La Guerra dels Segadors (1640-1652): Catalunya contra la Monarquia Hispànica
La Guerra dels Segadors (1640-1652)
Catalunya contra la Monarquia Hispànica
La Guerra dels Segadors (7 de juny de 1640 - 13 d'octubre de 1652) va esclatar durant la Guerra dels Trenta Anys. Va ser una revolta de Catalunya contra la Monarquia Hispànica pels abusos comesos per les tropes castellanes al territori català.
- Catalunya va trencar la seva relació amb Espanya.
- Primerament, Catalunya es va posar sota l'obediència de França, encara que després va tornar al domini d'Espanya.
- Espanya va cedir a França els territoris catalans del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.
Context històric
Felip IV era el rei de Castella i Aragó, i el seu privat era el Comte-Duc d'Olivares. La seva cort estava a Madrid i la seva economia estava malmesa.
Catalunya tenia institucions pròpies com el Consell de Cent, la Generalitat, les Corts i figures com Pau Claris. El país patia una crisi demogràfica, econòmica i social.
Felip IV i Olivares van imposar lleis castellanes que afavorien el poder reial.
El conflicte
El conflicte principal era la guerra entre la Monarquia Hispànica (Felip IV) i França (Lluís XIII). S'ordenava als catalans que allotgessin les tropes castellanes.
Aquesta castellanització tenia un fonament econòmic, ja que les lleis castellanes no limitaven les imposicions fiscals de la Corona i, en canvi, les lleis catalanes sí que representaven una bona protecció jurídica contra les exigències fiscals del rei.
Les idees del Comte-Duc d'Olivares es van concretar en un projecte anomenat Unió d'Armes, que consistia a crear un exèrcit permanent de 140.000 soldats.
La monarquia va exigir el pagament del quint (impost que corresponia a una cinquena part dels ingressos del municipi) a les ciutats catalanes.
El rei va abandonar les Corts sense esperar la fi dels debats.
Els fets previs a la revolta
El 1632, les Corts es van reprendre. Els grups dirigents catalans s'ocupaven de mantenir la seva situació privilegiada, així que s'oposaven fermament a les pretensions reials. El virrei va instar la ciutat de Barcelona a retre comptes del 1599 al 1633 amb l'objectiu que pagués els quints. Davant la resistència a pagar-los, quatre consellers van ser empresonats entre 1634 i 1635.
El 1635 es va produir un fet que va precipitar els esdeveniments: la guerra entre la Monarquia Hispànica i França. Olivares va forçar la participació de Catalunya en la guerra.
L'inici de la revolta
L'abril de 1640, Santa Coloma de Farners es va negar a continuar allotjant els soldats. El virrei, o Lloctinent General, va enviar a la població un agutzir (oficial reial encarregat de fer complir la llei), que va morir. Els soldats van saquejar la població, fet que va contribuir a augmentar la revolta. També hi havia motivacions religioses, perquè alguns soldats van robar esglésies i llocs sagrats.
El maig, un grup de segadors va entrar a Barcelona per alliberar el diputat Francesc de Tamarit, que havia estat empresonat per ordre del virrei perquè s'havia manifestat contrari als allotjaments.