Els Grans Moviments d'Avantguarda Artística del Segle XX

Fauvisme: L'explosió del color (1905)

Va néixer el 1905 i és considerat el primer moviment d'avantguarda. El terme prové de la paraula francesa fauve, que significa «fera», i fa referència a l'aplicació violenta dels colors sobre la tela. Aquesta pràctica trenca amb l'associació habitual de colors a les coses, de manera que l'elecció cromàtica recau sobre la subjectivitat de l'artista, per damunt de la còpia mimètica de la realitat.

Característiques i Influències

• Autonomia del color respecte a la forma, com ja ho havia fet el Simbolisme.
• Ús del color pur al costat del complementari, tècnica utilitzada pel Postimpressionisme (Seurat en feia ús d'aquesta tècnica divisionista).
• Ús d'empastaments gruixuts.
• Rebuig a la imitació de l'artista Moreau.

Representants del Fauvisme

• Henri Matisse
• André Derain
• Maurice Vlaminck
• Raoul Dufy

Cubisme: Fragmentació geomètrica i visió simultània

El Cubisme està vinculat directament a l'aparició de l'obra de Pablo Picasso Les senyoretes del carrer d'Avinyó, l'any 1907. Connecta amb trets de Paul Cézanne, precursor del moviment, i amb la influència de cultures primitives.

Principis Fonamentals

• Fragmentació geomètrica de l'espai.
• Configuració de la figura en plans interrelacionats.
• Introducció de la visió simultània d'un mateix objecte, fent desaparèixer el punt de vista únic propi de la perspectiva renaixentista.

Temes i Etapes

Els temes recurrents són el retrat i els objectes quotidians (partitures musicals, gots, ampolles, etc.).

Es distingeixen dues etapes principals:

1. Analítica: Ús de colors neutres i tonalitats fredes (grisos, ocres).
2. Sintètica: Aparició del collage, amb materials quotidians enganxats a la pintura.

Autors Representatius

• Pablo Picasso
• Georges Braque
• Juan Gris
• Pablo Gargallo

Futurisme: Dinamisme, màquina i progrés (1909)

F. T. Marinetti va fundar aquest moviment a París l'any 1909, amb el propòsit principal de trencar amb el passat i exaltar allò que era nou: la tecnologia, la màquina i la modernitat. Buscaven reproduir de manera obsessiva el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació, conceptes relacionats amb el progrés.

Tècniques i Estil

• Creen una nova tècnica formal anomenada simultaneisme, per repetir imatges de manera superposada, constituint una forma semblant a una seqüència fílmica.
• Fan servir colors vius i molt variats.

Representants del Futurisme

• Umberto Boccioni
• Giacomo Balla
• Carlo Carrà

Pintura Metafísica (1914)

El 1914 sorgeix la Pintura Metafísica, un corrent pictòric que recrea una realitat inquietant amb representacions fantàstiques i espais estranyats que descobreixen allò amagat i imprevisible del pensament humà.

Dadaisme: L'antiart i el nihilisme (1916)

Els seus inicis es remunten a l'any 1916, lligats íntimament al Cabaret Voltaire, que es va obrir a la ciutat neutral de Zuric. Tristan Tzara (poeta romanès) va ser l'artífex principal del moviment, juntament amb altres artistes plàstics que es van trobar fugint d'un conflicte bèl·lic.

Ideologia i Difusió

• El nom sorgeix a l'atzar en obrir un diccionari.
• Es defineix com un moviment antiartístic.
• Les obres són de caire provocador, creant una proposta nihilista, il·lògica i absurda, reflex del desencant produït per l'autodestrucció de la raça humana durant la Primera Guerra Mundial.
• A Alemanya es van donar manifestacions dadaistes a Berlín, destacant la ràpida difusió gràcies a la publicació de nombroses revistes.

Representants del Dadaisme

• Marcel Duchamp
• Francis Picabia
• Jean Arp
• Max Ernst

Surrealisme: L'exploració de l'inconscient (1924)

El terme Surrealisme parteix de la iconoclàstia dadà, a la dècada de 1920. Recull de la pintura les imatges més inquietants, els somnis, i afegeix l'automatisme (procés d’expressió lliure i fluida sense control de la raó, mètode fonamental per a les obres surrealistes).

El seu sorgiment està vinculat amb el Primer Manifest Surrealista d’André Breton, publicat el 1924. Breton va ser el cap ideològic i gran coneixedor de les teories de Freud, relacionades amb els somnis i la seva interpretació, juntament amb les tècniques de psicoanàlisi basades en l'associació lliure d'idees.

Els Dos Corrents Surrealistes

Es diferencien dos corrents principals:

1. Corrent Automatista: Reprodueix un univers de símbols abstractes, de l’atzar i inconscients, representats ràpidament i fluidament.
2. Corrent Oníric: Recrea associacions dels somnis i, per tant, imatges inquietants, atenent a les normes de representació figurativa.

Artistes Destacats

• Automatistes: Joan Miró (crea un cosmos simbòlic personal, original i amb un cromatisme viu) i André Masson.
• Onírics: Salvador Dalí i René Magritte.
• Altres figures: Max Ernst, Henry Moore i Frida Kahlo (síntesi de surrealisme i realisme social).