La Guerra de Cuba (1895-1898): Crisi Colonial i el Desastre del 98
Cuba després de la Pau de Zanjón (1878)
Els cubans es van sentir defraudats amb la Pau de Zanjón (1878). La política insular estava polaritzada entre dos grans partits:
Partits polítics a Cuba
- Partit Autonomista: Era el partit liberal de Cuba, integrat majoritàriament per cubans. Defensava l'autonomia i les reformes a l’illa. Va obtenir concessions per part dels liberals de Sagasta.
- Unió Constitucional: Era el partit espanyolista. Format per peninsulars residents a Cuba i espanyols amb negocis. Es negaven a acceptar qualsevol tipus de reforma.
Tensions econòmiques i l'Aranzel Cánovas
El govern espanyol va augmentar les tarifes aranzelàries per als productes importats que no fossin espanyols (l'Aranzel Cánovas). Això va generar un conflicte, ja que el màxim client de Cuba eren els Estats Units (EUA).
El president dels EUA, William McKinley, va amenaçar de tancar les portes als productes cubans si el govern espanyol no modificava la seva política aranzelària. Hi havia un temor creixent a una nova insurrecció independentista amb l'ajuda dels EUA.
Causes de la Guerra de Cuba
- Ineficàcia de la Pau de Zanjón per resoldre els problemes de fons.
- Desigs d’emancipació i independència.
- L'independentisme va guanyar posicions enfront de l'autonomisme.
- Suport exterior, especialment dels Estats Units.
- Suport de cabdills revolucionaris.
La Insurrecció de 1895: El Crit de Baire
La guerra va començar el 1895 amb el Crit de Baire, un aixecament generalitzat.
Cánovas va enviar inicialment el general Martínez Campos (partidari del diàleg) i, posteriorment, el general Valeriano Weyler, que va iniciar una forta repressió. Weyler va ordenar les concentracions de camperols, tancats i aïllats per evitar el contacte amb els insurrectes.
Les tropes espanyoles no estaven preparades per lluitar a Cuba, patint greument a causa de les malalties tropicals.
Intervenció dels Estats Units
La intervenció dels EUA responia al seu expansionisme al Carib i al Pacífic, i al seu interès estratègic per Cuba. A partir de 1895, van començar a donar recolzament als insurrectes.
McKinley va enviar el cuirassat Maine, que va explotar el 1898 al port de l'Havana. Aquest incident va servir de pretext per iniciar el conflicte armat.
Guerra Hispano-Nord-americana (1898)
Els EUA van exigir la retirada espanyola de Cuba. Espanya va rebutjar l'ultimàtum i va amenaçar de declarar la guerra si l'illa era envaïda. La guerra es va caracteritzar per la clara inferioritat militar espanyola.
La Pau de París i la pèrdua de l'imperi
El 1898 es va signar la Pau de París. Espanya perdia Cuba, Puerto Rico i Filipines, que passaven a ser protectorats nord-americans. Els espanyols van evacuar l’illa i van repatriar els seus interessos. Espanya perdia així el que li quedava de l’imperi colonial.
Catalunya davant la Guerra
La societat catalana va reaccionar de manera diversa davant el conflicte:
- Classes benestants: Defensaven l’espanyolitat de les colònies i van donar suport a la política de guerra del govern espanyol. Els aranzels de 1891 havien beneficiat notablement les exportacions catalanes a l’illa.
- Classes populars: Es van oposar a la guerra, manifestant un fort rebuig al sistema de quintes (lleva obligatòria).
- Federals: Es van oposar a la guerra. Pi i Margall estava a favor del dret dels cubans a decidir el seu destí.
- Forces Catalanistes: Veien l'autonomia cubana com un precedent per a les seves pròpies intencions descentralitzadores dins de l'Estat Espanyol.