La Guerra Civil Espanyola: Milícies i Batalles
Durant la Guerra Civil Espanyola, els bàndols combatents foren l'exèrcit franquista i la milícia popular. Als llocs on el cop d'estat no va triomfar, l'exèrcit va desaparèixer i els militars foren substituïts per les milícies populars. Aquestes eren grups armats de voluntaris organitzats per diversos partits polítics i sindicats en defensa de la República. Van néixer a Catalunya i tenien un caràcter revolucionari.
Aquestes milícies, un cop van acabar amb els colpistes a Catalunya, es van reorganitzar per a reconquerir els territoris ocupats pels feixistes a Aragó, especialment Saragossa. Les milícies estaven organitzades de manera independent, cadascuna d'elles per un partit o sindicat, i alhora, aquestes s'organitzaven en columnes (grups més petits). Precisament, fou Bonaventura Durruti qui organitzà la coneguda columna Durruti per a anar des de Barcelona fins a Saragossa. No obstant això, li van faltar 25 km per arribar a la ciutat a causa de la mobilització de les tropes franquistes. Davant d'això, la milícia popular es va assentar a la ciutat de Bujaraloz (prop de Saragossa) i allà van estar més d'un any ambdós bàndols sense avançar.
La Reconquesta de Mallorca
D'altra banda, des de Barcelona s'estava planificant la reconquesta de Mallorca, que estava en mans dels feixistes. Però aquesta va acabar amb un fracàs absolut per part dels republicans, la qual cosa va permetre als franquistes tenir una important base aèria per a atacar les costes mediterrànies.
L'Avanç des d'Àfrica
Mentrestant, a l'Àfrica, l'ajuda dels alemanys i italians va facilitar el pas de les tropes africanes a Espanya. Quan aquestes van arribar es van ficar al comandament del general Yagüe, el qual volia connectar amb el territori occidental d'Espanya, que estava en mans dels feixistes, a través de Sevilla i Extremadura.
La Batalla de Badajoz
Aquest pla va tenir una gran oposició per part dels republicans, d'aquí que es produís la Batalla de Badajoz on finalment els franquistes van sortir victoriosos, tot i que els va costar la victòria. Després de la qual van aplicar una duríssima repressió.
La Defensa de Madrid
Un cop van aconseguir unir-se amb la zona occidental, es van proposar com a següent objectiu la conquesta de Madrid. Franco pensava que, al principi, els madrilenys es resistirien però que finalment acabarien rendint-se. No obstant això, la realitat no fou aquesta, els republicans i la gent van sortir al carrer enfrontant-se a les tropes franquistes, que finalment es van veure frenades.
Un fet que va ser decisiu per a aquesta victòria republicana fou l'arribada de bona part de la columna Durruti (tot i que va ser pràcticament aniquilada, va servir de molta ajuda) i l'ajut que van rebre de les Brigades Internacionals, que en aquesta batalla van jugar un paper molt important.
Les Batalles de Jarama i Guadalajara
Davant d'això, el govern de la República va decidir deixar Madrid en mans de juntes formades per partits polítics i sindicats (que ho van fer molt bé) i anar-se'n a València. Mentrestant, Franco, que ja s'estava impacientant perquè no conquerí territoris, va decidir canviar d'estratègia i arran d'aquí tenen lloc dues conegudes batalles: la de Jarama i la de Guadalajara.