Guerra Civil Espanyola: Bàndol Republicà i Fets de Maig 1937

El bàndol republicà: guerra i revolució

Al setembre de 1936, la República espanyola, liderada per Largo Caballero, era un govern format per republicans, socialistes i comunistes. Tenien el poder per controlar col·lectivitzacions, autonomia milicians i terror revolucionari. A Catalunya, la Generalitat, amb Lluís Companys al capdavant, tenia un govern d'unitat amb ERC, PSUC, POUM, CNT i nous ajuntaments. Al novembre, 4 ministres anarcosindicalistes entren al govern i la República es trasllada a València.

Fets de Maig 1937

Els problemes que van debilitar el govern de Largo Caballero i van obrir una nova etapa en el bàndol republicà van esclatar a Barcelona els primers dies de maig de 1937. Les tensions van esclatar violentament quan les forces de la Generalitat van desallotjar els anarquistes de l'edifici Telefónica. Això va provocar enfrontaments i una profunda crisi de govern a la Generalitat.

Resistir

Juan Negrín havia intentat negociar amb l'enemic per salvar la República i la democràcia. El bàndol franquista no acceptava negociacions, només una rendició. Negrín va apostar per resistir esperant un conflicte a escala europea. A juliol de 1938, impulsà la Batalla de l'Ebre per unir territoris i enfrontar-se a l'exèrcit franquista.

Final

Al desembre, Franco llançà l'ofensiva final i a gener de 1939, Barcelona i Madrid foren ocupades, acabant la guerra civil. Més d'un milió d'espanyols abandonaren el país, acabant en camps de refugiats francesos.