Grècia Arcaica: Crisi, Colonització i Tirania
Període arcaic
Comprèn des de l'any 800 fins al 500 aC. Va ser una etapa de greus crisis polítiques i socials, en què es va consolidar l'estructura de la polis.
El règim aristocràtic volia mantenir el poder polític i dificultava l'accés de les classes populars al govern de la ciutat. L'augment de la població i l'escassetat de terres cultivables, a més de les lluites polítiques, van ser les causes de la crisi.
Durant dos segles (750-550 aC), les colonitzacions van ser un alleujament passatger de la greu situació de Grècia: els immigrants, a la recerca de noves terres, es dirigiren cap a Sicília, el mar Negre i el nord d'Àfrica. El comerç i la indústria van prosperar. S'encunyaren monedes d'or i de plata, i es va deixar enrere l'antic sistema d'intercanvi. En algunes ciutats, la prosperitat del comerç va permetre l'aparició d'una nova classe social que, basada en el poder econòmic, lluitava per fer-se una posició en l'organització política de la polis. Això va provocar conflictes que van desembocar en la tirania. El tirà era un personatge que assolia el poder amb el suport de les classes més pobres, i també dels artesans i dels comerciants, lluitava contra els nobles i preparava el terreny per a la democràcia.
A Atenes, en el segle VII aC, un noble atenès anomenat Cilo va intentar establir una tirania, però va fracassar. Després d'aquest intent, Draco va ser nominat legislador extraordinari per revisar les lleis i la constitució. El codi de Draco és famós per la seva duresa (dita "draconiana"), però no va resoldre la crisi social.
Es va haver d'arribar a Soló per trobar un intent de reforma i conciliació. Aquest estadista moderat va alleujar la difícil situació econòmica que patien els atenesos i va reformar la constitució de manera que tots els ciutadans poguessin ser elegits per als càrrecs polítics segons la seva posició econòmica i no pel seu llinatge. Això va fer disminuir el poder de l'aristocràcia.
Després de Soló, la regió de l'Àtica restà dividida en tres bàndols conflictius: la muntanya, la costa i la plana.
Pisístrat, amb el suport dels habitants de la muntanya, que era la zona més pobre de Grècia, aconseguí implantar la tirania i seguí una política força pròspera. Protegí el comerç i la indústria, promogué la cultura i afavorí l'embelliment de la ciutat d'Atenes.