La Segona Guerra Mundial: L'Expansió Japonesa i la Fi de l'Eix

L'Expansió Imperialista Japonesa i l'Inici de la Guerra al Pacífic

L’any 1937 esclatà la guerra entre l’Imperi Japonès i la República de la Xina. L’imperialisme militar nipó va decidir atacar una Xina considerada feble i que, a més, es trobava enmig d’una guerra civil que enfrontava el govern del Kuomintang de Chiang Kai-shek contra les forces comunistes dirigides per Mao Zedong. La inferioritat militar xinesa va facilitar que els japonesos conquerissin gran part de la costa, a més de les principals ciutats del país.

La invasió japonesa es va caracteritzar per una crueltat excessiva, fet que va provocar la reacció del Regne Unit i els Estats Units, els quals van imposar severes sancions econòmiques al Japó que van perjudicar molt la seva economia.

L'Agreujament de les Sancions Occidentals

Les sancions occidentals es van agreujar encara més quan els japonesos es van apoderar de la colònia francesa d’Indoxina, aprofitant-se de la desfeta francesa a Europa produïda el juny de 1940.

El Pla Bel·licista i l'Atac a Pearl Harbor

Malgrat les negociacions amb els Estats Units, finalment al Japó es va imposar la facció del govern més militarista i imperialista. El general Hideki Tōjō, líder dels bel·licistes, va ser nomenat primer ministre i els de la seva facció van dominar el nou govern. El pla dels bel·licistes consistia en un atac aclaparador i per sorpresa contra les forces navals i aèries nord-americanes establertes a Pearl Harbor.

Simultàniament, altres forces japoneses atacarien les possessions colonials europees d’Extrem Orient per tal d’aprofitar-se al màxim dels seus recursos estratègics. La intenció era provocar uns danys tan devastadors a les forces nord-americanes al Pacífic que aquestes desistissin de contraatacar.

Tanmateix, l’Imperi Japonès no va participar en l’atac contra la Unió Soviètica tot i ser aliada dels nazis i dels feixistes italians. El Japó va romandre neutral respecte a la URSS, cosa que no va impedir que Stalin li declarés la guerra el maig de 1945, quan la guerra ja havia acabat a Europa.

L'Entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial

El diumenge 7 de desembre de 1941, sense prèvia declaració de guerra, les forces aeronavals japoneses van atacar les instal·lacions dels Estats Units a Pearl Harbor, provocant enormes danys en la flota nord-americana del Pacífic, a més de centenars de víctimes. Simultàniament, altres forces d’invasió japoneses van ser enviades a les Filipines, Indonèsia i Malàisia (incloent Singapur) per apoderar-se d’aquests rics territoris.

Tanmateix, i malgrat la insistència dels seus aliats nazis, els japonesos no van atacar la Unió Soviètica per l’Extrem Orient. Durant els primers mesos de l’any 1942, semblava que l’ofensiva japonesa era imparable, ja que van aconseguir conquerir molts dels seus objectius i també van ampliar el seu cercle defensiu en ocupar nombrosos arxipèlags de l’oceà Pacífic. Fins i tot els japonesos van arribar a amenaçar l’Índia i Austràlia.

L'Ofensiva Japonesa Inaturable i la Batalla de Midway

Va ser a mitjans de 1942 quan finalment els nipons van poder ser aturats gràcies a la decisiva victòria assolida pels nord-americans a la batalla aeronaval de Midway. Des d’aquesta batalla, els japonesos es van posar a la defensiva.

La Declaració de Guerra i l'Error Estratègic de l'Eix

Al dia següent de l’atac, el 8 de desembre, el Congrés dels Estats Units va declarar la guerra al Japó. Però el sorprenent va ser que Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als Estats Units l’11 de desembre. Els aliats de l’Eix van actuar per solidaritat amb el seu aliat nipó i perquè volien passar comptes amb els americans per tota l’ajuda que estaven prestant als britànics.

Novament, les potències europees de l’Eix van tornar a cometre un gravíssim error estratègic, perquè van afegir un enemic més a la llarga llista que tenien, i els Estats Units no era un enemic qualsevol. A Roosevelt no li alegrava la declaració de guerra dels nazis i feixistes, però per fi havia sorgit la possibilitat d’intervenir en la guerra europea sense que el seu Congrés li posés inconvenients.

La Invasió d'Itàlia i la Caiguda del Feixisme

Setmanes després de la rendició de l’Afrika Korps a Tunísia, els aliats van emprendre la invasió del territori metropolità italià, començant per Sicília i posteriorment desembarcant al sud de la península Itàlica. A mesura que els aliats avançaven, es va fer palesa la desmoralització dels militars italians, així com de la població, que només desitjava el final de la guerra i dels seus sofriments.

Enmig d’aquest ambient de desfeta és quan es va produir la caiguda de Mussolini del poder. Mussolini va ser destituït pel Gran Consell Feixista i posteriorment arrestat pel Rei Víctor Manuel III.

La Resposta de Hitler i la República Social Italiana

Caigut Mussolini, el Rei va manar la formació d’un nou govern, sense feixistes, que negociés la rendició italiana amb els aliats. La resposta de Hitler a la rendició italiana va ser la d’ocupar Roma i el nord d’Itàlia i continuar la lluita a la península. També va fer alliberar Mussolini i el va instal·lar al nord de la península, al capdavant de la breu República Social Italiana (RSI).

Aquesta nova república va rebre el suport dels elements feixistes més fanàtics i va continuar combatint al costat dels nazis. La RSI va lluitar principalment contra les nombroses guerrilles italianes que havien pres les armes per acabar per sempre amb el feixisme i amb els seus aliats nazis.

La Fi de Mussolini i el Feixisme Italià

A finals d’abril de 1945, pocs dies abans de finalitzar la Guerra Mundial a Europa, Mussolini va ser detingut per un escamot comunista quan intentava fugir cap a Suïssa. Va ser assassinat i posteriorment el seu cadàver va ser cruelment maltractat.

La Rendició de l'Imperi Japonès i el Final de la Guerra

Un cop acabada la guerra a Europa i d’acord amb el que s’havia establert a la Conferència de Ialta, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va procedir a atacar-lo a la Xina i a Corea. Tot i així, la resistència oferta pels militars japonesos era cada vegada més fanàtica i desesperada, especialment com més s’acostaven els nord-americans a l’arxipèlag japonès. Un exemple d’aquest fanatisme fins a l’extrem va ser el dels kamikazes.

També el Japó estava sent implacablement bombardejat per l’aviació dels Estats Units, però semblava que amb això no n’hi havia prou per doblegar la resistència nipona.

La Resistència Fanàtica i els Bombardejos Atòmics

L’agost de 1945, el president nord-americà Harry S. Truman va ordenar el bombardeig de les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki amb les bombes nuclears que poques setmanes abans els científics americans havien aconseguit finalitzar.

En la decisió presidencial d’emprar l’armament atòmic va tenir gran influència la impressió unànime dels comandaments militars, que pensaven que les baixes serien espectacularment altes quan les tropes americanes desembarquessin a les illes del Japó, ja que segurament augmentaria el grau de fanatisme suïcida dels japonesos.

La Decisió de l'Emperador Hirohito i la Pau

Per tal d’evitar això, calia convèncer els japonesos utilitzant l’armament atòmic. L’ús d’aquest armament va fer reaccionar l’emperador japonès Hirohito, que va decidir intervenir per primera vegada en tota la guerra per forçar la caiguda dels imperialistes i que un nou govern presentés la rendició i demanés la pau.

La rendició japonesa va ser signada el 2 de setembre de 1945, i la Segona Guerra Mundial havia acabat.

Conceptes Lingüístics Clau

Definicions Gramaticals Essencials

Noció de Predicat

Els predicats són categories que expressen estats, accions, propietats o processos.

Estructura Argumental de l'Oració

Significa que tota l'oració està construïda per uns components o participants que anomenem arguments.

Adjectiu

És una classe lèxica de paraula. Semànticament es caracteritza perquè predica una propietat del nom.

Adverbi

Sintagma en el qual la posició de nucli està ocupada per un adverbi o per una locució adverbial.

Sintagma Preposicional

Un sintagma preposicional és aquell sintagma format per una preposició, que sempre l'encapçala, i un altre argument al qual denominem terme o també complement de la preposició.

Causa

Esdeveniment que suposa la causa d'allò expressat pel verb.

Experimentant

Ésser o entitat, generalment animada, que experimenta un procés psicològic.

Destinatari

Entitat a la qual es transfereix alguna cosa.

Temps o Temporal

Moment o període de temps en què es produeix un estat o una activitat.

Tema o Pacient

Entitat o objecte afectat per l'acció verbal; si és inanimat, serà tema; si és animat, serà pacient.