Guerra Civil: Rereguarda Republicana i Col·lectivitzacions
Rereguarda Republicana a Catalunya
Poder Obrer i Col·lectivitzacions
La resistència obrera a l'aixecament militar va deixar sense poder real les autoritats del país. A Catalunya, al principi de la guerra, el poder va recaure sobre el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, controlat per la CNT-FAI. També hi havia obrers armats agrupats en milícies, que lluitaren contra els militars insurrectes.
El fracàs de l'aixecament militar va fer que molts empresaris catalans abandonessin les seves empreses, perquè tenien por de les represàlies dels obrers armats. Aquests es van encarregar de les fàbriques. La Generalitat va promulgar el decret de col·lectivitzacions per regular l'ocupació obrera; desapareixia la gran propietat privada industrial i agrària, però es mantenia el control de les empreses per part dels treballadors. Això també es produí a Andalusia, Castella i Aragó, on en molts casos es treballaven i gestionaven de manera col·lectiva les propietats agràries.
Divisions Internes i Fets de Maig
Els anarquistes (CNT-FAI) i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) defensaven aquestes col·lectivitzacions i la revolució social. En canvi, el PCE-PSUC (Partit Comunista d'Espanya - Partit Socialista Unificat de Catalunya), l'ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), la Generalitat i el govern de la República volien prioritzar l'esforç bèl·lic, defensant unes institucions polítiques fortes que permetessin vèncer els rebels. Volien guanyar la guerra primer i es mostraven contraris a aprofundir en la revolució.
Aquestes oposicions s'enfrontaren violentament arran dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. Els enfrontaments van causar uns 300 morts i van tenir conseqüències importants: l'afebliment de la CNT, la substitució progressiva de les milícies per un exèrcit regular republicà i un fre a les col·lectivitzacions. La República intentava recuperar un poder fort, però la lluita interna havia dividit profundament els republicans, mentre l'exèrcit nacional s'havia posicionat millor al camp de batalla.
El Bàndol Nacional i l'Ajuda Internacional
Consolidació del Poder de Franco
Al bàndol nacional, Franco accedí al poder l'1 d'octubre de 1936. Va assumir totes les funcions polítiques i militars i va crear l'únic partit polític permès: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacionalista Sindicalista (FET y de las JONS).
Intervenció Estrangera i No-Intervenció
Les democràcies europees no van ajudar la República. França i el Regne Unit van impulsar i signar, juntament amb Alemanya i Itàlia, un pacte de no-intervenció. En canvi, els alemanys i italians van ajudar activament el general Franco amb diners, armes, soldats i avions (com la Legió Còndor alemanya i el Corpo Truppe Volontarie italià). La Unió Soviètica va col·laborar amb la República, enviant material bèl·lic i assessors, i també van arribar les Brigades Internacionals (formades per voluntaris antifeixistes de diversos països). No obstant això, aquesta ajuda va ser menys decisiva que la rebuda pel bàndol franquista.
Desenvolupament Militar i Final de la Guerra
Ofensives Militars Clau
El primer objectiu militar dels insurrectes va ser Madrid, però els republicans (inicialment sota el govern de Giral) van defensar la ciutat aferrissadament ("No pasarán!"), dificultant-ne la presa. Davant d'aquesta dificultat, Franco va decidir canviar d'estratègia i va ocupar el litoral cantàbric durant el 1937. Entre 1938 i principis de 1939 es va desenvolupar l'ofensiva contra Catalunya.
Caiguda de la República i Conseqüències
Un cop ocupada Catalunya, Franco va derogar l'Estatut d'Autonomia. Barcelona caigué el 26 de gener de 1939 i Madrid el 28 de març. L'1 d'abril de 1939, Franco signava el darrer comunicat de guerra, declarant la fi del conflicte.
La guerra va durar gairebé tres anys. Quedava un país desfet, amb aproximadament un milió de víctimes totals: uns 300.000 morts als camps de batalla, uns 150.000 morts per la repressió a la rereguarda (d'ambdós bàndols), uns 300.000 republicans exiliats i uns 300.000 més que passarien por presons i camps de concentració franquistes. Significà el començament d'una dictadura de gairebé 40 anys.