Grans Obres de l'Art: Història, Models i Influències
El naixement de Venus
Sandro Botticelli es va inspirar en l’escultura clàssica i, sobretot, en la temàtica religiosa del seu mestre Filippo Lippi. Va rebre la influència de les teories neoplatòniques i, gràcies a això, va reprendre la temàtica mitològica. Al segle XVI, la seva pintura va caure en l’oblit i va ser descoberta al segle XIX pels prerafaelites, els natzarens i els pintors pompiers.
L’escola d’Atenes
Rafael va ser aprenent de Miquel Àngel (pel que fa a la composició anatòmica) i de Leonardo da Vinci, dels quals es va inspirar profundament. Va influir en els seus col·laboradors, com Giulio Romano, que van portar la seva proposta a l’extrem. També va influir en Carracci, Poussin (Barroc) i Ingres (segle XIX).
David
Aquesta obra segueix el model de l’estatuària grega clàssica (l'atreviment de mostrar el cos nu, la composició i el contrapposto). Es considera el primer nu en bronze des de l’antiguitat clàssica.
El rapte de les Sabines
Model basat en Miquel Àngel (estructura serpentinata) i Benvenuto Cellini (multifacialitat i multiplicitat de punts de vista). És un tema molt típic i utilitzat que va influir en Gian Lorenzo Bernini (per exemple, en el Rapte de Prosèrpina).
Danae
Basada en el model de la Venus adormida de Giorgione i de Giovanni Bellini. Aquesta obra revoluciona la tècnica de la pintura a l’oli (pinzellades fluides i un color que s’expressa amb llibertat total). Va influir en Tintoretto, Veronese i en la pintura barroca espanyola del segle XVII.
L’enterrament del senyor d’Orgaz
Presenta models bizantins (misticisme), de Miquel Àngel (dinamisme compositiu i allargament de les figures), de Ticià i Tintoretto (ric cromatisme) i de Dürer. La seva influència posterior va ser molt escassa; fins als segles XIX i XX el seu mèrit no va ser reconegut.
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Segueix els models de Miquel Àngel (Piazza Retta), Palladio (Piazza Obliqua) i de l'església de Sant'Andrea al Quirinale del mateix Bernini. Va influir en altres obres barroques (com la Reggia di Caserta de Luigi Vanvitelli) i neoclàssiques (com l'església de Sant Francesc de Paula a Nàpols).
La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Models de Caravaggio, introduïts a l'autor gràcies a Honthorst i Terbruggen. La seva pintura va tenir un gran èxit després de la seva mort al segle XVII i va influir en artistes com Goya i Delacroix.
Les tres gràcies
Models de Ticià, Veronese i Tintoretto (per la força cromàtica), de Miquel Àngel i Carracci (per l'anatomia) i de Caravaggio (per l'ús de la llum). Utilitza el model de l’escultura grecoromana. Va tenir influència al segle XVII i segles posteriors, sobretot a Flandes i França (Delacroix i Renoir).
Las Meninas
Models de la pintura veneciana, de Caravaggio (naturalisme) i de Rubens. Las Meninas està influenciat per El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck. A causa de les guerres napoleòniques, Velázquez va ser poc conegut fora d’Espanya fins al segle XIX. Va inspirar artistes progressistes com els impressionistes (Monet), Goya i Picasso, entre d'altres.
Judit i Holofernes
Segueix els models de Caravaggio. L'autora va ser la primera dona a pintar escenes religioses, la primera admesa a l’Acadèmia d’Art de Florència i la primera a guanyar-se la vida amb la pintura. Va influir notablement en autors posteriors de l’època.