La Guerra Civil Espanyola: De Madrid a la Fi del Conflicte
L'Ofensiva sobre Madrid i la Resistència Republicana
Franco, el màxim cap militar del bàndol nacional des de l’1 d’octubre, va emprendre l’ocupació de Toledo fins a arribar a Madrid a finals de mes. Des del 29 d’octubre, la població de Madrid es va mobilitzar sota el lema: “No passaran”. La Legió Còndor va bombardejar la zona. Aleshores, el govern republicà va establir-se a València i va deixar la ciutat a mans d’una Junta.
L’arribada de les Brigades Internacionals i de la columna Durruti (provinent de Barcelona) va ajudar a la defensa de la ciutat fins a tal punt que Franco va renunciar a entrar a Madrid, tot i que la va aïllar de la resta de la República.
Les Batalles del Jarama i Guadalajara
L'estratègia de Franco per aïllar Madrid va donar lloc a les batalles del Jarama (febrer del 1937) i de Guadalajara (març del 1937), ambdues guanyades pels republicans.
El Front del Nord i la Creació de l'Exèrcit Popular
Franco va traslladar la guerra al Nord i Mola va dirigir l’atac cap a Biscaia a finals de març. El 26 d’abril, Gernika era arrasada per l’aviació nazi. Les tropes de Franco van arribar a Santander i a Astúries, aconseguint una important zona industrial i minera. Molta gent va emigrar a Catalunya.
Durant aquest període es va formar l’Exèrcit Popular Republicà i es van dissoldre les milícies. El nou exèrcit es va estructurar en:
- Cossos d'exèrcit
- Divisions
- Brigades mixtes
La Batalla de Terol i la Campanya d'Aragó
Al desembre del 1937, el general Vicente Rojo va assumir el comandament militar i va planificar la batalla de Terol. Malgrat ser un èxit inicial, finalment es va haver d'evacuar la ciutat. Al març del 1938, Franco va iniciar la campanya d’Aragó.
L'Avanç cap al Mediterrani i la Batalla de l'Ebre
A l’abril s’ocupaven Lleida i Gandesa i, poc després, Balaguer, Tremp i Camarasa, juntament amb les hidroelèctriques dels Pirineus. Després s’atacà pel sud (Vinaròs) amb l’objectiu d'arribar a València. Així, la República va quedar partida en dues zones.
La batalla de l’Ebre, la darrera ofensiva de l’Exèrcit republicà, pretenia aturar les tropes feixistes cap a València i guanyar temps a l’espera que es precipités la Segona Guerra Mundial. La batalla s’inicià amb èxit al juliol, entre Mequinensa i Benifallet, per recuperar Gandesa, però els franquistes van imposar-se al novembre del 1938.
La Caiguda de Catalunya i la Fi de la Guerra
Al setembre del 1938, la Gran Bretanya, França i Alemanya van firmar l’Acord de Munic, mitjançant el qual es comprometien a no participar en la guerra. Amb un balanç de 60.000 morts, Franco va decidir ocupar Catalunya el 23 de desembre.
La resistència fou escassa; la població estava esgotada. Finalment, al gener s’ocuparen Tarragona i Barcelona. Van ser prop de 450.000 els exiliats. Al final de març, les tropes ja ocupaven Madrid, València i Alacant. L’1 d’abril s’emetia el darrer comunicat de guerra.