Les Grans Reformes del Bienni Reformista (1931-1933)
El Bienni Reformista (1931-1933)
El Bienni Reformista es va iniciar amb l'aprovació d'una nova Constitució (1931), considerada força avançada per al seu temps. Les seves característiques principals van ser:
Forma d'Estat: República Democràtica
Es va establir una República democràtica. El cap d’Estat era el president de la República: Niceto Alcalá Zamora (fins al 1936), que seria substituït per Manuel Azaña.
Sobirania Nacional i Divisió de Poders
Es va reconèixer la sobirania nacional i la clàssica divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
Sufragi Universal (Masculí i Femení)
Per primer cop a Espanya, les dones van poder votar en les eleccions de 1933. Aquesta mesura va generar un fort debat:
- La dreta s’hi oposava amb l’argument que les dones pertanyien a la llar i als fills.
- Part de l’esquerra temia que el seu vot fos manipulat per la influència de l’Església.
Àmplia Declaració de Drets i Llibertats
Es van garantir drets fonamentals com el dret a una educació pública i laica, el dret al divorci i el dret al matrimoni civil. Aquestes mesures van generar una forta oposició per part del sector eclesiàstic.
Organització Territorial i Autonomia
Es va permetre l’autonomia de les regions. Catalunya va aprofitar aquesta oportunitat per aconseguir el seu Estatut d'Autonomia. El País Basc, en canvi, l’obtindria més tard, a finals de la Guerra Civil.
Relació Església-Estat: Separació
Es va decidir la separació total entre l’Església i l’Estat. L’Església perdia, per tant, la situació de privilegi que havia tingut fins aleshores.
La Reforma Religiosa: Vers un Estat Laic
La II República aspirava a establir un Estat laic i no confessional. Per això, la Constitució va ratificar la separació entre l’Església Catòlica i l’Estat.
Aquesta reforma preveia la fi de la partida pressupostària estatal destinada al finançament de l’Església Catòlica. Aquesta mesura va ser un dels principals motius de l’oposició d’una part de l’estament eclesiàstic al nou règim republicà.
La Reforma Militar i la Reducció d'Oficials
L’exèrcit espanyol patia d'una hipertròfia d’oficials (un excés d’oficials en relació amb la tropa). Per abordar aquest problema, es van prendre dues mesures principals:
Jubilació i Jurament de Fidelitat
Es va aprovar una llei que permetia als oficials retirar-se voluntàriament, mantenint el sou. Aquells que decidien romandre en actiu havien de jurar fidelitat a la Constitució republicana. Aquesta mesura va permetre reduir significativament el nombre d’oficials.
Creació de la Guàrdia d'Assalt
Es va crear un nou cos policial, fidel a la República: la Guàrdia d’Assalt. Aquesta acció es va dur a terme perquè se sospitava que una part de l’Exèrcit i de la Guàrdia Civil mantenia simpaties amb la monarquia caiguda.
La Sanjurjada (Agost de 1932)
De fet, l’estiu del 1932 es va produir la Sanjurjada: un intent de cop d’Estat que va fracassar, liderat pel general Sanjurjo i una facció de l’exèrcit descontenta amb les reformes.