Les grans potències (1870–1914) i l’origen de l’estat soviètic

Les grans potències (1870-1914)

1. Els estats liberal-democràtics europeus

La majoria dels països industrialitzats al segle XIX van consolidar sistemes polítics liberal-democràtics.

1.1 La Gran Bretanya: la monarquia liberal

Gran Bretanya era una monarquia liberal durant l’era victoriana. El seu sistema polític es basava en l’alternança en el poder de dos grans partits: els Tories (conservadors) i els Whigs (liberals).

1.2 França: del Segon Imperi a la Tercera República

Lluís Napoleó Bonaparte va ser el president de la Segona República el 1848 i, el 1851, va fer un cop d’estat amb el suport de l’exèrcit. El 1852 es va coronar emperador del Segon Imperi Francès. El seu govern es va caracteritzar per un poder personalista basat en l’ordre, el creixement econòmic i la supressió de l’oposició. Va impulsar grans reformes socials com ara obres públiques i el creixement de la indústria. Així i tot, les diferències socials i la manca de llibertats van generar una forta oposició al règim del Segon Imperi.

La derrota francesa a Sedan davant Prússia va provocar la caiguda de l’imperi de Napoleó III i la proclamació de la república. La Tercera República francesa tenia dues cambres legislatives i un president electe amb pocs poders.

La revolució russa i l’origen de l’estat soviètic

1. Un gegant amb peus de fang

1.1 Un imperi endarrerit i autocràtic

A l’entrada del segle XX, l’imperi governat per Nicolau II era un dels estats més endarrerits d’Europa. Rússia era una autocràcia — és a dir, no hi havia cap constitució — i el tsar governava directament. Els partits polítics estaven prohibits; la policia reprimia tota l’oposició i l’església era un dels pilars ideològics del tsarisme.

L’economia es basava en l’agricultura: la producció era escassa. La industrialització només havia arribat a la part més occidental de l’imperi. La societat era la més desigual de tota Europa:

• Noblesa
• Pagesos
• Kulaks
• Obrers
• Burgesia

1.2 L’oposició al tsarisme

Els primers opositors van ser els populistes, que propugnaven la destrucció del tsarisme i la construcció d’un socialisme de base agrària.