Guerra de Successió i Decrets de Nova Planta a Catalunya
La Guerra de Successió
Durant el segle XVII, la relació entre la monarquia hispànica i el Principat de Catalunya havia estat molt conflictiva. Felip IV havia intentat pacificar tot el territori; s’havia castigat el Comte Duc d’Olivares i la situació no va millorar. Al segle XVII va ser un període de crisi i els pagesos es van revoltar contra els senyors i les autoritats a causa de les fortes càrregues fiscals que suportaven, fet que va provocar l'aparició dels bandolers.
Els Fets
Al 1640 va esclatar la Guerra dels Segadors, una insurrecció pagesa contra els senyors que els ofegaven amb impostos i contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra. La insurrecció es va estendre per diverses zones de Catalunya:
- L’Empordà
- Osona
- Ripollès
- La Selva
Grups de pagesos armats animaven a l'aixecament contra els soldats del rei, contra els senyors i les autoritats reials.
L’Enfrontament amb la Monarquia
La Revolta Pagesa i la Generalitat
Els grups dirigents benestants (rics) i els governants del Principat es van atemorir davant de la revolta pagesa, una revolta que se'ls escapava. La Generalitat volia mantenir la seva prepotència i que es respectessin les seves lleis i drets.
La Successió i els Candidats
Carles II va morir al 1700 sense descendència i la situació va interessar a les potències europees, que van presentar dos candidats: l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip V.
A Catalunya li va interessar defensar l’Arxiduc Carles d’Àustria; Anglaterra i Àustria defensaven aquesta opció. La monarquia hispànica i França defensaven el nét del rei de França, Felip V de Borbó.
Finalment, l’interès de l’Arxiduc Carles per ser anomenat emperador d’Àustria va fer que aquest abandonés l'interès per la monarquia hispànica, i Felip V quedés com l’únic candidat.
Els Decrets de Nova Planta
El somni del Comte Duc d’Olivares d’unificar amb un sol regne tots els territoris de la península va fer que s’anul·lessin totes les normes, lleis i tradicions de tota la Corona d’Aragó. El nom d’aquesta llei és el Decret de Nova Planta, que es va aplicar al Regne de València, Aragó, les Balears i Catalunya. L'any d'aplicació va ser el 1714, i d'això farà 300 anys l'any vivent.