La Primera Guerra Carlina i la Revolució Gloriosa

Història4,17 KB

T3.1. La Primera Guerra Carlina

Zones carlistes: País Basc i Navarra (els seus furs estaven amenaçats pel centralisme de l'estat liberal; va adquirir un caràcter de defensa dels furs tradicionals). Zones rurals de Catalunya, Aragó i València.

Dirigents i bases socials

Els dirigents (clero i noblesa rural) i la base social (camperols i artesans). Tots dos se sentien amenaçats per les reformes econòmiques fetes per l'estat liberal.

Operacions

Militarment s'organitzaven en partides armades amb gran inferioritat numèrica i armamentística enfront de l'exèrcit liberal (Espartero). Espartero guanya la guerra i s'acaba la 1a Guerra Carlina.

Acord: Manteniment dels furs al País Basc i Navarra i oficials carlins a l'exèrcit liberal.

Divisió liberalista

Durant la regència, els liberals espanyols es van dividir en dues tendències que donarien origen als primers partits polítics. Els moderats i progressistes lluitarien entre ells per accedir al poder per la força.

A) Moderats

Conformaven el liberalisme doctrinari. Defensaven:

  • El principi d'autoritat i ordre enfront del de llibertat.
  • Sobirania compartida amb la Corona i la nació.
  • Centralisme (en contra de l'autonomia democràtica dels ajuntaments).
  • En contra de la Milícia Nacional (crearan la Guàrdia Civil).
  • Sufragi censatari restringit.
  • Defensa de l'Església.
  • Base social: Classes altes.
  • Líder: General Narváez.

B) Progressistes

Conformaven el liberalisme radical. Defensaven:

  • Les llibertats individuals.
  • Sobirania Nacional.
  • Sufragi censatari més ampli.
  • Estat laic (menys protagonisme de l'Església, van fer dues grans desamortitzacions).
  • Defensaven la Milícia Nacional i l'autonomia municipal.
  • Base social: Classe mitjana.
  • Líder: Espartero.

Fi de la regència

Pronunciament progressista del General Espartero que va significar la renúncia i exili de la regent i l'inici de la intervenció militar en la política espanyola.

La Gloriosa

Causes

a) Crisi econòmica: La crisi econòmica va tenir una doble naturalesa:

  • Crisi de tipus moderna internacional: Crisi financera, enfonsament de la borsa, aturada de la construcció del ferrocarril i de la indústria tèxtil catalana.
  • Crisi de tipus antic: Crisi de subsistència per males collites i falta d'aliments.

La crisi econòmica va provocar el descontentament popular cap al govern i el suport social als partits d'oposició.

b) La crisi política: Va ser deguda a l'esgotament del règim moderat per la corrupció i el monopoli del poder, el descrèdit de la Corona i el Pacte d'Ostende entre progressistes, demòcrates i la Unió Liberal. Aquest pacte servia per accedir al poder mitjançant el pronunciament militar i destronar Isabel II.

L'esclat de la revolució

La Gloriosa esclata el 18 de setembre amb el pronunciament militar dels progressistes (Prim) i la Unió Liberal (Serrano). La revolució va triomfar i va provocar el destronament i exili d'Isabel II. Es va establir un govern provisional. Triomf del liberalisme radical i democràtic.

El Sexenni Democràtic

Després de la revolució s'inicia el Sexenni, etapa en la qual s'instauren sense èxit dos nous règims polítics: la monarquia democràtica i la república.

Problemes del Sexenni

El Sexenni no va triomfar per culpa de les guerres i dels inicis del moviment obrer.

  • Moviment obrer: La crisi econòmica va fer créixer la conflictivitat social i va produir la difusió del moviment obrer internacionalista a partir de 1869.
  • Guerres:
    • La Guerra de Cuba: Moviment independentista de Cuba amb el suport dels EUA (abolició de l'esclavitud).
    • La 3a Guerra Carlina: Els carlins van intentar un altre cop arribar al poder, però van fracassar.

Descarregar

PDF Word HTML