El Guernica: L'obra mestra de Pablo Picasso
Fitxa tècnica de l'obra
- Obra: Guernica
- Pintor: Pablo Picasso
- Cronologia: 1937
- Estil: Influències surrealistes, expressionistes i, per damunt de tot, cubistes.
- Tècnica: Oli
- Suport: Tela
- Dimensions: 354 cm x 782 cm
- Localització original: Pavelló de la República, Exposició Internacional de les Arts i Tècniques de París (1937).
- Localització actual: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
Anàlisi formal
Es tracta d'una obra figurativa on veiem un conjunt de figures distorsionades: sis persones i tres animals, situades sobre un escenari arquitectònic angoixant en què a penes s'hi reconeixen finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula.
D'esquerra a dreta hi trobem:
- Un brau i, a sota d'aquest, una mare amb un nen mort als braços.
- Al costat de l'animal, i en la penombra, hi ha un ocell atrapat entre el sostre i la taula.
- A continuació, un cavall que descarrega un renill de mort en una torsió convulsa, travessat per una llança.
- A sobre, una mena de làmpara-ull; a sota, un soldat esquarterat: un braç amb una enorme mà oberta i un altre braç que aguanta una espasa trencada i una flor.
- A la dreta sorgeix un cap estilitzat i un braç llarg que aguanta un llum de petroli encès.
- Al costat es veu una dona envoltada en flames que aixeca els braços enlaire, sota la qual una altra dona sembla fugir cap al centre del quadre.
Ús del color i la llum
S'observa un predomini del dibuix, perquè Picasso va renunciar al color a fi d'accentuar el dramatisme de l'escena. L'absència de color està directament relacionada amb la tragèdia; hi utilitza blanc, negre, grisos i alguns tocs de blau. Tot el quadre és clar i, fins i tot, semblen delimitats els espais que s'haurien d'omplir de color, però aquest ha fugit, com també ha desaparegut el volum. Tant el color com el relleu representarien la vida; un cop eliminats, només resta la mort.
La llum il·lumina les figures que es volen ressaltar alhora que banya en ombres el seu entorn. La llum de la llàntia il·lumina l'espai central de forma triangular, de manera que crea un contrast entre zones de llum i d'ombra. No sabem, doncs, si ens trobem en una habitació o a l'aire lliure.
Composició i estructura
La perspectiva està determinada per la porta bisellada, el caigut del primer terme i els plans del fons, tot i la indefinició de l'espai. La composició és estructurada, simètrica i tancada al centre, però oberta als laterals. L'eix de simetria se situa a la paret blanca al mig del quadre.
Dos pilars verticals, formats pel toro i la dona que alça els braços, equilibren el quadre. L'esquema compositiu es basa en un tríptic amb les tres parts interrelacionades. Hi ha triangles que tallen l'espai i incrementen la tensió de l'escena.
Context històric
El 18 de juliol de 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola. L'any 1937, la situació política internacional estava determinada pel rearmament d'Alemanya, la invasió italiana d'Etiòpia i la indiferència de les democràcies europees davant la tragèdia espanyola.
Els avions de la Legió Còndor alemanya van bombardejar la ciutat de Guernica, símbol del roure sagrat, deixant-la totalment destrossada. Picasso vivia a París i es va assabentar del bombardeig per la ràdio i la premsa. El Govern de la República Espanyola li va encarregar un mural per al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937; el pintor ho va aprofitar per demostrar que no podia restar al marge d'aquells fets.
Estil
Picasso utilitza del cubisme la manca de perspectiva convencional, colors que no reflecteixen la realitat, la fragmentació, la contemplació des de diferents punts de vista i una certa geometrització de les formes. Però l'obra també mostra elements que podrien considerar-se expressionistes, com és el cas de la violència i la força dramàtica de les figures. Aquesta síntesi estilística converteix el quadre en un manifest de la primera meitat del segle XX.
Contingut i significat
Obra concebuda per ser llegida fàcilment, cada imatge està relacionada amb la pau, i els elements del quadre canvien, ja que Picasso els converteix en símbols de manera que admeten més d'una interpretació. Pretenia ser un crit contra l'atrocitat de la Guerra Civil Espanyola, però s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el terror i la brutalitat de totes les guerres; pretén desvetllar en l'espectador el sentit de l'horror i la injustícia.
Funció de l'obra
Quan va ser pintada, la seva funció era propagandística, en defensa de la República, amb la qual Picasso estava política i moralment compromès. Després, s'ha convertit en un manifest antibel·licista: un crit universal contra la guerra i la brutalitat.
Relació amb la història de l'art
Picasso recull tota la saviesa artística acumulada durant segles. La seva estructura recorda la d'un frontó grec del temple de Zeus a Olímpia. L'acumulació de personatges en un caos aparent remet als grans quadres històrics i romàntics. Com a models directes, destaca "La matança dels innocents" del pintor Guido Reni, on podem veure la referència que Picasso va fer servir per crear el cap de la dona que entra per la finestra duent un llum a la mà.