La Guerra Civil Espanyola: Causes i Suports
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Les reformes que volia dur a terme el Front Popular atemptaven contra els privilegis que havien tingut fins aleshores els militars, l'Església, els nobles, els empresaris i els partits de dretes. Així, el General Mola va dirigir un cop d'Estat contra el govern que es va fer efectiu el 18 de juliol del 1936, el dia de l'"Alzamiento Nacional".
Distribució del suport al cop d'Estat
El cop d'Estat va triomfar a la població de l'interior d'Espanya, Galícia i una part d'Andalusia (l'Espanya més agrària i endarrerida). En canvi, l'Espanya més industrial (zona mediterrània i cantàbrica), que era la zona més desenvolupada, es va posicionar amb el govern de la República. Madrid, Barcelona i València van donar suport a la República; d'altra banda, Sevilla, Saragossa, etc. van donar suport als colpistes.
La República considerava que havia estat elegida democràticament i tenia el suport d'una part de la població; així va començar la guerra. Els bàndols de la guerra van ser:
- Els rebels: l'Espanya més agrària, una petita part dels militars, l'Església, conservadors, partits de dretes, noblesa i grans empresaris.
- Els republicans: gran part de l'exèrcit, l'Espanya més industrialitzada, partits d'esquerres, la majoria del poble, els obrers, etc.
El govern pretenia millorar la vida del poble i dur-lo, per tant, al progrés i la democràcia, però això atemptava contra els interessos dels que fins aleshores havien estat els privilegiats d'Espanya, que van optar per un cop d'Estat.
Internacionalització de la Guerra
Les grans democràcies europees (França i Gran Bretanya) es van posicionar, inicialment, amb el bàndol dels republicans, i també la URSS. El papa i les dictadures feixistes europees (Alemanya, Itàlia i Portugal) van donar suport als insurrectes.
Ajuts rebuts per cada bàndol
França va brindar immediatament la seva ajuda a la República, però Gran Bretanya li ho va prohibir perquè en un futur pròxim s'haurien d'enfrontar a Alemanya quan comencés la seva expansió. Així, van signar el Comitè de No-Intervenció, pel qual aquell país que ajudés la República d'Espanya, quan els envaís Alemanya, no els ajudaria.
La República necessitava armes i va agafar les reserves d'or del Banc d'Espanya per comprar-les a la URSS, encara que eren armes antigues i de baixa qualitat. També van ajudar a la República les Brigades Internacionals (civils voluntaris d'Europa i els Estats Units que van ajudar desinteressadament la República).
Els insurrectes van tenir tota l'ajuda militar i d'armes d'Itàlia i Alemanya que van demanar, sobretot la Legió Còndor alemanya (avions bombarders).