La Primera Guerra Carlina i la Revolució Gloriosa
T3.1. La Primera Guerra Carlina
Zones carlistes: País Basc i Navarra (els seus furs estaven amenaçats pel centralisme de l'estat liberal; va adquirir un caràcter de defensa dels furs tradicionals). Zones rurals de Catalunya, Aragó i València.
Dirigents i bases socials
Els dirigents (clero i noblesa rural) i la base social (camperols i artesans). Tots dos se sentien amenaçats per les reformes econòmiques fetes per l'estat liberal.
Operacions
Militarment s'organitzaven en partides armades amb gran inferioritat numèrica i armamentística enfront de l'exèrcit liberal (Espartero). Espartero guanya la guerra i s'acaba la 1a Guerra Carlina.
Acord: Manteniment dels furs al País Basc i Navarra i oficials carlins a l'exèrcit liberal.
Divisió liberalista
Durant la regència, els liberals espanyols es van dividir en dues tendències que donarien origen als primers partits polítics. Els moderats i progressistes lluitarien entre ells per accedir al poder per la força.
A) Moderats
Conformaven el liberalisme doctrinari. Defensaven:
- El principi d'autoritat i ordre enfront del de llibertat.
- Sobirania compartida amb la Corona i la nació.
- Centralisme (en contra de l'autonomia democràtica dels ajuntaments).
- En contra de la Milícia Nacional (crearan la Guàrdia Civil).
- Sufragi censatari restringit.
- Defensa de l'Església.
- Base social: Classes altes.
- Líder: General Narváez.
B) Progressistes
Conformaven el liberalisme radical. Defensaven:
- Les llibertats individuals.
- Sobirania Nacional.
- Sufragi censatari més ampli.
- Estat laic (menys protagonisme de l'Església, van fer dues grans desamortitzacions).
- Defensaven la Milícia Nacional i l'autonomia municipal.
- Base social: Classe mitjana.
- Líder: Espartero.
Fi de la regència
Pronunciament progressista del General Espartero que va significar la renúncia i exili de la regent i l'inici de la intervenció militar en la política espanyola.
La Gloriosa
Causes
a) Crisi econòmica: La crisi econòmica va tenir una doble naturalesa:
- Crisi de tipus moderna internacional: Crisi financera, enfonsament de la borsa, aturada de la construcció del ferrocarril i de la indústria tèxtil catalana.
- Crisi de tipus antic: Crisi de subsistència per males collites i falta d'aliments.
La crisi econòmica va provocar el descontentament popular cap al govern i el suport social als partits d'oposició.
b) La crisi política: Va ser deguda a l'esgotament del règim moderat per la corrupció i el monopoli del poder, el descrèdit de la Corona i el Pacte d'Ostende entre progressistes, demòcrates i la Unió Liberal. Aquest pacte servia per accedir al poder mitjançant el pronunciament militar i destronar Isabel II.
L'esclat de la revolució
La Gloriosa esclata el 18 de setembre amb el pronunciament militar dels progressistes (Prim) i la Unió Liberal (Serrano). La revolució va triomfar i va provocar el destronament i exili d'Isabel II. Es va establir un govern provisional. Triomf del liberalisme radical i democràtic.
El Sexenni Democràtic
Després de la revolució s'inicia el Sexenni, etapa en la qual s'instauren sense èxit dos nous règims polítics: la monarquia democràtica i la república.
Problemes del Sexenni
El Sexenni no va triomfar per culpa de les guerres i dels inicis del moviment obrer.
- Moviment obrer: La crisi econòmica va fer créixer la conflictivitat social i va produir la difusió del moviment obrer internacionalista a partir de 1869.
- Guerres:
- La Guerra de Cuba: Moviment independentista de Cuba amb el suport dels EUA (abolició de l'esclavitud).
- La 3a Guerra Carlina: Els carlins van intentar un altre cop arribar al poder, però van fracassar.