La Guerra del Francès (1808-1814): Significació i Denominacions Historiogràfiques
La Guerra del Francès (1808-1814)
Context i Esclat de la Crisi de l'Antic Règim
La Guerra del Francès (1808-1814) s'emmarca en un context de profunda crisi de l’Antic Règim a Espanya. Aquesta guerra actua com a esclat final d'una conflictivitat política i social que va augmentar significativament a partir de la invasió francesa, posant de manifest la fragilitat de l’Estat absolut. Va suposar la introducció de reformes dins del marc de les revolucions liberals, inspirades en la Revolució Francesa de 1789.
La Guerra del Francès és considerada l'inici de l’època contemporània a Espanya. Presenta diferents denominacions a causa de la diversitat de conflictes que van coexistir dins de la mateixa guerra. Entre les més comunes trobem:
- Conflicte Peninsular
- Guerra Peninsular
- Guerra de la Independència
- Guerra Napoleònica
- Guerra del Francès
1. El Conflicte Peninsular
Invasió Napoleònica i Juntes de Govern
Aquesta denominació fa referència al conflicte peninsular entre Espanya i Portugal, en el context de les guerres napoleòniques. La invasió de Portugal per part de la França napoleònica el 1807 buscava el control de l’accés al mar i el bloqueig d’Anglaterra. El monarca portuguès va abandonar el país, marxant a Brasil i deixant una Junta de Govern. Ferran VII també va abandonar Espanya després de les abdicacions de Baiona.
Tots dos països van introduir les juntes de govern de representació política. A Portugal, aquestes juntes no van tenir cap connotació revolucionària, mentre que a Espanya van conduir cap a la revolució.
2. La Guerra Peninsular
El Rol Britànic i Wellington
La historiografia britànica posa l’èmfasi en l’actuació de l’exèrcit britànic de Wellington a la península i anomena el conflicte com a Guerra Peninsular. L’exèrcit britànic, amb l’ajuda de les restes de l’exèrcit portuguès i de les guerrilles espanyoles, es va imposar en la guerra. Wellington va recolzar Ferran VII i no va tenir cap simpatia per la Constitució de Cadis de 1812.
3. La Guerra de la Independència
Mite Fundacional i Nacionalisme Espanyol
Per a la historiografia espanyola, el conflicte es tracta d’una Guerra de la Independència, considerada el mite fundacional del nacionalisme espanyol. És el poble espanyol aixecat en armes contra els francesos, moment en què apareix la nació espanyola. En el context de la guerra napoleònica, es va buscar un canvi de règim polític i dinàstic.
La denominació de Guerra de la Independència prové de l’àmbit liberal, que li atorgava un contingut romàntic: el poble lluitant contra un enemic invasor a la recerca de la llibertat i la independència del seu territori. La guerra i la revolució van conviure com a dos elements en el mateix conflicte.
Liberals, Afrancesats i Absolutistes
Els espanyols es van dividir en afrancesats i patriotes, provocant un conflicte intern paral·lel a la guerra que buscava la regeneració estructural del país. Els afrancesats van ser considerats traïdors a Espanya.
En els cercles absolutistes propers a Ferran VII, es va denominar el conflicte com a Guerra Napoleònica per a ressaltar el conflicte dinàstic entre els Borbons i la nova dinastia napoleònica, obviant el component d’emancipació liberal que comportava el terme independència.