La Guerra de Successió Espanyola (1700-1715)
La Guerra de Successió (1700-1715)
Causes del conflicte
La principal causa de la Guerra de Successió fou la mort sense descendència de Carles II l’any 1700. Els drets successoris se’ls disputaren dos nebots: Carles d’Àustria, fill de l’emperador del Sacre Imperi, i Felip d’Anjou, nét del rei de França. L'herència de Carles II designà Felip d’Anjou com a successor, però Carles d’Àustria no l’acceptà, ja que no considerava Carles II suficientment capacitat per prendre aquesta decisió.
Això va fer que es desencadenés tant una guerra civil dins la Monarquia Hispànica com un conflicte internacional.
El conflicte internacional
El conflicte internacional enfrontà l'Aliança de la Haia, formada per l’Imperi Austríac, Portugal, Holanda i Suècia, que estaven a favor de Carles d’Àustria, contra França, el país més poderós de l’època, que recolzava Felip d’Anjou.
L’Imperi Austríac aconseguí molts aliats perquè els països europeus temien que França assolís més poder del que tenia. Per aquest motiu, fins al 1711, hi hagué una gran igualtat de forces a nivell europeu. Aquest any, però, morí l’emperador austríac, Josep I, per la qual cosa Carles d’Àustria passà a ser l’emperador. Aquesta situació provocà que, tant si guanyés la guerra França com Àustria, el guanyador tindria massa poder, per la qual cosa els països europeus hagueren de dur a terme negociacions de pau per a mantenir la igualtat de poders.
Els tractats de pau i les seves conseqüències
S’acabaren signant dos pactes: la Pau d’Utrecht (1713) i la Pau de Rastatt (1714). Segons aquests pactes, Felip V passaria a ser rei d’Espanya, que ara es convertiria ja en un sol estat, però també hauria de renunciar als drets successoris de França. A més, hagué de fer concessions econòmiques a Anglaterra:
- Navío de Permiso: un vaixell anglès a qui se li donà permís per comerciar amb Amèrica.
- Asiento de Negros: el permís per vendre esclaus negres a Amèrica.
També hagué de fer concessions territorials:
- Cedí a Anglaterra: Menorca i Gibraltar.
- Cedí a Àustria: Flandes, Luxemburg, part del Milanesat, el Regne de Nàpols i Sardenya.
- Cedí a Savoia: la part restant del Milanesat i l’illa de Sicília.
Això convertí Gran Bretanya en una nova gran potència mundial.