La Guerra de Cuba: Causes, Conseqüències a Catalunya i el 98

El Problema de Cuba i l'Aranzel Cánovas

Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), al Conveni de Zanjón de 1878 es van pactar una sèrie de mesures per a Cuba:

• Facilitar l'autonomia cubana.
• L'abolició de l'esclavitud.
• La presència de diputats cubans al parlament espanyol.

A l'illa, el sector més intransigent va formar el Partit Unión Constitucional, mentre que el grup més progressista va crear el Partit Liberal de Cuba.

La majoria dels polítics espanyols, però, no estaven d'acord a concedir l'autonomia a Cuba. Sagasta, durant els governs liberals, no va poder aconseguir l'abolició definitiva de l'esclavitud fins al 1888. Un pla de reformes colonials va ser rebutjat a les Corts, la qual cosa va augmentar el malestar de la població cubana. Aquest malestar es va intensificar a partir de 1891, quan Espanya va introduir a Cuba un impost a la importació de productes no espanyols: l'Aranzel Cánovas, dissenyat per protegir el producte interior espanyol.

Catalunya i les Conseqüències de la Guerra de Cuba (1898)

El conegut com a Desastre del 98 va tenir un impacte profund a Catalunya en diversos àmbits:

1. Econòmic: Les exportacions catalanes a les antigues colònies van experimentar una reducció considerable. A més, s'havia de fer front a l'elevat endeutament públic provocat per l'alt cost de la guerra. No obstant això, la repatriació de capitals realitzada pels anomenats "indians" va moderar els efectes econòmics negatius.
2. Polític: La repercussió política més immediata va ser l'enfrontament amb el primer govern de la postguerra, el conservador presidit per Silvela, arran de l'increment d'impostos per pagar els deutes de la guerra (reforma de Villaverde).
3. Social: La reacció dels gremis de comerciants de Barcelona va ser negar-se a pagar aquests nous impostos, protagonitzant l'anomenat Tancament de Caixes. La resposta repressiva del govern va incrementar la irritació contra el govern central i els partits dinàstics.
4. Ideològic: Davant d'aquesta situació, sectors importants de la burgesia van començar a prendre consciència de la incapacitat dels partits dinàstics de la Restauració per desenvolupar una política renovadora. Com a resultat, van donar suport a les noves formacions catalanistes, que reivindicaven l'autonomia i prometien una modernització de l'Estat espanyol.
5. Electoral: Del Tancament de Caixes va sorgir una entesa política entre les entitats econòmiques, culturals i ciutadanes de Barcelona que s'havien mobilitzat contra el govern. Aquests grups, juntament amb els partits polítics catalanistes, van crear una candidatura conjunta per fer caure els partits dinàstics a les eleccions de 1901.

Vocabulari Clau de l'Època

Manifest de Sandhurst:

Document de caràcter polític signat pel príncep Alfons de Borbó on expressava la seva disposició a convertir-se en rei i manifestava el seu suport a una monarquia parlamentària.

Constitució de 1876:

Text polític de caràcter conservador amb certa flexibilitat. El seu objectiu era que els partits del torn poguessin governar de manera estable.

Cánovas del Castillo:

Polític que va originar el nou règim de la Restauració amb l'objectiu de superar els problemes del regnat d'Isabel II. Va ser el líder del Partit Conservador.

Torn dinàstic:

Sistema bipartidista en el qual dos partits, el Conservador i el Liberal, s'alternaven pacíficament en el poder.

Vot censatari:

Sistema electoral on només tenen dret a vot les persones que paguen una determinada quantitat d'impostos (cens).

Sufragi universal masculí:

Sistema electoral on tenen dret a vot tots els homes majors d'edat.

Conveni de Zanjón:

Tractat de pau que va posar fi a la Guerra dels Deu Anys. S'hi va pactar facilitar l'autonomia de Cuba, l'abolició de l'esclavitud i la presència de diputats cubans al parlament espanyol.

Guerra dels Deu Anys:

Va ser la primera guerra d'independència cubana contra el domini espanyol (1868-1878).

Carlisme:

Doctrina política tradicionalista i absolutista amb el lema "Déu, pàtria, furs i rei".

Caciquisme:

Sistema social i polític en el qual, tot i existir formalment les institucions de la democràcia parlamentària, el poder real a les zones rurals estava en mans de persones influents (cacics) que manipulaven les eleccions.

Encasellat:

Procés previ a les eleccions on el govern assignava els escons que cada partit havia de guanyar a cada districte.

Abstenció generalitzada:

Poca participació en les eleccions, sovint com a mostra de desafecció cap al sistema polític.

Tupinada:

Conjunt de trampes i fraus que manipulaven els resultats electorals per assegurar la victòria del candidat designat.

Grito de Baire:

Aixecament que va donar inici a la darrera insurrecció independentista cubana el 1895.

Guerra naval:

Conflicte militar que es desenvolupa al mar entre les forces navals de diferents països.

Regeneracionisme:

Moviment intel·lectual i polític que, arran de la crisi del 98, buscava la millora i modernització social i política d'Espanya.

Indians:

Persones, generalment catalanes, que havien emigrat a Amèrica (especialment a Cuba), s'hi havien enriquit i retornaven a la seva terra d'origen.