La Guerra Civil a Catalunya: Revolució i Poder (1936-1939)
La crisi i la revolució a Catalunya (1936)
El cop d'estat feixista va causar una crisi profunda a Catalunya, desencadenant una onada de repressió contra tot allò relacionat amb els insurrectes. Durant les primeres setmanes, les classes benestants van ser perseguides, patint execucions, saquejos i la crema d'esglésies. Sota l'excusa de la revolució, es van cometre nombrosos delictes, amb un balanç d'unes 8.500 morts violentes.
El poder popular i els comitès
Al juliol del 1936, va sorgir un poder popular articulat al voltant de sindicats i partits d'esquerres. Els comitès locals van substituir els ajuntaments i, per iniciativa de la CNT-FAI, es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, responsable de les columnes, la indústria i el treball. A la resta del territori republicà, es van formar batallons de voluntaris i organismes similars a Aragó, Astúries, València i Madrid. Amb l'avanç de les tropes feixistes, la situació es va agreujar l'agost del 1936.
Les col·lectivitzacions i l'economia de guerra
Per mantenir la revolució, els treballadors van prendre el control de les indústries. El govern de la Generalitat va legalitzar aquests fets i, l'11 d'agost de 1936, va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va promulgar el decret de col·lectivitzacions. Al final de la guerra, unes 4.500 empreses eren controlades per obrers i 2.000 estaven col·lectivitzades, tot i que al camp l'impacte va ser menor. Es va prendre el control de la banca, es van crear entitats de crèdit públic, es van regular els salaris i es va municipalitzar el sòl urbà.
La reorganització del govern republicà
El setembre del 1936 es van unir les forces antifeixistes. El 5 de desembre, Largo Caballero va formar un govern republicanosocialista amb la incorporació de quatre ministres anarquistes (Joan García, Joan Peiró i Frederica Montseny, entre els més destacats). El govern es va traslladar a València a causa dels atacs feixistes a Madrid. Largo Caballero pretenia reorganitzar l'Estat, les milícies i formar un Exèrcit Popular, però l'enemistat amb els comunistes i la intransigència anarquista van dificultar la unitat.
La Generalitat i el govern d'unitat
A Catalunya, Lluís Companys va formar un govern d'unitat liderat per Josep Tarradellas, que aplegava Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC, ERC i CNT. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes, els comitès locals van tornar a ser ajuntaments, es va reconstruir la justícia per posar fi a la violència, es van militaritzar les milícies i es va establir una economia de guerra.
Els Fets de Maig i el canvi de rumb
El 3 de maig de 1937 va esclatar la tensió entre els anarquistes i les forces de la Generalitat pel control de les comunicacions. El conflicte va provocar una crisi que va obligar el govern a enviar més de 5.000 guàrdies d'assalt a Catalunya. Aquests fets van disminuir la influència de l'anarquisme i van potenciar el comunisme.
El govern de Juan Negrín
Els comunistes van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders; davant la negativa de Largo Caballero, aquest va dimitir. Es va formar un govern dirigit per Juan Negrín, amb Indalecio Prieto com a ministre de Defensa. El 1937, Negrín va traslladar el govern a Barcelona. Tot i la política de resistència de la República, el març del 1938 Catalunya es va quedar sense abastiments, amb l'esperança posada en l'esclat d'una guerra europea entre demòcrates i feixistes que pogués aturar l'avanç dels insurrectes.