Guerra Civil: Organització de les Zones Republicana i Sublevada
La zona republicana
Els partits i els sindicats d’esquerres van organitzar comitès obrers amb la voluntat de dirigir l’esforç bèl·lic i de controlar la rereguarda. A Catalunya va sorgir el Comitè de Milícies Antifeixistes, que va agrupar els partits del Front d’Esquerres.
Els comitès obrers van ocupar i col·lectivitzar fàbriques i van confiscar les terres dels latifundistes per repartir-les entre col·lectius de pagesos. Aquest procés revolucionari va ser impulsat especialment per l’anarcosindicalisme.
Es va desfermar amb força l’anticlericalisme: els capellans van ser perseguits i les manifestacions religioses, prohibides. Tot símbol aristocràtic, burgès o religiós va ser considerat enemic i, de vegades, va ser causa d’empresonament o de mort.
El setembre del 1936 es va iniciar un procés de restabliment de l’estructura estatal republicana per tal d’intentar controlar la situació. Els anarquistes van acceptar la dissolució del Comitè de Milícies i formar part d’un nou govern de la Generalitat que aplegava totes les forces lleials de la República (republicans, socialistes, comunistes i anarquistes). Al seu torn, el mes de novembre, Largo Caballero va formar també un govern de concentració, que abandonà Madrid per dirigir-se a València.
L’enfrontament del 1937
Els fracassos militars de la República van propiciar la divisió dins de les forces republicanes. Els republicans, els comunistes i una part dels socialistes defensaven la necessitat de congelar el procés revolucionari i de donar prioritat a l’esforç bèl·lic.
Els anarquistes i els trotskistes (Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM) es van oposar a algunes de les mesures del govern i el maig del 1937 es va arribar a un enfrontament armat a Barcelona (Fets de Maig).
El govern de Negrín
Juan Negrín va formar un nou govern, sense presència anarquista i amb una forta influència comunista.
El govern es va imposar sobre els comitès, va liquidar una part de les col·lectivitzacions i va dedicar els seus esforços als treballs bèl·lics. Va proclamar una política de resistència extrema (Tretze punts de Negrín).
La zona sublevada (franquistes)
El primer òrgan de poder dels sublevats va ser la Junta de Defensa que, des de l’1 d’octubre del 1936, va nomenar el general Franco generalíssim i cap de govern, alhora que li atorgava poders plens. L’abril de 1937 es va decretar la unificació de totes les seves forces polítiques en un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). Un any després es va crear el primer govern franquista a Burgos.
El govern de Burgos
El nou estat proposat pels rebels s’inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme com a eix vertebrador de la societat.
Un dels primers objectius de les autoritats nacionals era acabar amb les reformes republicanes. Es van abolir:
- Tota la legislació laboral i social
- La reforma agrària
- La llibertat religiosa
- Els estatuts d’autonomia
També es van suprimir tots els partits polítics i els sindicats.
Una repressió sistemàtica
A les zones dominades pels franquistes s’hi va institucionalitzar la persecució sistemàtica de les organitzacions del Front Popular i dels seus representants.
La repressió (detencions, empresonaments, depuracions, afusellaments) va afectar tothom que havia fet costat a la República i també aquells que no manifestaven la seva adhesió al nou règim. El seu objectiu era atemorir la població i impedir qualsevol dissidència o oposició al nou Estat.
El desenvolupament del conflicte
A la darreria del mes de juliol del 1936 s’havien consolidat dues zones: l’una republicana i l’altra ocupada pels sublevats. Aquests darrers controlaven Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, les Balears i un sector d’Aragó i d’Extremadura.
La República mantenia el nord, Catalunya i tot el Llevant, Madrid, Castella-la Manxa i part d’Andalusia. Comprenia les grans ciutats i els nuclis industrials i obrers.