Guerra Civil: Fets de Maig, Batalla de l'Ebre i Repressió
Fets de Maig de 1937 a Barcelona
Durant la primavera de 1937, les tensions internes van esclatar a Barcelona quan les forces de la Generalitat de Catalunya van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de Telefònica per controlar les comunicacions. Aquests esdeveniments van enfrontar militants de la CNT i del POUM amb el PSUC, ERC i la UGT. Això va comportar la formació de barricades i els enfrontaments es van allargar fins a una setmana.
El pretext per a la intervenció del govern central va ser l'arribada de guàrdies d'assalt espanyols per, teòricament, posar ordre, fet que va soscavar l'autoritat de la Generalitat.
Problemes Clau del Bàndol Republicà
Aquests fets van evidenciar dos grans problemes del bàndol republicà:
- La profunda divisió interna entre les diferents faccions i forces d'esquerra.
- Les diferències estratègiques entre el govern central republicà i la Generalitat de Catalunya sobre com dirigir la guerra.
Desenvolupament Militar de la Guerra (1936-1938)
Avenços Franquistes Inicials (Novembre 1936)
El novembre de 1936, les tropes franquistes, després de travessar l'estret de Gibraltar, tenien com a objectiu principal la conquesta de Madrid. En el seu avanç, van ocupar ciutats clau com Sevilla, Còrdova, Badajoz i Toledo. Paral·lelament, un altre front militar al nord intentava conquerir Oviedo, Bilbao i Sant Sebastià. Davant d'aquesta amenaça, Madrid va decretar la mobilització general i es va fortificar. El govern de la República es va traslladar a València, deixant la defensa de la capital sota una autoritat militar.
Front d'Aragó i Ofensives a Catalunya
A Catalunya, les forces republicanes i les milícies antifeixistes es van desplaçar principalment cap als fronts d'Osca i Saragossa a l'Aragó.
El desembre de 1937, les tropes franquistes van aconseguir conquerir la franja nord republicana. Mentrestant, continuaven les batalles intenses en el front entre Madrid i Saragossa.
L'Ofensiva Final sobre Catalunya (1938)
El juliol de 1938, les forces de Franco van conquerir Terol i Lleida, i van avançar fins a arribar a Castelló. Aquesta ofensiva va provocar que la zona republicana quedés dividida en dos territoris aïllats.
La Batalla de l'Ebre (Juliol 1938 - Novembre 1938)
El 25 de juliol de 1938 va començar la Batalla de l'Ebre. L'exèrcit republicà va llançar una ofensiva per intentar defensar Catalunya i alleujar la pressió sobre València, amb l'objectiu d'arribar a Gandesa. Inicialment, els republicans van aconseguir travessar el riu Ebre. No obstant això, Franco va organitzar un potent contraatac. Després de mesos de durs combats, els republicans van ser forçats a retrocedir. Les tropes franquistes van travessar l'Ebre i van conquerir Tarragona. Posteriorment, Franco va ocupar tota Catalunya, la qual cosa va provocar un èxode massiu de refugiats cap a França a principis de 1939.
La Repressió Franquista a Catalunya
La política imposada pel règim de Franco després de la Guerra Civil va tenir una característica molt particular a Catalunya, el País Basc i Galícia. Els sentiments identitaris d'aquestes regions eren considerats una amenaça per a la concepció unitària d'Espanya defensada pel franquisme. Com a conseqüència, es van perseguir i prohibir sistemàticament totes les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes.
Mesures Repressives i Política Anticalana
Les principals mesures de la política anticatalana van incloure:
- La derogació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 5 d'abril de 1938, fins i tot abans d'acabar la guerra a la regió.
- La implementació d'una política profundament anticatalana en tots els àmbits.
- La prohibició de símbols catalans, com la senyera.
- La prohibició de l'ús públic de la llengua catalana.
- L'eliminació sistemàtica de qualsevol element considerat propi de la catalanitat en l'administració, l'educació i la vida pública.
- La promoció del concepte d'una "Catalunya española", negant la seva identitat diferenciada.
Aquesta dura repressió va generar una important actitud de resistència cultural i política que es va desenvolupar en la clandestinitat.
L'objectiu final del règim era recloure la llengua catalana a l'àmbit estrictament domèstic i familiar, i imposar el castellà com a única llengua oficial, administrativa i de cultura. Malgrat això, la persistència de la resistència per part de certs sectors de la societat catalana va portar el règim, amb el temps, a tolerar un ús molt restringit del català en alguns àmbits culturals concrets.