Guerra Carlina i Liberalisme a Espanya: Causes, Etapes i Reformes
La Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina va enfrontar partidaris de l'absolutisme i els de l'inici d'un procés reformista de caràcter liberal. El carlisme era una ideologia tradicionalista i absolutista. La causa isabelina tenia un suport alt de la noblesa.
Conflicte armat
Els carlins no tenien exèrcit propi i van organitzar partides carlines, sostenint-se per Espanya.
- 1a etapa: consolidació de la guerra al nord.
- 2a etapa: guanya el bàndol liberal, gràcies a Espartero.
El Conveni de Bergara va establir el manteniment dels furs bascos i navarresos.
Procés de revolució liberal
El bàndol isabelí necessitava el suport liberal per tenir una base social sòlida i fer front als carlins. Es va dur a terme la divisió provincial. L'extensió carlina va amenaçar el tron isabelí, que es va tambalejar.
Francisco Martínez de la Rosa va iniciar les reformes, amb un Estatut Reial semblant a l'Estatut Reial anterior, però això va ser insuficient per als liberals. Els progressistes volien un sistema veritablement liberal. A causa de la pressió liberal s'accepta un govern liberal, i així van prendre el poder els progressistes, que tenien el domini del moviment popular.
Reformes progressistes
- Reforma agrària liberal: privatització de la terra.
- Dissolució del règim senyorial, desvinculació i desamortització (treure béns a la noblesa i a l'Església).
Constitució de 1837 (progressista)
Sobirania nacional, més drets ciutadans i divisió de poders. Elements moderats: establia dues cambres col·legisladores, un poder ampli de la corona i finançar el culte catòlic. Llei d'impremta i llei electoral (sufragi censatari).
Es van crear el sistema de partits (moderat i progressista).
Espartero (general progressista)
Va dissoldre les juntes revolucionàries i va obrir el mercat anglès, posant en perill la indústria catalana.
Narváez i O'Donnell van provocar la dimissió d'Espartero.
Liberalisme
- Moderat: "per a les persones d'ordre"; autoritat i ordre social, sobirania compartida entre Corts i Corona, limitar els drets individuals i col·lectius.
- Progressista: "defensa de la llibertat"; sobirania nacional, predomini de les Corts en el sistema polític, la Corona no intervé en política.
- Unió Liberal: partit format per escissió del grup moderat i conservador progressista (impulsors: O'Donnell i Serrano).
- Demòcrates: escissió progressista (partit demòcrata), principis: sobirania popular i sufragi universal masculí, llibertat de culte, dirigit a les classes populars.
Dècada moderada
Narváez va clausurar l'etapa revolucionària. Es caracteritza pel predomini social de la burgesia terratinent.
Constitució de 1845 (moderada): manté els drets de 1837, però amb més restriccions a les llibertats. Grans atribucions a la Corona, control de la premsa i sufragi censatari restringit (1%).
Estat liberal moderat
Centralisme, uniformització i jerarquització. Reforma fiscal, codi penal i civil, reforma de l'administració pública. Sistema educatiu (Llei Moyano), instauració del sistema mètric decimal i creació de la Guàrdia Civil.