Guerra de Cuba, Desastre del 98 i el Tancament de Caixes
Guerra de Cuba i el Desastre del 98 (1895-1898)
L'origen del conflicte era la mala política colonial dels partits dinàstics i els interessos expansionistes dels EUA. Cuba era la segona exportadora mundial de sucre, tabac i cafè, i era explotada per Espanya. Va néixer el sentiment independentista entre els cubans que van veure la independència política com un camí cap a la millora econòmica. A la segona meitat del segle XIX, els EUA havien augmentat l'interès en l'illa, ja que, a més de ser-ne els principals compradors, havien invertit en la modernització del procés d'obtenció de sucre.
L'inici de la revolta (1895)
L'any 1895 s'inicia el procés d'independència liderat per José Martí, que fundà el Partido Independentista Revolucionario Cubano juntament amb dos revolucionaris clau:
- Máximo Gómez
- Antonio Maceo
Aquests van desembarcar a l'illa sota el lema “El Grito de Baire”.
La resposta espanyola i l'assassinat de Cánovas
El govern de Cánovas envià tropes a l'illa, comandades per Martínez Campos, amb poc èxit. Aquest va ser substituït per Valeriano Weyler, que va utilitzar el polèmic sistema de la reconcentració.
El 1897, Cánovas fou assassinat per un anarquista i substituït per Sagasta, que va prometre amnistia política i autonomia. Però ja era tard, ja que els EUA havien intervingut. Paral·lelament, esclata una revolta independentista a les Filipines liderada per José Rizal.
El govern americà pressiona Espanya perquè solucioni el conflicte. El president McKinley proposa la compra de l'illa, oferta que Espanya rebutja.
La intervenció dels EUA i la fi del conflicte
Els EUA van fer servir l'enfonsament del vaixell nord-americà Maine com a pretext per declarar la guerra a Espanya.
La guerra fou ràpida i va donar lloc a dues batalles importants:
- Batalla de Cavite (Filipines)
- Batalla de Santiago (Cuba)
Aquestes batalles van aniquilar la flota espanyola i van posar fi a la guerra. Al desembre de 1898 es va signar la Pau de París, on Puerto Rico, les Filipines i l'illa de Guam van ser cedides als EUA, i Cuba va passar a ser una república independent sota la protecció dels EUA.
El Tancament de Caixes (1899)
La reina regent Maria Cristina crida a Silvela per formar un govern conservador, amb el suport de gran part de la burgesia catalana. Les mesures econòmiques imposades van ser un fracàs, ja que suposaven l'augment dels impostos per fer front a les despeses de la guerra.
Aquesta reforma fiscal, impulsada pel ministre Fernández Villaverde, va afectar els comerciants de Barcelona (Bcn), que es negaren a pagar la contribució i van tancar els comerços com a protesta.
Conseqüències del Tancament de Caixes
- Durant el primer mes, el govern va voler embargar els morosos, però l'alcalde de Bcn es va negar i va dimitir.
- La premsa espanyola va qualificar els comerciants de separatistes, ja que la protesta va durar sis mesos.
- El govern va suspendre les garanties constitucionals a Bcn (durant 17 mesos), provocant un trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics.
- Aquest fet va impulsar la recerca de noves alternatives polítiques.