Context Històric de la Postguerra a Espanya
El context històric de la postguerra civil espanyola va des del 1939 al 1959, just després de la Guerra Civil espanyola, la qual va durar tres anys i va deixar greus conseqüències a tot el país: demogràfiques, econòmiques i socials. Tot això va portar a Espanya a un gran període de repressió cultural i política i pobresa que va durar un parell de dècades.
La Guerra Civil espanyola (18 juliol 1936 – 1 abril 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República (esquerres) amb l'exèrcit i una part d'organitzacions de dretes. Aquesta guerra es va lluitar a tres fronts diferents; després de la derrota de l'exèrcit republicà a la batalla a la línia de l'Ebre, i de l'ocupació franquista de Catalunya, la guerra va acabar.
A part, aquesta etapa també va coincidir amb la dictadura del general Francisco Franco, també coneguda com a franquisme, amb la Segona Guerra Mundial que va de l'any 1939 al 1945 i amb la Guerra Freda, la qual va del 1947 al 1969.
Aixecament Militar
Els insurrectes contra la República havien previst un pronunciament militar que els permetés apoderar-se dels òrgans del poder, decretar l'estat de guerra i sufocar qualsevol signe d'oposició. Però al cap d'una setmana, l'evidència que el cop no havia triomfat i la divisió del país en dos bàndols va originar una sagnant guerra civil.
El pronunciament, "Alzamiento Nacional", es va iniciar el 17 de juliol a les casernes de Melilla. El 18, Franco arriba al Marroc i va agafar el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, el més preparat i el més ben armat de la República, i el mateix dia es revolten altres caps militars. El govern de la República va tardar a reaccionar i no van prendre mesures. Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern. El 19 de juliol es va fer el lliurament d'armes als sindicats i als partits del Front Popular, que juntament amb una part de l'exèrcit van plantar cara a Madrid i a Barcelona i van impedir l'èxit del pronunciament.
Insurrecció a Catalunya
L'encarregat de dirigir la insurrecció va ser el general Goded, qui el 18 de juliol va dirigir el pronunciament a Eivissa i Mallorca, i el 19 va desplaçar-se amb un hidroavió a Barcelona. Van reunir tropes per ocupar la ciutat la matinada del 19, però van trobar una forta resistència de les forces de l'ordre lleials al govern i d'organitzacions obreres. En arribar a Barcelona, Goded va detenir Llanos i va reorganitzar les tropes, però era massa tard. Va ser assaltada la capitania general i el general es va rendir i va ser detingut. La victòria es va celebrar perquè el paper de les organitzacions d'esquerra havia estat decisiu.
Bàndols de la Guerra Civil
- Els insurrectes: formats per militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, i tots els que s'havien oposat a les reformes de la República. Tenien com a inspiració el feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. Volien restablir l'ordre i els falangistes volien imposar un règim feixista.
- Els lleials a la República: eren obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres i la majoria estaven influïts per les organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. Eren anomenats rojos i defensaven la legitimitat republicana.
El Bàndol Republicà a Catalunya
L'aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana.
A finals de juliol de 1936, en l'àmbit municipal, a molts pobles i ciutats, comitès locals formats per les organitzacions d'esquerra van substituir els ajuntaments. També es va constituir com a nou poder revolucionari de la CNT-FAI, el Comitè de Milícies Antifeixistes, format per les forces oposades als insurrectes, que es va ocupar de la formació dels milicians, de l'ordre públic, de l'organització del treball, etc. A la resta del territori, es va esfondrar el poder de l'Estat i el poder de la República, es va dissoldre l'exèrcit tradicional i es va produir la creació de batallons de voluntaris, on s'havien d'integrar les milícies populars. Així, es van treure una gran quantitat d'organismes revolucionaris.
La col·lectivització d'una gran part de la propietat industrial i agrària va ser molt important en la revolució social. Els treballadors organitzats en comitès es van posar al capdavant de les empreses i van comunicar als amos que les explotarien. Es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia, i també es va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista dut a terme llavors. Es van decretar una sèrie de mesures: control de la banca, creació d'entitats de crèdit públic, regulació dels salaris i la municipalització del sòl urbà.
