Les Grans Revolucions Liberals del Segle XVIII: EUA i França
La Independència dels Estats Units (Segle XVIII)
Les Tretze Colònies angleses, establertes a la costa est de Nord-amèrica al segle XVIII, van establir un govern liberal enfrontant-se a la gran metròpoli de Gran Bretanya.
Causes del Conflicte
Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos ni amb el monopoli comercial que estava exercint Gran Bretanya. Com que no els atorgaven cap representació al Parlament de Londres, es van proposar no obeir les lleis angleses.
Fites Clau de la Revolució
- El 4 de juliol de 1776 es va signar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
- No es van considerar independents fins al 1783, quan Gran Bretanya va perdre la batalla de Yorktown.
- Després d’això, George Washington va ser nomenat president.
La Primera Constitució Escrita (1787)
Al 1787 van redactar la primera Constitució escrita del món. En ella s’assegurava:
- La separació de poders.
- Una forma de govern republicana.
- Una estructura territorial federal.
La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa i el dret a no ser privat de qualsevol llibertat sense un procediment judicial.
La Revolució Francesa: De la Convenció al Directori
La Convenció Girondina (1792-1793)
La República va quedar en mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per escollir la Convenció Nacional (és a dir, l’Assemblea).
A la Convenció, es va jutjar el rei i la reina, que van ser acusats de traïció i condemnats a morir a la guillotina. La mort del rei va provocar l’aliança de les monarquies europees contra la França revolucionària.
El Període Jacobí i el Terror (1793-1794)
Al 1793, a causa de les revoltes contrarevolucionàries internes i la invasió dels exèrcits aliats, els Jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents girondins.
Aquell any van promulgar una nova Constitució basada en:
- Sobirania popular.
- Sufragi universal directe.
- Dret a la igualtat.
El poder executiu va quedar en mans de Robespierre. Per fer front a l’amenaça exterior, es va reunir un exèrcit. Es van suspendre les llibertats i tots els acusats contrarevolucionaris eren condemnats a mort (el període del Terror).
La Caiguda de Robespierre i el Directori
Al 1794, tot i haver sufocat les revoltes i haver imposat els exèrcits francesos als estrangers, la seva política va generar un gran rebuig. Al juliol de 1794 (Termidor), es va produir un cop d’estat, i Robespierre i els dirigents jacobins van ser executats.
Després d’això, la burgesia va tornar al poder i es va redactar una Constitució en la qual el poder executiu estava en mans d’un govern col·legiat (el Directori).