Guerra Civil Espanyola: Bàndol Republicà i Zona Insurrecta (1936-1939)

Bàndol Republicà: Guerra i Revolució Social

Durant la Guerra Civil Espanyola, el bàndol republicà va viure un intens clima de revolució social. L'aixecament feixista va provocar una profunda crisi per als catalans. L'Església i les classes benestants van ser perseguides pels republicans, amb assassinats i la crema d'esglésies i convents, resultant en més de 8.500 morts.

Conformació d'un Poder Popular

Es va conformar un poder popular. A finals de juliol de 1936, es va establir una àmplia xarxa de poder popular. El Comitè de Milícies Antifeixistes (CNT-FAI) va organitzar columnes de milicians. La República va dotar d'un exèrcit, però les milícies populars i els batallons de voluntaris van continuar lluitant. Les tropes feixistes van progressar, posant en dubte la capacitat de les milícies i de l'exèrcit de la República; calia frenar els rebels.

Col·lectivisme i Economia de Guerra

Es va dur a terme la col·lectivització de gran part de les propietats industrials i agràries. Els treballadors es van organitzar en comitès, posant-se al capdavant de les empreses (els empresaris van fugir, van ser assassinats o detinguts). La Generalitat republicana ho va permetre. El Decret de Col·lectivitzacions les va legalitzar l'octubre de 1936, amb 4.500 empreses en mans dels comitès de milicians i 2.000 col·lectivitzades (els anarquistes hi estaven a favor). L'objectiu era mantenir la producció i cobrir les necessitats de la població, mitjançant el control de la banca, el crèdit públic, la regulació de sous i la municipalització del sòl urbà.

Govern de Largo Caballero (1936-1937)

La unitat antifeixista entre les forces republicanes es va formalitzar el setembre de 1936. El 5 de setembre de 1936, Largo Caballero va formar govern amb republicans, socialistes i anarquistes, buscant l'aliança de l'exèrcit popular, la República i les milícies per guanyar la guerra. Comunistes i anarcosindicalistes van generar problemes, ja que volien la seva pròpia política i prioritzaven la revolució. El 26 de setembre de 1936, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

La Generalitat, que havia permès col·lectivitzar, va expulsar els ocupes anarquistes de Telefónica. La CNT es va enfrontar al POUM, mentre que ERC i UGT es van posicionar a favor dels anarquistes. Va ser una setmana de conflicte amb 200 morts.

Govern de Negrín (1937-1939)

Després dels Fets de Maig, hi va haver menys anarquisme i més comunistes (ajudats per l'URSS). Volien dissoldre el POUM i detenir-ne els seus líders. Largo Caballero no hi va voler accedir i va dimitir. El nou govern de Negrín es va traslladar a València el novembre de 1937. Van resistir, però van intentar arribar a un acord amb els Tretze Punts, tot i que Franco només volia la rendició. Negrín preveia la Segona Guerra Mundial i creia que els nazis abandonarien Espanya. Finalment, es va perdre Catalunya i va haver d'exiliar-se.

Zona Insurrecta: Constitució d'un Estat Totalitari

Militarització i Comandament Únic

La zona nacional va mantenir l'ordre gràcies a la disciplina militar, proclamant l'estat de guerra. El 20 de juliol de 1936, va morir Sanjurjo. El 24 de juliol de 1936, es va crear la Junta de Defensa Nacional (que passaria a anomenar-se Junta Tècnica de l'Estat) a Burgos, presidida per Cabanellas (sense partits polítics ni constitució). Franco va obtenir poder perquè va alliberar l'Alcàsser de Toledo i perquè es va entendre bé amb Hitler i Mussolini.

Creació del Partit Únic

L'octubre de 1936, es va establir un comandament únic a la zona nacional, on només eren legals els partits de dretes. L'abril de 1937, el Decret d'Unificació va crear la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (amb camisa blava, gorra vermella i salutació feixista).

El Govern de Burgos i la Repressió Franquista

El gener de 1938, es va formar el primer govern de Franco (feixista, conservador i catòlic), amb ell com a Caudillo de España. Es va suprimir la llibertat religiosa, política i sindical, es va censurar la premsa, es van eliminar els estatuts d'autonomia i es va aplicar la pena de mort, amb extrema violència i aniquilació dels vençuts.

• Març de 1938: Creació del sindicat únic Fuero del Trabajo (agrupava empresaris i treballadors), prohibint vagues i manifestacions.
• Juliol de 1937: Prohibició del matrimoni civil i el divorci.
• Imposició religiosa: La religió es va imposar a l'ensenyament i a l'exèrcit.
• Febrer de 1939: La Llei de Responsabilitats Polítiques va legalitzar la repressió i va permetre jutjar els partits d'esquerra.

Evolució del Conflicte Bèl·lic

La Batalla de Madrid

El primer objectiu era la presa de Madrid i establir un enllaç amb els sublevats del nord. El setembre de 1936, Franco va ocupar Toledo, posant fi al setge de l'Alcàsser. El 20 d'octubre de 1936, el govern va decretar una mobilització popular general per salvar Madrid. El 6 de novembre de 1936, el govern es va traslladar a València, deixant Madrid en mans de Miaja. Les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat (dirigida per Durruti, que va morir) van ajudar a defensar Madrid.