l'Àfrica, i l'Imperi Italià va ocupar Trípoli, Eritrea i Somàlia, també a l'Àfrica. Un cas especial va ser el de l'Imperi Rus, que va completar la seva expansió per Sibèria i va estendre els seus límits cap al sud, fins a formar frontera amb l'Índia.

També hi va haver imperis extraeuropeus. Els Estats Units, després de derrotar Espanya el 1898, van ocupar les Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba. El Japó va annexionar Corea i Formosa i va establir un protectorat a Manxúria.

El Xoc dels Imperialismes: Conflictes Colonials

La cursa colonial augmentava la tensió entre les potències europees i amenaçava la pau mundial. La guerra va estar a punt d'esclatar en diverses ocasions. Per exemple, a Fashoda (Sudan), van entrar en conflicte els projectes imperials britànic i francès.

A més a més, les potències que havien arribat tard a la cursa colonial pressionaven les altres. Aquest era el cas d'Alemanya, que creia que el seu imperi no es corresponia amb la importància real del país. Per això va plantejar demandes constants amb l'objectiu de controlar nous territoris.

L'Administració de les Colònies

Els països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial:

Dominis
Colònies d'explotació
Protectorats
Concessions

Preguntes freqüents

Quin va ser l'imperi colonial més gran del segle XIX?

L'Imperi Britànic va ser el més gran, amb 33 milions de km² i 450 milions d'habitants. Va assolir el seu moment àlgid durant el regnat de Victòria I.

Què va passar a Fashoda?

A Fashoda (Sudan) van entrar en conflicte els projectes imperials britànic i francès, i la guerra va estar a punt d'esclatar.

Quines potències van ocupar les Filipines i Puerto Rico?

Els Estats Units van ocupar les Filipines i Puerto Rico després de derrotar Espanya el 1898.