La Primera Guerra Carlina (1833-1840) i les Regències
La primera guerra carlista 1833-1840: Se inicia al morir Fernando VII y al principio es favorable a los Carlistas que derrotaron en varias ocasiones a las tropas del gobierno. En Cataluña y en el Maestrazgo utilizaron la táctica de guerrilla lideradas por Cabrera, el Tigre del Maestrazgo En la zona vasca hay que destacar el Sitio de Bilbao que fue un fracaso y murió el general Zumalacárregui, su mejor estratega. También hay que destacar la Expedición Real en la cual los carlistas intenta sin éxito tomar Madrid. El resultado de la guerra no quedo Claró hasta 1837 en el que se vio que la balanza se inclinaba hacia el bandó Isabelino debido entre otros al apoyo de Francia e Inglaterra. La victoria liberal en la batalla del Puente de luchana en Bilbao acelero el final con el Convenio de Vergara pactado por Espartero y Maroto. Los militares Carlistas a cambio de la aceptación de Isabel obténían la amnistía y la integración en el ejército con su graduación militar. La guerra fue muy cruenta y conto con miles de muertos tanto militares como civiles. La derrota de los Carlistas no supuso la extinción de sus ideas ni sus reivindicaciones. La guerra va tenir 3 fases: la 1 es va desembolupar entre la publicació del manifest d'Abrantes(1833)i la mort del general Zumalacàrregui(1835). La 2 es va cloure amb el fracas de l'expedició dels carlins sobre Madrid el 1837. L'ultima entre le 1837 i 840 es va caracteritzar per la divisió del carlins en 2 bandols: els apostolics i els transaccionistes. LES REGÈNCIES (1833 – 1843): Déu anys de construcció de l’estat liberal espanyol després de l’enderrocament de l’absolutisme de Ferran VII. 1833 – Mort de Ferran VII. Hereva: Isabel II, menor d’edat, encara incapaç d’assumir les responsabilitats de la corona. => Regent: María Cristina de Borbó (mare). Durant els primers anys del seu regnat, mentre Isabel era una nena, la regència va ser assumida per la seva mare, María Cristina de Borbó-Dues Sicilias; seva regència duraria fins a 1840 i coincidiria amb Primera Guerra Carlina (1833-1840). Des del 17 Octubre 1840 fins al 23 juliol 1843 la regència va ser assumida pel general Baldomero Espartero, que finalment també va ser obligat a abandonar el càrrec. Amb el propòsit d'evitar una tercera regència, va quedar decidit avançar la majoria d'edat de la reina dels 14 als 13 anys, de manera que el 8 de Novembre de 1843, amb només tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat.