Primera Guerra Mundial: Causes, Aliances i Conseqüències Post-Bèl·liques
Causes de la Primera Guerra Mundial
Els Conflictes Balcànics: La Polvorera d'Europa
Com a conseqüència de la decadència de l’Imperi Turc, Àustria-Hongria aspirava a expandir-se als Balcans. S’enfrontava a les ambicions de Sèrbia i de l’Imperi Rus, que també volien augmentar la seva influència i ocupar els estrets del Bòsfor i els Dardanels, que havien de permetre obrir els seus dominis al mar Mediterrani. L’annexió de Bòsnia i Hercegovina va agreujar les tensions als Balcans i va provocar que en pocs anys hi hagués dues guerres (1912-1913) que van empitjorar encara més la situació. Aquestes guerres van consolidar Sèrbia, amb el suport de Rússia. Aquest lideratge va alarmar Àustria-Hongria, que temia un alçament general dels pobles eslaus que controlava.
Aliances Militars i Cursa d'Armaments
Les potències es van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. França es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb el Regne Unit. Les tres potències van acabar signant la Triple Entesa (1907). El malestar entre les grans potències va originar una cursa d’armaments. Els Estats van invertir grans quantitats de diners a fabricar armes (canons, metralladores…), a construir vaixells de guerra i a entrenar les tropes. Al principi del segle XX, tothom es preparava per a la guerra, i qualsevol incident podia ser l’excusa que desencadenés el conflicte. L’assassinat de l’arxiduc austríac Francesc Ferran (juny del 1914) va ser l’espurna que va incendiar Europa, però les causes del conflicte s’havien anat forjant durant dècades.
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
L'Organització de la Pau: El Tractat de Versalles i la SDN
El gener del 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. El tractat més important va ser el Tractat de Versalles, que va imposar les condicions de pau a Alemanya. En conjunt, es va imposar la fragmentació dels imperis i la remodelació de les fronteres europees. El president nord-americà, Thomas Woodrow Wilson, havia aportat la seva visió d’una pau fundada en la concòrdia i en l’absència de revenja (els 14 punts de Wilson). A proposta seva es va crear la Societat de Nacions (SDN), una organització internacional que havia de garantir la pau i la cooperació entre els Estats. Les condicions imposades van provocar que els vençuts no s’integressin a l’SDN. Tampoc ho van fer l’URSS ni els EUA, i l’SDN va acabar tenint molt poca influència en la política internacional.
Nous Problemes, Nous Conflictes Post-Guerra
Les conferències de pau no van tancar les ferides de la guerra. Els alemanys van considerar les condicions imposades pel Tractat de Versalles com una humiliació, la qual cosa en va acabar exacerbant el nacionalisme i l’anhel de revenja. Itàlia va plantejar la seva frustració pel fet de no rebre les reivindicacions territorials que havia demanat i hi va créixer un moviment nacionalista. La Revolució Russa (1917) havia plantejat a Europa una nova situació de tensió. La revolució bolxevic animava les forces revolucionàries de tota Europa. Es van produir alçaments a Alemanya i Hongria, evidenciant l’existència d’un nou conflicte entre el capitalisme i el comunisme.