Primera Guerra Mundial: trinxeres, armament i pau (1914–1919)
La vida al front i les trinxeres
La rutina diària dels soldats era resistir els atacs enemics resguardats a les trinxeres, rere un entramat de filferros i rases. Per debilitar l'adversari, es llançaven ofensives en les quals la infanteria abandonava la trinxera i intentava avançar a camp obert enmig del foc enemic.
Desplaçament de civils i moviment de refugiats
A Bèlgica, el nord-est de França, Prússia i Rússia es va produir la fugida de milions de civils perquè tenien por; això va donar origen a un gran moviment de refugiats.
Propaganda, censura i opinió pública
Els estats van recórrer per primera vegada a la propaganda perquè la població contribuís a l'esforç bèl·lic. Això va permetre mobilitzar l'opinió pública de cada bàndol. També es va censurar la premsa i es van manipular els comunicats militars per crear una estal de opinió unànime. Els pacifistes i nacionalistes contraris a la guerra van ser detinguts o silenciats.
- Propaganda massiva per mobilitzar suport
- Censura de la premsa i manipulació de comunicats
- Repressió de dissidents i pacifistes
Conferència de París i condicions de pau
Gener de 1919: la Conferència de París es va reunir per establir les condicions de pau amb Alemanya. En ella es declarava Alemanya responsable de la guerra i s'exigia el pagament de fortes indemnitzacions. El seu imperi es va fragmentar i parts van ser cedides, especialment al Regne Unit i a França. Es va reduir al mínim l'exèrcit i la marina alemanys. Es va imposar la fragmentació dels imperis i la remodelació de les fronteres europees.
Els 14 punts i la Societat de Nacions
Woodrow Wilson va aportar la seva visió de la pau amb els 14 punts. A proposta seva es va crear la Societat de Nacions (SDN), una organització internacional destinada a organitzar la pau i la cooperació entre els estats. No obstant això, els estats vençuts no s'hi van integrar per petició dels vencedors. L'URSS i els EUA tampoc s'hi van integrar, i la SDN va acabar tenint poca influència en la política internacional.
Fron ts i batalles destacades
Moviments de guerra destacats: al front occidental, l'operació del Pla Schlieffen i la batalla de la Marne; al front oriental, la batalla de Tannenberg. A Rússia hi va triomfar la revolució bolxevic i els revolucionaris, ocupats a consolidar el seu govern, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra: la Pau de Brest-Litovsk (1917).
Cursa d'armaments i rivalitats
La cursa d'armaments és una competició entre dos o més països per la supremacia armamentística. Abans de la Gran Guerra, Alemanya, Àustria-Hongria, Rússia, França i el Regne Unit van participar en una gran cursa d'armaments.
Període de la "pau armada"
La pau armada és un període que va anar des de la guerra franco-prussiana (1870) fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial (1914). Durant aquest temps hi va haver una intensa cursa armamentística i formació d'aliances militars entre països europeus.
Weltpolitik i l'expansionisme alemany
Weltpolitik va ser l'estratègia adoptada per Alemanya a partir de 1897. Era una política imperialista i expansionista iniciada pel kàiser Guillem II, que buscava augmentar la projecció de poder alemanya i assegurar posicions colonials i navals.