Els Grans Problemes de l'Espiritualisme i les Teories de l'Ànima

Espiritualisme: Els Problemes Fonamentals

Problema Epistemològic

Capacitat que té un individu de tenir un coneixement racional i fiable de la realitat espiritual. Aquest concepte presenta aspectes contradictoris:

• És difícil de conèixer, ja que parla d'un tema del qual no hi ha proves d'existència (manca de capacitat i coneixement).
• No tenim experiències comunes ni cap referent; cadascú té la seva pròpia idea.
• Es vol donar coneixement a una cosa que no té referent empíric. Cadascú té la seva pròpia interpretació i per això no podem arribar a conèixer-ho exactament.

Problema Ontològic

Es refereix a la capacitat de voler (voluntat). Aquesta es troba a l'ànima i per això es considera immortal. Els defensors afirmen que l'existència de principis que es relacionen entre si conformen la realitat, tot i que no es pot explicar com es relacionen aquestes substàncies.

Problema Antropològic

La impossibilitat d'explicar de manera coherent la relació cos-ànima, ja que una és matèria i l'altra és espiritual (una té cos, però no pensa, i viceversa).

Teories de la Relació Cos-Ànima

• Esperits Animals: Un fluid que recorre els nostres nervis, agafa informació de la matèria i la porta a l'ànima.
• Harmonia Preestablerta (Leibniz): Déu ha creat un mecanisme que fa que el cos i l'ànima funcionin simultàniament i en sincronia.

El Cos Com a Presó: Orfisme i Platonisme

Els defensors de l'Orfisme i el Pitagorisme van interpretar la *psyche* (ànima) com una substància espiritual que es comunicava amb la divinitat, mentre que el cos era una matèria corruptible.

• Ànima: Aspecte positiu.
• Cos: Aspecte negatiu (pel cristianisme, allò relacionat amb el cos és pecat).

Quan l'ànima fa alguna cosa que molesta les divinitats, cau al món material i queda empresonada al cos, i no s'allibera fins que aquest mor. Plató agafa aquesta idea i defensa que l'ànima està unida temporalment al cos (Orfisme Platònic).

La Reacció Empirista i Materialista

Les teories empiristes deixen de banda els déus i se centren en allò que experimentem.

Aristòtil: L'Ànima com a Organització de la Matèria

Aristòtil defineix l'ànima com una organització de la matèria que fa possible que el cos tingui vida. Per tant, rebutja la teoria que l'ànima existeix abans que el cos i que es reencarna. L'ànima s'atribueix al cos i mor amb ell.

Distingeix tres tipus d'ànima:

1. Vegetativa: La que ens manté vius i realitza les funcions vitals. És comuna a tots els éssers vius.
2. Sensitiva: Capacitat de la sensació. Ens permet comunicar-nos amb l'exterior, relacionar-nos amb l'entorn i aprendre.
3. Racional: És exclusiva de l'ésser humà. L'home disposa del llenguatge i del pensament personal. És un animal que s'expressa mitjançant el llenguatge i, a través d'ell, comparteix pensaments i emocions. Això caracteritza l'ésser humà com a animal polític, ja que es fa humà en societat (la polis).

Els Atomistes: Concepció Materialista

Els atomistes opten per una concepció materialista. El cos i l'ànima són un grup d'àtoms (es componen d'àtoms i buit). Consideraven que ambdós eren matèria.

La persona és la configuració d'àtoms del cos, de l'ànima i del buit. Els àtoms de l'ànima eren responsables de la vida i s'associaven a la calor, ja que quan morim ens refredem. Aquests àtoms es reparteixen pel nostre cos, però es concentrarien en les zones de més calor. Per això, es rebutjava l'existència del Jo després de morir.

Quan morim, la configuració atòmica comença a desmuntar-se. En morir, deixem d'ingerir àtoms i, com que els anem perdent, l'estructura es va destruint.

La Imatge de la Divinitat i l'Ésser Humà

Politeisme Grecoromà

Els déus s'assemblen als éssers humans i el seu comportament reflectia les maldats i les virtuts humanes.

Cristianisme

El cristianisme presenta Déu com un ésser espiritual, totpoderós i dotat de perfecció, que crea l'home a la seva imatge i semblança, dotant-lo amb l'ànima immortal. S'incorpora un Déu personal amb el qual l'home pot mantenir una relació d'intimitat per mitjà de l'oració.

Conceptes Clau de l'Ésser Humà Segons la Tradició Judeocristiana

• Individualitat: L'important som nosaltres, ja que tenim valor propi. Segons Agustí d'Hipona (s. IV d.C.), el que ens fa éssers individuals és la intimitat, la vida interior que cadascú posseeix.
• Llibertat: La capacitat de triar. Segons els cristians, tenim la capacitat de triar el nostre destí segons les nostres accions. Si fem bones accions (estimem Déu), anirem al cel; si hem comès accions dolentes/pecat (estimem Satanàs), anirem a l'infern i serem castigats eternament. Aquesta llibertat es relaciona amb el lliure albir, tot i que l'acció pot estar determinada pel desig d'anar al Paradís (a diferència dels grecs, on tot passa pel destí i no es pot triar).
• Igualtat: Tots els éssers humans són germans. Déu ens ha creat amb els mateixos drets i som fills seus. Per tant, som tots iguals, volem el mateix i ens hem de saber perdonar i estimar. (Els grecs, en canvi, consideraven que no podien ser iguals, ja que cadascú té el que es mereix i ha aconseguit).