El grup escultòric del Laocoont: Estil i significat

Laocoont i els seus fills: Autors i context

Autors: Agesandre, Polidor i Atenedor.

Tema i significat

Els personatges representats són el sacerdot troià Laocoont i els seus dos fills en el moment de ser estrangulats per dues serps marines.

Segons el mite de la Guerra de Troia, el sacerdot Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar, enviades per Atena —protectora dels grecs—, i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, fet que va provocar la destrucció de Troia i la victòria dels grecs.

Característiques de l'estil

L'obra pertany a l'escola de Rodes de l'època hel·lenística. L'art hel·lenístic trenca amb la racionalitat de l'art clàssic i es caracteritza per:

• Escultures exagerades i escenes teatrals.
• Dinamisme, patetisme i grandiositat.
• Figures que deixen de ser racionals, harmòniques i equilibrades.
• Abundància de grups escultòrics amb nens, animals, etc.

Trenca amb l'estètica clàssica, ja que no busca plasmar un ideal de bellesa harmònic i serè, sinó que opta per formes originals i creatives. És un art passional, dramàtic i teatral. Els rostres han perdut l'idealisme i la serenitat dels déus per expressar sentiments i emocions turmentades. Tot i que es basen en la mitologia, també s'introdueixen escenes quotidianes.

Autor, models i influències

Agesandre i els seus dos fills, Polidor i Atenedor, són els autors d'aquest grup escultòric. Pertanyien a l'escola de Rodes, caracteritzada pel dinamisme, el patetisme i la teatralitat. Reben com a models les experiències tècniques de les escultures clàssiques, però trenquen amb els canons i opten per l'originalitat.

L'hel·lenisme serà una font d'inspiració de l'escultura barroca, que adoptarà el seu dinamisme, la tensió dramàtica, el patetisme i la teatralitat, sobretot en les obres de Bernini (com a Apol·lo i Dafne).

Funcions

• Funció útil: Decorativa, ja que presideix i decora un espai públic.
• Funció simbòlica: Commemorativa, per recordar un passatge mitològic.