La Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Resum i Etapes
Causes de la Guerra Civil Espanyola
El General Mola va organitzar el cop d'estat. Volia fer un pronunciament simultani en totes les guarnicions militars i de l'exèrcit africà al comandament del general Franco. El cap suprem de la revolta va ser el general Sanjurjo. El detonant va ser un acte de pistolerisme dels grups feixistes: van assassinar el tinent Castillo i el cop va ser retornat sobre Calvo Sotelo. La sublevació es va iniciar al Marroc i es va estendre per tota la península. Al principi el cop va fracassar, però va evolucionar cap a una guerra de tres anys. Altres causes de la guerra van ser la queixa de la classe propietària afectada per les reformes republicanes i la pèrdua del poder polític del sector conservador.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
El 17 de juliol de 1936, el General Yagüe s'aixeca a Melilla i estén el seu control per tot el protectorat marroquí. A les Canàries, Franco lidera la insurrecció; el dia 18 pren el comandament de l'exèrcit africà i marxa cap a Madrid. Juntament amb Mola i Batet, són els principals colpistes. En pocs dies, les guarnicions militars de la península i els sectors civils conservadors, falangistes i carlins s'uneixen als revoltats. Entre els conspiradors no hi havia unanimitat sobre el que s'havia de fer una vegada el cop d'estat hagués triomfat. El general Mola volia establir primer una dictadura militar per frenar la revolució i després tornar a la República o a la monarquia alfonsina; en canvi, els falangistes volien un règim feixista a la italiana.
El cop d'estat a Catalunya
El general Goded va dirigir l'aixecament a Catalunya. La prepotència de la cúpula militar va preveure un èxit immediat pel suport de l'exèrcit i de la Guàrdia Civil, però no va ser així. La mobilització popular de les milícies de partits i sindicats d'esquerra van ajudar les forces de la Generalitat a sufocar el cop d'estat.
El suport civil va ser escàs. Partits de dretes, com Falange, tenien poca implantació a Catalunya i la Lliga Catalana (conservadora) tampoc hi va donar suport. A Catalunya, hi va haver grups socials que van donar suport a la insurrecció i van haver de fugir a la zona nacional amb els perseguits. També van fugir sectors catalanistes catòlics, conservadors i persones de la Lliga Catalana. La figura més significativa va ser Francesc Cambó.
Consolidació de bàndols i zones
- Bàndol Insurrecte: Format pels monàrquics de dretes, els falangistes, els grups catòlics, els tradicionalistes i els sectors oposats a les reformes republicanes. La zona insurrecta comprenia Galícia, Sevilla, Saragossa, l'Andalusia del Guadalquivir i zones latifundistes i de petits propietaris agrícoles conservadors.
- Bàndol Republicà: Format per les classes populars, els obrers, la petita burgesia i la pagesia sense terres. La zona republicana incloïa Madrid, Catalunya, Astúries, Extremadura, una part de Castella i Andalusia (a excepció de part del Guadalquivir).
La internacionalització del conflicte
El bàndol insurrecte va rebre l'ajut de:
- Itàlia: envià 40.000 soldats del CTV (Corpo di Truppe Volontarie).
- Alemanya: envià la "Legió Condor", 6.000 assessors militars, tanquistes i aviadors.
El bàndol republicà es va veure perjudicat pel pacte de No Intervenció propiciat per Gran Bretanya i França, pel qual 27 països occidentals signaren no intervenir en la guerra civil, prioritzant la vigilància sobre l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler. Va rebre l'ajut de:
- URSS: el seu ajut va ser pagat amb l'or del Banc d'Espanya ("Or de Moscou"). A canvi, els soviètics van imposar els seus assessors de guerra, que van tenir un paper important en l'organització de l'exèrcit.
- Brigades Internacionals: van enviar 60.000 voluntaris. El seu camp base d'entrenament era a Albacete i la seva intervenció va ser imprescindible per detenir l'exèrcit insurrecte a les portes de Madrid a la tardor de 1936.
L'evolució política durant la guerra
La zona republicana: la revolució continguda
1. Del començament de la guerra fins al 3 de maig
Després del cop d'estat es va crear un govern de concentració. Azaña va cridar al govern Largo Caballero, que es va envoltar de ministres socialistes, liberals, comunistes i quatre anarcosindicalistes. Azaña dissol l'exèrcit i lliura armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular.
Els anarquistes i el POUM consideraven que la guerra era inseparable de la revolució social. Moltes empreses i fàbriques van ser col·lectivitzades sota control obrer. La col·lectivització de la indústria va ser un fet a Catalunya mitjançant un decret d'octubre del 36. Va augmentar l'ocupació de terres i les col·lectivitzacions agràries es van estendre, creant-se comitès revolucionaris escollits democràticament. Comunistes, socialistes i republicans consideraven que era millor deixar la revolució per més tard i centrar-se en les prioritats de guerra. L'enfrontament entre tots dos sectors va esclatar violentament a Barcelona el 3 de maig del 37, quan es va intentar desallotjar els anarquistes de l'edifici de la Telefònica. L'enfrontament va acabar amb la derrota anarquista i la dissolució del POUM.
2. Del 3 de maig fins a l'acabament de la guerra
Van quedar dos grans problemes: les tensions entre les forces republicanes i les acusacions del govern republicà al català sobre la seva poca col·laboració. Els esdeveniments van obligar a dimitir Largo Caballero, sent nomenat nou president Juan Negrín. Considerava vital resistir per guanyar temps davant una imminent guerra mundial. Va oferir a Franco el "Programa dels tretze punts", però el general rebel exigí una rendició incondicional. Franco inicià l'ofensiva sobre Catalunya i el gener de 1939 entrava a Barcelona. Amb la caiguda de Girona, començà l'èxode de mig milió de persones, incloent-hi els governs de la Generalitat, la República i el Basc. L'última sessió de les Corts va tenir lloc al castell de Figueres l'1 de febrer de 1939.
La zona sublevada: la creació d'un estat
La mort de Sanjurjo al juliol del 36 va situar Franco com a nou líder. Tres factors el van consolidar: l'avenç de les seves tropes pel sud, l'èxit a l'Alcàsser de Toledo i el reconeixement de Hitler i Mussolini. L'1 d'octubre del 36 es publicà el decret que el nomenava Cap del Govern de l'Estat i Generalísimo.
A l'abril del 37, es promulgà el Decreto de Unificación, creant el partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Es va dictar el Fuero del Trabajo i lleis favorables a l'Església, derogant el matrimoni civil i el divorci. L'1 d'abril del 39, Franco signà l'últim part de guerra, definint l'Estat com una dictadura militar totalitària.
Conseqüències de la Guerra Civil
La repressió i les víctimes de guerra
En tots dos bàndols es va perseguir l'adversari. A la República, les milícies van fer detencions i es van crear els Tribunals Populars. A la presó d'Alacant va ser afusellat José Antonio Primo de Rivera. A la zona revoltada, la repressió es basà en lleis militars i execucions massives, com la de Lluís Companys o la de Federico García Lorca a Granada.
La població desplaçada: refugiats i exiliats
Cap al final de la guerra, 500.000 persones van passar a França, on van ser recluïdes en camps de refugiats com el d'Argelers. Molts van iniciar un llarg exili cap a Amèrica Llatina o la URSS.
Les operacions militars
- La lluita per Madrid (juliol 36 - març 37): Les tropes africanes van ocupar Badajoz i Franco prengué Toledo, posant fi al setge de l'Alcàsser. L'intent d'entrar a Madrid va fracassar gràcies a les Brigades Internacionals i la columna "Libertad" de Durruti.
- L'ocupació del Nord (abril - octubre 37): Destaca el bombardeig de Guernica per l'aviació alemanya i italiana. Bilbao, Santander i Astúries van caure en mans rebels.
- L'arribada al Mediterrani (novembre 37 - juny 38): Després de la batalla de Terol, les tropes de Franco van arribar al mar per Vinaròs, dividint el territori republicà en dos.
- L'ocupació de Catalunya (juliol 38 - febrer 39): La batalla de l'Ebre va ser l'últim gran esforç republicà. Després del contraatac de Franco, Barcelona va caure el gener del 39.
- La fi de la guerra (febrer - abril 39): El coronel Casado va dirigir una revolta a Madrid per negociar la pau, però Franco exigí la rendició incondicional. La guerra acabà oficialment l'1 d'abril de 1939.
Comentaris de fonts històriques
Imatge de l'avió: Es tracta d'una font primària. És una fotografia de l'aeròdrom de Tetuan (juliol de 1936), provinent de l'Arxiu de l'Exèrcit de l'Aire. Mostra el trasllat de tropes des del Marroc a la Península.
¡No pasarán!: Imatge d'un carrer de Madrid (novembre de 1936) amb pancartes antifeixistes. Reflecteix la resistència de la capital amb l'ajut de les Brigades Internacionals i la columna de Durruti.
Reus (15 de gener de 1939): Font secundària (publicada el 2018). Mostra els efectes d'un bombardeig aeri a la ciutat de Reus durant l'ofensiva final sobre Catalunya.