La Guerra Civil Espanyola i el Franquisme: Resum i Etapes
La sublevació militar: l'aixecament del 18 de juliol
Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, es comença a preparar una conspiració contra la República.
Instigadors del cop d'estat
- Monàrquics alfonsins (RE)
- Falangistes
- Carlins
- Sectors de la CEDA (amb suport econòmic)
Direcció de la conspiració
La Unión Militar Española (UME) va dirigir el moviment amb líders com Mola, Sanjurjo, Franco, Yagüe, Queipo de Llano i Cabanellas. L'assassinat de José Calvo Sotelo el 14 de juliol va ser el detonant definitiu.
Desenvolupament dels fets
- 17 de juliol: Esclata la sublevació al Protectorat del Marroc, liderada pel coronel Yagüe.
- 18 de juliol: Franco vola des de les Canàries fins a Melilla per prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica.
- 20 de juliol: El general Sanjurjo, previst com a director de l'aixecament, mor en un accident d'aviació.
- El paper de Mola: Conegut com "el director", va organitzar tota l'operació des de Pamplona.
Els generals conspiradors
El nucli dur estava format per Mola, Sanjurjo, Franco, Yagüe, Queipo de Llano i Cabanellas.
La reacció del govern republicà
Davant el cop militar, Santiago Casares Quiroga dimiteix i és substituït per José Giral el 19 de juliol. El nou govern decideix:
- Dissoldre l'exèrcit tradicional.
- Lliurar armes als sindicats (CNT, UGT) i als partits del Front Popular.
Espanya queda dividida
Zona fidel a la República (Zona Roja)
Catalunya, País Valencià, Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura, País Basc, Astúries, Cantàbria i part d'Andalusia. Era la zona més industrialitzada.
Zona en mans dels sublevats (Zona Nacional)
Marroc, part d'Andalusia, Navarra, Castella i Lleó, Galícia, Aragó, La Rioja i les Illes Balears (excepte Menorca). Era principalment la zona rural.
L'ajuda exterior i el context internacional
La Guerra Civil va esdevenir un camp de proves ideològic a Europa entre l'Eix Roma-Berlín, les democràcies parlamentàries i l'URSS.
La política de neutralitat
França i Gran Bretanya van optar per la neutralitat creant el Comitè de No-Intervenció, fet que va perjudicar greument la República.
Suports a la zona nacional
- Alemanya nazi: Material militar i la Legió Còndor.
- Itàlia feixista: El Corpo Truppe Volontarie (CTV).
- Portugal: Material i uns 20.000 voluntaris.
Suports a la zona republicana
- Unió Soviètica: Armes, tancs, avions i tècnics (pagat amb l'Or de Moscou).
- Brigades Internacionals: Voluntaris d'arreu del món.
La zona republicana: la revolució continguda
Governs de la República
- José Giral: Juliol - Setembre 1936.
- Largo Caballero: Setembre 1936 - Maig 1937.
- Juan Negrín: Maig 1937 - Abril 1939.
Conseqüències del poder popular
Es van crear comitès i juntes, com el Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya, presidit per Lluís Companys. Els primers mesos van estar marcats per una repressió espontània i descontrolada.
Economia de guerra i col·lectivitzacions
El 24 d'octubre de 1936 es va aprovar el Decret de Col·lectivitzacions, legalitzant el control obrer de les empreses i terres abandonades pels propietaris.
Els Fets de Maig de 1937
A Barcelona, del 3 al 7 de maig, van esclatar enfrontaments entre les forces republicanes (PSUC, UGT i ERC contra la CNT i el POUM). La crisi va acabar amb 200 morts, la derrota dels anarquistes i l'ascens de Juan Negrín al govern.
Franco, Caudillo d'Espanya
L'exèrcit es va convertir en l'eix de l'Estat. El 24 de juliol de 1936 es va crear la Junta de Defensa Nacional a Burgos. L'1 d'octubre de 1936, Franco va ser nomenat Cap de l'Estat i Generalíssim.
Unificació política i ideològica
L'abril de 1937, el Decret d'Unificació va crear un partit únic: FET y de las JONS. El règim es va basar en el nacionalcatolicisme, amb el suport total de l'Església.
Legislació de guerra
- Fuero del Trabajo (1938): Inspirat en el feixisme italià, establia el sindicat vertical.
- Abolició del matrimoni civil i el divorci.
- Supressió dels estatuts d'autonomia de Catalunya i el País Basc.
Evolució militar del conflicte
La lluita per Madrid (1936-1937)
L'objectiu inicial dels rebels era la capital. Malgrat l'alliberament de l'Alcázar de Toledo per Franco, les batalles del Jarama i Guadalajara van ser victòries republicanes que van salvar Madrid temporalment.
L'ocupació del Nord (1937)
Franco va dirigir l'ofensiva cap a les zones industrials i mineres. Destaca el bombardeig de Guernica (26 d'abril) per la Legió Còndor. Bilbao, Santander i Astúries van caure successivament.
La dictadura de Francisco Franco (1939-1975)
El franquisme va ser un règim dictatorial basat en la figura de Francisco Franco, qui va concentrar tots els poders des del final de la guerra fins a la seva mort el 20 de novembre de 1975.
Fonaments ideològics del règim
- Concentració de poders: Franco com a Caudillo i Cap de l'Estat.
- Anticomunisme: Eix central de la política exterior i interior.
- Nacionalcatolicisme: L'Església domina la moral i l'educació.
- Unitat de la Pàtria: Centralisme absolut i prohibició del català, basc i gallec.
- Militarisme: Preponderància social de l'estament militar.
Els pilars del suport social
- L'Exèrcit: Principal suport i ocupant de càrrecs burocràtics.
- L'Església Catòlica: Legitimadora ideològica del règim.
- FET y de las JONS: El partit únic per a l'adoctrinament (Sección Femenina, Frente de Juventudes).
- Classes altes: Grans terratinents i empresaris que van recuperar el seu poder.
Una repressió institucionalitzada
El règim va utilitzar la violència sistemàtica per imposar el terror i eliminar els "enemics d'Espanya".
Instruments repressius
- Llei de Responsabilitats Polítiques (1939).
- Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria (1940).
- Creació de camps de concentració i ús de consells de guerra sense garanties.
- Tribunal de l'Ordre Públic (TOP) creat el 1963.
La repressió a Catalunya
Un dels fets més rellevants va ser l'execució del president Lluís Companys el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc, després de ser lliurat per la Gestapo a les autoritats franquistes.
Memòria històrica
Actualment, la recuperació de la memòria històrica se centra en l'obertura de fosses comunes i el reconeixement de les víctimes de la repressió política i la construcció del Valle de los Caídos.