La Guerra Civil Espanyola: Ajuts, Fets de Maig i el Front
Les ajudes internacionals
Des del primer moment, la Guerra Civil Espanyola, coneguda internacionalment com a Guerra d’Espanya, va tenir una gran repercussió internacional, ja que es pensava que podia desencadenar una guerra mundial, situació que França i Gran Bretanya intentaven evitar a tota costa. L’esclat de la guerra es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i revolucionàries i els règims feixistes en ascens.
La Guerra d’Espanya va ser un esdeveniment que va apassionar i va dividir els governants, els mitjans de comunicació, l’opinió pública i els intel·lectuals d’arreu del món:
- Suport a la República: L’opinió democràtica progressista mundial, els partits obrers i l’URSS.
- Suport als rebels: Les forces conservadores i els governs feixistes, que van veure en la insurrecció de Franco un fre a l’expansió del comunisme.
El règim filofeixista portuguès d’Oliveira Salazar va ser un aliat fidel dels insurrectes, així com el catolicisme tradicional, i el papat va acabar pronunciant-se a favor de Franco.
La política de no-intervenció
Tant els insurrectes com el govern legítim de la República van recórrer a l’exterior per tal de trobar suports. França, que tenia un govern del Front Popular, es va veure pressionada per Gran Bretanya, que defensava una política de contenció davant l’Alemanya nazi. França es va sotmetre a les exigències britàniques i va impulsar la creació d’un Comitè de No-intervenció al qual es van unir 27 països.
Aquesta política va constituir una gran injustícia per a la República, ja que negava a un Estat sobirà el dret a adquirir armes per defensar-se.
L'ajuda militar i les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals van ser una gran ajuda en tropes per a la República, amb voluntaris d'Europa i Amèrica. Per finançar la compra d'armes, el govern republicà va enviar a la Unió Soviètica les reserves d’or del Banco de España. Tanmateix, els insurrectes van ser els més beneficiats per l’ajuda alemanya i italiana, que van cobrar el seu suport amb el lliurament de minerals i productes estratègics.
Fets de maig del 1937
A la primavera del 1937, un seguit de fracassos militars van provocar un enfrontament entre les forces republicanes sobre la manera com s’havia d’encarar el procés revolucionari i la guerra:
- Sector partidari de l'ordre: Republicans, comunistes i una part dels socialistes (volien un exèrcit potent i un Estat fort).
- Sector revolucionari: Anarquistes i el POUM (insistien a aprofundir l'obra col·lectivitzadora).
El conflicte va esclatar a Barcelona el 3 de maig de 1937, quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes de l’edifici de la Telefònica. La lluita es va estendre per tota la ciutat durant gairebé una setmana, deixant més de 200 morts i una crisi de govern profunda que va debilitar l'autonomia política catalana.
El fracàs del cop a Catalunya
El general Goded va ser l’encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya. Tot i que va intentar ocupar Barcelona el 19 de juliol, va trobar una forta resistència de les forces de l’ordre lleials al govern i de les organitzacions obreres (CNT i UGT). El cop va fracassar i Goded va ser detingut. La victòria es va celebrar com un gran triomf popular, ja que els rebels comptaven amb molt poc suport civil a Catalunya.
L'ofensiva al nord
Franco va decidir canviar l’estratègia i va traslladar el front a la franja cantàbrica. Entre abril i octubre del 1937, es van produir combats intensos:
- Bombardeig de Guernica: El primer bombardeig aeri del món sobre una població civil.
- Caiguda del nord: Bilbao va ser ocupada al juny, seguida de Santander i Astúries.
Malgrat els intents de la República per alleugerir la pressió amb atacs prop de Madrid i Saragossa, tota la franja nord va quedar en mans dels rebels.