Guernica de Picasso: Anàlisi, Simbolisme i Context Històric

Anàlisi del Guernica de Picasso

Context i Estil Artístic

Temps: Simbòlic. Ritme: Dinàmic.

L'estil d'El Guernica marca, dins de l'obra madura de Picasso, un gir tan radical com trenta anys abans ho havien fet Les senyoretes d'Avinyó, el retrat de cinc prostitutes d'un bordell. Si en el primer trencà l'ordre establert en la pintura i aconseguí un dinamisme explosiu fonamentat en una impressió de desordre, en El Guernica donà una volta més al cubisme per parlar a l'espectador de manera més planera i directa.

Des del punt de vista estilístic, aplega les formes geometritzades del cubisme, les imatges obsessives del surrealisme i la força dramàtica de l'expressionisme. La utilització de tècniques cubistes sintètiques i de l'expressionisme va servir a l'autor per emfatitzar la mort i la desesperació de la població civil a causa del bombardeig. La utilització del blanc i negre, amb una lleu escala de grisos, va permetre a l'artista posar l'èmfasi en el sofriment de la població civil.

Va rebre influència compositiva d'obres barroques i romàntiques, com El rai de la Medusa de Géricault. Com a influència directa, destaca La matança dels innocents de Guido Reni, on es pot veure la referència que Picasso va fer servir per pintar el cap de la dona que porta el quinqué.

Tema, Gènere i Funció

Tema: La denúncia del brutal bombardeig que va patir Gernika, una petita ciutat, capital simbòlica del País Basc pel famós arbre de Gernika i el jurament dels furs, l'abril de 1937, per part de l'aviació alemanya, a instàncies del bàndol feixista. Va ser el primer atac indiscriminat de la guerra moderna sobre la població civil i un avís sobre un fantasma que ja planava: la Segona Guerra Mundial.

Gènere: Històric.

Funció: Propagandística.

Significat i Impacte de l'Obra

El Guernica és un immens crit contra la guerra i la brutalitat, però també és un dels quadres cabdals del segle XX i de la història de la pintura en general. Picasso estava moralment i políticament lligat a la República i ho demostrà amb aquesta obra que va romandre al MoMA de Nova York fins a l'any 1981, ja que Picasso es va negar que anés a Espanya fins que es restaurés la democràcia.

Simbolisme en El Guernica

Iconològicament, l'obra ha estat i és encara molt discutida, ja que Picasso va donar la raó a tothom. De fet, hi ha alguns elements que tenen una doble lectura. En general, s'han interpretat els següents símbols:

• La dona amb els braços aixecats: al·legoria del dolor físic o de la destrucció de la ciutat, incendiada per les bombes.
• La dona que corre (a la part baixa): metàfora dels qui són perseguits.
• La figura que aguanta el seu fill: el dolor dels qui perden els éssers estimats, unit a la vulnerabilitat dels innocents.
• El soldat vençut i destrossat: mostra una baioneta trencada i, a la mateixa mà, com una esperança mai no perduda, una flor.
• El brau: ben aferrat a la terra i brandant la cua, és la força del poble que, malgrat tot, no serà vençut; és la bèstia que tomba el cap per no veure el terror.
• El cavall: seria, per uns, la representació de la població civil ferida i embogida per les matances, mentre que, per uns altres, és la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja els morts. La llengua del cavall té forma de projectil i una llança clavada.
• La llum artificial (un quinqué i un sol amb bombeta): símbol que el progrés pot arribar a portar, també, la destrucció.
• La dona que entra per la finestra (sota la forma de la bafarada de còmic): és la «dona-crit», la que revela la veritat mitjançant la llum que porta, el quinqué.
• La bombeta que només s'il·lumina a si mateixa: denúncia de la manipulació informativa que van utilitzar els nacionals per fer creure que el bombardeig era una acció dels mateixos republicans.
• Al quadre hi ha altres símbols de lectura fàcil, com els ulls giravoltats per expressar l'horror, o les llengües, semblants a punyals o trossos de vidre, símbols de la tragèdia.

Picasso no assisteix a la visió de la mort amb terror o pietat, sinó que és com si ell fos dins del fet i pateix de la mateixa manera que les víctimes.

Encàrrec i Recepció de l'Obra

L'obra fou un encàrrec del govern republicà espanyol, concebuda per anar al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París del 1937. Les mides que havia de tenir el quadre van ser imposades a Picasso, perquè ja tenia el lloc reservat a l'edifici dissenyat per Sert. Quan es va assabentar del bombardejament de Gernika pels diaris, ja va tenir el tema. Va fer molts esbossos i composicions diferents, fins que va considerar acabada la tela el mes de juny. Va voler fer una pintura que fos símbol de l'horror de la guerra.