La Guerra del Francès (1808-1814): Resistència, Política i Societat
La Guerra del Francès (1808-1814): Resistència i Conseqüències
Organització de la Resistència: Guerrilles i Setges
- Atacaven per sorpresa.
- Destruïen instal·lacions.
- Interferien moviments i assaltaven combois d'abastiment.
- Sotmetien els francesos a una forta pressió i desgast permanent.
Membres de la Resistència
La resistència estava formada per llauradors, estudiants, advocats, militars i clergues. Molts d'ells eren membres de la desintegració de l'Exèrcit Reial (1808).
Es van organitzar en petits grups locals, coneixedors del territori, amb escamots de 30 a 50 membres, sumant un total estimat de 55.000 homes.
Impacte dels Setges i la Resistència
- Suportaven bombardejos durant mesos.
- Immobilitzaven part de l'exèrcit francès.
- Impedien l'avanç cap a la Mediterrània.
- Van generar elevats costos en vides i infraestructures, sotmetent els francesos a una pressió i desgast permanent.
Un exemple destacat va ser el Setge de Saragossa.
El Regnat de Josep I Bonaparte i l'Estatut de Baiona
El regnat de Josep I Bonaparte, rei d'Espanya i de les Índies, va començar amb la convocatòria de Corts a Baiona per part de Napoleó el juny de 1808.
L'Estatut de Baiona (Carta Constitucional)
L'Estatut de Baiona va ser un document atorgat pel rei amb un caràcter restringit, que establia una monarquia autoritària i no reconeixia la divisió de poders. Es trobava a mig camí entre l'absolutisme i el liberalisme.
L'objectiu principal era suprimir les bases jurídiques de l'Antic Règim, mantenint una monarquia autoritària i conservadora, però iniciant reformes moderades.
Tot i que incloïa alguns drets, com la llibertat d'impremta, presentava poques reformes socials i administratives. Malgrat ser acceptat en el context de la Guerra del Francès, la falta de mitjans i la situació bèl·lica van impedir que entrés plenament en vigor.
Reformes Impulsades per Napoleó
Napoleó va prendre decisions importants per modernitzar el territori sota control francès, tot i l'expoli i la incorporació de Catalunya a França:
- Abolir la Inquisició.
- Suprimir convents.
- Desamortitzar béns.
- Establir la igualtat dels espanyols davant les lleis, els impostos i l'accés als càrrecs públics.
Els Afrancesats
Una part de la noblesa, l'alt clergat, militars i l'alta burgesia van ser coneguts com a Afrancesats. Veien França com un model de progrés i modernització. Eren conservadors des del punt de vista polític, però volien una política pròpia del Despotisme Il·lustrat amb la nova dinastia, buscant conservar el seu estatus i càrrecs.
Les Postures Ideològiques durant el Conflicte
La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l'Antic Règim van comportar la presa de postura de diferents corrents ideològics davant la presència francesa i el nou règim napoleònic:
- Afrancesats: Nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats reformistes del nou règim. Eren un nombre petit de seguidors.
- Resistència Antifrancesa: La majoria de la població s'oposava a la invasió. Dins d'aquest grup, hi havia diverses tendències:
- Absolutistes: La noblesa i el clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII. Defensaven la tradició i la religió catòlica.
- Il·lustrats Reformistes: Figures com Floridablanca i Jovellanos volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII. Esperaven, però, que impulsés reformes que permetessin la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.
- Liberals: Sectors de la burgesia i els intel·lectuals. Veien en la situació revolucionària creada per la guerra l'ocasió, tot i el seu nombre escàs, d'influir en la transformació de l'Espanya de l'Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari. Advocaven per la promulgació d'una Constitució que proclamés la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social que permetés el desenvolupament del capitalisme.
- Població General: Gran part de la població, al marge d'ideologies complexes, va afrontar la guerra com un moviment de defensa contra l'invasor estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia i la defensa del restabliment del poder de l'Església catòlica. Amb la seva rebel·lia contra la monarquia de Josep I Bonaparte, adoptaven actituds revolucionàries.