Grans pensadors: De Montaigne a Fromm i la condició humana

Montaigne: El misteri de l'ésser i la raó

Montaigne considera que el món se li apareix com a misteriós i laberíntic i, de la mateixa manera, tampoc no es coneix a si mateix: “No hi ha res que sigui tan difícil com la descripció d’un mateix”. Quan l’home actua racionalment, està segur de la seva raó? Perquè, de fet, la raó varia en altres pobles i en altres èpoques. Conèixer-se a si mateix significa aprendre a contemplar el que s’experimenta i es viu, malgrat que sigui difícil comprendre-ho, i aprendre a viure.

Marx: Treball, alienació i capitalisme

Marx afirma que el treball posa l’home en relació amb la naturalesa i amb els altres homes. Però el treball ara, en comptes de ser el mitjà de realització humana, l’esclavitza, l’aliena i el deshumanitza. La raó es troba en la mateixa estructura econòmica (base de tota societat), en la forma de produir i de treballar de la societat capitalista. És un treball no creatiu, que l’home no controla.

Marx va estudiar la societat capitalista, que es basa en la propietat privada dels mitjans de producció. Veu que es divideix en dues classes socials:

• Els opressors
• Els oprimits (assalariats)

Els treballadors tenen només la força de treball.

Freud: El conflicte del psiquisme humà

Freud explica que el psiquisme funciona segons dos principis:

• El principi del plaer: la tendència a satisfer els desitjos inconscients.
• El principi de realitat: censura aquestes pulsions per adaptar-les a les exigències socials.

Això crea conflictes que poden trencar l’equilibri psíquic i que es manifesten en símptomes neuròtics. Tota la vida psíquica és un conflicte entre conscient i inconscient. Per a Freud, la nostra vida està determinada pels nostres instints.

Nietzsche: La voluntat de poder i el Superhome

Nietzsche sosté que és fort l’home que pren la voluntat i el poder com a guia. En aquest sentit, el Superhome és un aristòcrata, perquè estima el que és aristos (el millor). El Superhome és el millor de l’home perquè tria el millor, que és la vida.

Anomenem Superhome el futur de l’home. El Superhome no és ni polític ni moral, sinó el que apareix quan aquestes dues formes nihilistes són superades. És pura afirmació: “jo vull”.

Fromm: L'ésser humà en la societat de consum

Fromm argumenta que l’ésser humà actual es caracteritza per la seva passivitat i s’identifica amb els valors del mercat. L’home s’ha convertit en un consumidor etern. La seva seguretat resideix en la conformitat; en no separar-se del ramat.

La societat de consum necessita individus que:

• Cooperin dòcilment en grups nombrosos.
• Vulguin més i més.
• Tinguin els gustos estandarditzats.
• Siguin fàcilment influïts i previsibles.