Grans Obres de l'Antiguitat Clàssica: Panteó, Maison Carrée, August i Acròpolis

Panteó

Autor: Desconegut

Cronologia: 27 aC. Reconstruït del 118 al 125 dC

Localització: Roma

Context històric

El Panteó va ser construït durant el període imperial, durant la Pax Romana. Va ser una època en què es van aturar les campanyes militars i es disposava de recursos per a obres públiques i la romanització dels territoris conquerits. Va ser el moment de màxima expansió territorial i prosperitat de l'imperi.

La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregada per Agripa, la mà dreta d'August. Anys després, un incendi va cremar l'edifici, que va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins a l'any 118 dC per Adrià. L'arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc.

Anàlisi formal

Material:

• Formigó, marbre, maó

Sistema constructiu:

• Arquitravat i voltat

Elements de suport:

• Façana amb un pòrtic octàstil amb columnes corínties.
• A l'interior, vuit pilars de contenció que aguanten la pressió del tambor de tres pisos.
• Murs del tambor que combinen el formigó amb tres sèries superposades d'arcs de maons.

Elements suportats:

• A la façana principal, un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa, rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües.
• Sobre la cel·la, una cúpula hemisfèrica amb un òcul.

Espai exterior:

Hi havia el projecte de construir una gran plaça porticada al voltant del Panteó, cosa que no deixaria veure el cilindre del tambor, que visualment no és bonic ja que no presenta cap tipus de decoració. Aquest consta de tres pisos que amaguen la base de la cúpula. El temple es trobava sobre un podi, però en aixecar el nivell del terra va quedar gairebé a la mateixa altura. El frontó de la façana principal no està decorat, però té una inscripció en llatí dedicada a l'emperador Agripa, qui va encarregar construir el Panteó. Diu així: “Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercer cop, el va fer”.

El pòrtic està format per 16 columnes de capitells corintis i base de marbre blanc (pòrtic octàstil + 8 columnes més a l'interior del pòrtic).

Espai interior:

Presenta una única cel·la de planta circular amb una sola entrada, el pòrtic octàstil. Hi ha vuit pilars que aguanten la cúpula, i entre cadascun d'aquests hi ha una petita capella dedicada a un déu. Aquestes capelles tenen columnes al davant amb l'única funció de decorar i amagar els pilars i tot el sistema de càrregues que sosté l'edifici (murs gruixuts). Aquestes columnes decoratives són com un homenatge a l'arquitectura arquitravada grega. A més, tot l'interior està recobert amb marbres i materials nobles. Al segon pis hi ha petites finestres.

A continuació, trobem la cúpula, formada per 5 fileres de cassetons amb 28 cassetons cadascuna, que es van fent més petits a mesura que pugen i s'acosten a l'òcul. L'òcul és una finestra circular d'uns 9 m de diàmetre a dalt de tot de la cúpula, amb la funció d'il·luminar i ventilar. Simbolitza el Sol i, durant tot el dia, la llum va fent la volta i il·luminant tots els cassetons. Aquest òcul es cobria amb làmines d'alabastre per protegir l'interior de la pluja.

Anàlisi estilística

Estil:

Romà imperial. Presenta característiques de l'arquitectura grega, com són les columnes, el pòrtic i tota la decoració interior. També es veu la influència dels Tholoi grecs (temples circulars dedicats a herois). D'influència oriental trobem la cúpula i els arcs.

Per tant, hi ha eclecticisme, és a dir, una barreja de diferents influències de les cultures que més els van interessar. Això reflecteix el sentit pràctic dels romans, que agafen les tradicions constructives que els semblen millors dels diferents territoris conquerits. L'eclecticisme és la principal característica de l'arquitectura romana degut a la gran extensió del seu imperi.

Antecedents:

• Els Tholoi grecs (temples petits, rodons, dedicats a herois).
• L'arquitectura grega en general.

Influències:

• Artistes del Barroc i del Renaixement utilitzaran cassetons i cúpules.

Funció i significat

Funció:

El Panteó és un edifici amb funció religiosa, ja que era per rendir culte a tots els déus de l'Olimp, tal com indica el seu nom (Pan = tot / theos = déu), inclosos els emperadors anteriors, ja divinitzats. Tot i això, els 7 absis estan consagrats a les set divinitats celestes: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Donen especial importància a Venus i Mart, la deessa de la bellesa i el déu de la guerra, que simbolitzen el poder de Roma. També té una funció propagandística, ja que el va encarregar l'emperador Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de l'Imperi Romà.

Tipologia:

• Temple

Interpretació:

• La cúpula simbolitza la volta celeste.
• L'òcul de la cúpula simbolitza el Sol, que és el centre de l'Univers, com ho era Roma en aquell moment.
• Els 28 cassetons simbolitzen els dies del cicle lunar i hi ha cinc cercles perquè el sistema planetari antic en tenia cinc.

Aquest temple era dedicat a tots els déus i també als emperadors que havien estat divinitzats.

Maison Carrée

Autor: Desconegut

Cronologia: 16 aC

Localització: Nimes (França)

Context històric

Pertany a principis del període imperial, a partir de la segona meitat del segle I aC.

Es tracta de l'època de la Pax Romana. Hi havia pocs conflictes i els recursos es podien destinar a fer obres públiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris conquerits i així poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori, que no es restringia a la Península Itàlica sinó a tot l'Imperi Romà.

D'altra banda, no només es van fer obres públiques a Roma, sinó també arreu de l'Imperi Romà, com a eina romanitzadora i unificadora.

Aquesta obra se situa a Nimes (França) i es va edificar en època del primer emperador, Octavi August. Va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l'emperador.

Anàlisi formal

Material:

• Pedra calcària blanca

Sistema constructiu:

• Arquitravat

Elements de suport:

• Columnes corínties que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la.
• Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur.
• Al pòrtic, les columnes soles sostenen l'entaulament.

Elements suportats:

• L'entaulament format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
• El frontó triangular i la coberta a dues aigües.

Espai exterior:

Aspecte molt semblant als temples clàssics grecs, tot i que té característiques pròpies com el podi elevat.

• Planta rectangular.
• Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes), configurant un temple pseudoperípter.
• Pòrtic hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 columnes laterals per cada costat (exemptes).
• Columnes corínties estilitzades: fulles d'acant i ornaments florals als capitells, fust acanalat.
• El sostre interior del pòrtic és horitzontal i té cassetons quadrats.
• L'entaulament està format per: arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa.
• Frontó amb timpà sense decoració.
• Tot al damunt d'un podi amb escalinata només al davant.

Es dona molta més importància a la façana principal que a la resta.

Espai interior:

Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats. Només s'hi accedeix pel davant.

Anàlisi estilística

Estil:

Romà imperial. És una barreja de característiques gregues (arquitravat, columnes...) i de característiques romanes (podi i asimetria). Els romans no li donen importància ni al darrere ni als costats.

Interpretació

Aquest temple fou dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d'August i fills de la seva filla Júlia i d'Agripa, i s'erigí en honor de l'emperador i la seva família. No hi ha, però, ni escultures ni relleus que en facin referència; en canvi, presenta una ornamentació floral carregosa. Aquest temple el va fer construir Agripa, mà dreta d'August, el qual s'encarregà d'organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia. Estava situat a l'antic fòrum de Nimes.

Funció

August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d'edificis. També era una forma d'impressionar els pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d'August, l'imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu dels seus territoris, també van fer construir altres obres arquitectòniques com teatres, infraestructures, etc., per exemple el Pont du Gard, de Nimes.

Antecedents:

• Estil grec clàssic

Influències posteriors:

• Renaixement i neoclassicisme

August de Prima Porta

Autor: Desconegut

Cronologia: 19 aC (còpia en marbre 14 dC)

Localització (original i actual): Roma, vil·la de Gallina Banca

Context històric

La còpia en marbre de l'August de Prima Porta va ser feta durant el període imperial, durant la Pax Romana. Va ser una època en què es van aturar les campanyes militars i es disposava de recursos per a obres públiques i la romanització dels territoris conquerits. Va ser el moment de màxima expansió territorial i prosperitat de l'imperi.

Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze.

Anàlisi formal

• Material: L'original era de bronze i la còpia va ser feta en marbre.
• Forma: Exempta.
• Tècnica: L'original era fosa i la còpia era una talla.
• Tipologia: Dempeus.
• Descripció: Home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerre, i amb cuirassa. Presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un cupido que a l'original no hi són.
• Composició: Oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerre al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contrapposto. Podem observar la tècnica dels draps molls i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs; l'escultura té la cara jove, però és la del model (l'emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada.
• Expressivitat: Reflecteix l'actitud de l'emperador, sobretot confiança en ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguretat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el realisme en els cabells.
• Llum: Trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l'escultura té la llum repartida uniformement.

Anàlisi estilística

• Estil: Romà imperial.
• Característiques: Eclecticisme (barreja d'influències) que mostra una gran influència etrusca en l'intent d'assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa.
• Antecedents: L'estatuària funerària etrusca i l'escultura grega, concretament el Dorífor de Policlet.
• Influències: L'August es va convertir en un model a seguir per a la representació dels altres emperadors.

Funció i significat

• Funció: Política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d'August.
• Tema: August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i, per tant, ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus.

La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats, ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades: a la part dreta, la Gàl·lia, i a l'esquerra, Hispània, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d'August. Els romans el que volien era deixar constància dels seus actes, glorificant-lo.

Partenó

Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates (Fídies va fer la supervisió escultòrica)

Cronologia: 447-432 aC

Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)

Context històric

Aquesta obra està situada en el període clàssic, entre el 476 aC i el 323 aC, entre les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran.

Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató, on van ser derrotats, i posteriorment a la batalla de Salamina.

A partir d'aquí, els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, prenent el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creant la Lliga de Delos. Predomini que dura fins a les Guerres del Peloponès, en les quals Atenes s'enfronta a les altres ciutats gregues.

Mig segle més tard, totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses pel rei Filip II (338 aC) de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Un cop acabades les Guerres Mèdiques, es reconstrueix l'Acròpolis d'Atenes, que havia quedat enderrocada, començant pel Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder, ja que continuen liderant la Lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Pericles (governador de la polis).

Anàlisi formal i estilística

Anàlisi formal

Material:

• Marbre

Sistema constructiu:

• Arquitravat

Elements de suport o alçat:

• Columnes dòriques (formades per la metopa i el tríglif, el capitell dòric amb l'àbac i l'equí, i el collarí).
• Murs.
• Base de 3 graons (estereòbat, que culmina amb un últim graó, l'estilòbat).

Elements suportats o cobriment:

• Entaulament compost d'arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre horitzontal.
• Coberta inclinada a dues aigües i 2 frontons triangulars.

Espai exterior:

El Partenó va ser construït seguint els preceptes de l'ordre dòric.

• És un temple octàstil (8 columnes a la façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana) i perípter (tot l'edifici envoltat de 17 columnes).
• La columna té un fust amb estries, sense base i amb un capitell sense decoració.
• El fris està decorat amb tríglifs i mètopes.
• El frontó tenia decoració escultòrica i se sap que abans era policromat.

Espai interior:

La planta és rectangular i està dividida entre la pronaos, pòrtic oriental hexàstil, pel qual s'accedeix a la naos (sala principal on es guardava l'estàtua de la deessa). Hi ha també un altre pòrtic occidental que comunica amb l'opistòdom, la sala més petita (on es guardava el tresor del temple).

Tot calculat matemàticament, amb recerca de l'harmonia a través de les matemàtiques.

Decoració:

La blancor del marbre pentèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.

Anàlisi estilística

Estil:

Pertany al Grec Clàssic. Hi podem trobar trets principals com ara la tipologia de temple, estil dòric, mesura humana, refinaments òptics per aconseguir harmonia visual, arquitravat i el material més usat és el marbre.

Antecedents:

• Cultura cretenca i minoica.

Influències posteriors:

• Renaixement, neoclassicisme i en temples romans.

Altres obres de l'autor:

• El temple de Nike Àptera a la mateixa Acròpolis.

Funció i significat

Funció:

Religiosa, estètica i per demostrar el poder de la ciutat. És l'edifici més important de l'Acròpolis i l'element vertebrador.

Significat i iconografia:

És un temple dedicat a Atena, protectora de la ciutat. La seva decoració explica episodis de la deessa Atena. Hi havia representades escenes del naixement d'Atena i de la disputa entre Atena i Posidó. Destaca, per exemple, el fris de les Panatenees, festa en honor a Atena que se celebra cada 4 anys, i a les mètopes, escenes de lluites mitològiques.

• Molta de la decoració escultòrica es troba actualment repartida entre el Museu del Louvre i el Museu Britànic.
• El Partenó, al llarg dels segles, també ha estat una església cristiana, una mesquita, un magatzem de pólvora i, finalment, una bomba dels venecians el va deixar tal com està actualment.

Erectèon

Autor: Mnèsicles

Cronologia: 421 – 406 aC.

Localització: Situat a l’Acròpolis d’Atenes (Grècia)

Context històric

Un cop acabades les Guerres Mèdiques, Atenes decideix reconstruir l'Acròpolis, fent-ho molt ostentosament per així demostrar a les altres polis el seu poder després d'haver liderat la Lliga de Delos i així sortir victoriosos de les batalles contra els medes (perses). Tota la reconstrucció de l'Acròpolis es duu a terme sota les ordres de Pericles, el governador de la polis d'aleshores.

El poder d'Atenes sobre les altres polis gregues dura fins a les Guerres del Peloponès, en les quals Atenes s'enfronta a les altres polis gregues. Aquestes guerres deixen molt afeblides totes les polis, cosa que fa que mig segle més tard passin a ser sotmeses pel rei Filip II (338 aC) de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. Quan va morir, però, l'imperi es va fragmentar en diferents regnes.

Anàlisi formal

Material:

• Marbre

Sistema constructiu:

• Arquitravat

Elements de suport:

• Les columnes jòniques, els murs i les cariàtides.
• Característiques de l'ordre jònic: columnes amb base, fust més esvelt i capitell (amb volutes).

Elements suportats:

• L'entaulament format per l'arquitrau, el fris amb relleu continu i la cornisa.
• A sobre hi havia una coberta a dues aigües que tenia un frontó que la rematava per davant i un que la rematava per darrere. A més, hi havia acroteris sobre la coberta. Actualment, la coberta de dues aigües ha desaparegut.

Espai exterior:

És un edifici irregular a causa que el van construir en un terreny desigual i, a més, van haver d'encabir-lo entre els antics temples de culte de Cècrop i Erecteu, els quals van acabar unint-se per formar l'Erectèon que coneixem actualment. La seva façana general de tot l'edifici consta d'un pòrtic nord hexàstil, una façana occidental de quatre pseudocolumnes, el pòrtic de les cariàtides al sud i el pòrtic principal també hexàstil a l'est. Cal destacar les famoses cariàtides que tenen una doble funció de suport i decorativa.

Espai interior:

La planta, la característica principal de la qual és la seva irregularitat degut als desnivells del terreny i al fet que s'havien de respectar uns llocs de culte més antics. El pòrtic principal és hexàstil, el que porta a l'estança principal que està dedicada a Atena protectora. Darrere d'aquesta estança n'hi ha dues més, una dedicada a Posidó i l'altra dedicada a Erecteu, a les quals només s'hi accedeix a través d'una estança dedicada a Cècrop.

El pòrtic nord és tetràstil amb un sostre de cassetons i el pòrtic sud és el Pòrtic de les Cariàtides (figures femenines que aguanten l'entaulament amb el cap). Aquestes estaven guarnides amb joies i robes, i aquí hi ha l'escala que portava a la tomba de l'heroi Cècrop.

Anàlisi estilística

Estil:

Grec clàssic que es veu perquè el sistema constructiu utilitzat és l'arquitravat, l'edifici és un temple (cosa molt freqüent en l'arquitectura de l'estil grec clàssic), l'edifici està fet a mesura humana, és de marbre i d'ordre jònic. Cal dir, però, que l'Erectèon trenca l'harmonia de les construccions regulars que feien els grecs en no ser un edifici de planta regular. Té un caràcter poc unitari i poc simètric en contraposició a la unitat característica de l'arquitectura grega.

Funció i significat

Interpretació:

Aquest era un lloc de culte religiós dedicat a diversos déus i a diversos herois que van ser els fundadors i primers reis de l'Àtica i d'Atenes (Déus: Posidó i Atena; herois i fundadors: Cècrop, que va ser el primer rei de l'Àtica, la seva filla Pandrosos i Erecteu, el primer rei d'Atenes). Es creu que també hi havia un espai dedicat a Hefest, ja que es creu que era l'avi d'Erecteu. A més, cal afegir que la filla de l'heroi Erecteu tenia un espai a l'exterior de l'edifici anomenat Pandroseion, ja que va ser la inventora del teixit.

Cal dir també que les cariàtides representen les dones dels Càries (aliats dels perses) portades a Grècia i castigades a suportar el pes de l'entaulament. És remarcable que a partir d'aquest moment qualsevol escultura femenina que faci la funció de suport rep el nom de cariàtide.

Funció:

Religiosa, és un temple i també un lloc de culte d'antics cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari.

Antecedents:

• Obres de l'època arcaica.
• Les cariàtides estan inspirades en unes escultures semblants d'un temple de Delfos que data del segle V aC.

Influències:

• Època romana, Renaixement i Neoclassicisme, perquè es considera un dels edificis més representatius del grec clàssic.