Grècia antiga: orígens, història i art clàssic

Localització geogràfica

Meitat sud de la península balcànica, les illes que l'envolten i les costes d'Àsia Menor. Territori muntanyós, amb valls estretes que dificulten les comunicacions per terra; costes retallades que proporcionen abundants ports naturals.

Ciutats-Estat independents amb govern, moneda i exèrcit propis. Colònies: Magna Grècia i el litoral mediterrani de França i de Catalunya. Amb Alexandre el Gran s'arriba fins a l'Indus i a Egipte.

Orígens

• Civilització minoica o cretenca (2700–1600 aC)
• Civilització micènica (1600–1200 aC)
• Edat fosca (etapa de retrocés cultural): cap al 1200 aC els doris derroten els micènics.

Context històric

Naixement de la cultura i de l'art grecs, els segles IX i VIII aC; la societat supera la crisi de l'enfonsament de la civilització cretomicènica (2600–1200 aC) després de la invasió del Peloponès pels doris, cap al 1200 aC. Hi ha una recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'occident mediterrani.

Segle VII aC: el contacte amb els egipcis i els mesopotàmics provoca l'eclosió de l'arquitectura i l'escultura gregues, que són les bases de l'art hel·lènic. La victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques (499–479 aC) marca un període d'autonomia cultural i artística; el moment més destacat és l'Atenes de Pèricles (461–429 aC).

Guerres del Peloponès (431–404 aC): lluites internes i decadència econòmica de les polis. Els macedonis, al segle IV aC, conquereixen els dominis de l'Imperi Persa (Filip II i Alexandre). Alexandre mor el 323 aC; l'imperi es fragmenta en diversos regnes i la cultura grega s'estén a l'Orient (Pèrgam, Alexandria). La cultura grega esdevé referència per als regnes orientals (influència). Aquest domini cultural perdura fins a l'últim terç del segle I aC, quan Roma aconsegueix tot el Mediterrani i absorbeix la cultura grega.

Característiques generals de l'art grec

Equilibri. Proporció. Antropocentrisme. És un art humanitzat, fet a la mesura de l'home, deixant de banda el monumentalisme i el colossalisme dels estils orientals anteriors.

Bellesa. És un art estètic que busca aconseguir la bellesa màxima a partir de l'harmonia, l'equilibri i la proporcionalitat. L'art s'allunya de la funció màgica o de l'exaltació del poder d'èpoques anteriors. Cànon de Policlet.

Racionalitat. L'equilibri i l'harmonia amb què aconsegueixen la bellesa i la perfecció en les obres tenen com a base el càlcul matemàtic (ús del cànon).

Naturalisme. En l'escultura hi ha una voluntat naturalista que busca la representació de la natura i de l'ésser humà, però sovint de forma idealitzada.

• Equilibri i proporció: cerca de mesures harmonioses i càlculs geomètrics per a l'arquitectura i l'escultura.
• Antropocentrisme: l'ésser humà com a mesura de totes les coses.
• Bellesa i cànon: normes estètiques, com el cànon de Policlet, per aconseguir l'harmonia ideal.
• Racionalitat: ús de les matemàtiques i la geometria per a la proporció.
• Naturalisme: representació idealitzada però convincent de la figura humana.

Les matemàtiques fan que els edificis resultin perfectes a l'ull. L'escultura desenvolupa un gran naturalisme en la figura humana, molt representada. L'art grec es manté com a model i referència fins a l'últim terç del segle XVIII.