Guerra de Successió Espanyola: Causes, Fets Clau i Conseqüències
La Monarquia Hispànica i la Guerra de Successió
La Monarquia Hispànica, governada per la dinastia coneguda com a Casa d’Àustria (nom original Casa de Habsburg), va exercir el seu domini durant els segles XVI i XVII. Aquesta monarquia abastava la major part de la Península Ibèrica, amb l'excepció de Portugal.
La Successió de Carles II
Carles II, l'últim monarca Habsburg hispànic, no va tenir fills i va morir abans dels 40 anys. Per assegurar la continuïtat dinàstica, va escollir parents propers, els Habsburg austríacs de Viena, com a possibles successors.
La seva primera opció testamentària era evitar el repartiment dels territoris entre Anglaterra i Holanda, buscant un successor que no fos ni austríac ni Borbó. En aquest context, es va escollir Josep Ferran de Baviera (1698-1699). Després de la seva mort prematura, la corona va ser atorgada a Felip V de Borbó.
La Guerra de Successió Espanyola
Aquest conflicte va començar l’any 1701 com una guerra local pels territoris italians, i es va generalitzar a escala europea l’any 1702. La guerra va concloure l’any 1713 amb la signatura del Tractat d'Utrecht, tot i que a Catalunya es va perllongar fins al 1714.
Bàndols en Lluita
Els principals bàndols enfrontats durant la Guerra de Successió van ser els Aliats i les Dues Corones:
- Aliats (Gran Aliança de la Haia): Holanda, Anglaterra, Àustria i la major part dels estats alemanys. La Corona d’Aragó, Portugal i Savoia es van unir posteriorment a aquest bàndol.
- Dues Corones: França, la Monarquia Hispànica i Baviera.
El Canvi de Bàndol de Catalunya
Anglaterra va oferir el Tractat de Gènova als catalans, fet que va propiciar un canvi d'aliances. Els Vigatans (de la Plana de Vic) i els comerciants rics de Barcelona eren ferms partidaris dels austríacs. En contraposició, els botiflers eren els partidaris dels Borbons; aquest terme també s'utilitzava com a insult per referir-se a algú com a "traïdor a la terra".
El Tractat de Gènova
Signat el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, aquest tractat va ser subscrit pels representants de Catalunya i del Regne d’Anglaterra, ambdós partidaris de Carles III d’Àustria. Segons l'acord, els catalans es van comprometre a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança, mentre que els anglesos es van comprometre a respectar les lleis i constitucions catalanes.
La Batalla d’Almansa
El 25 d'abril de 1707, les tropes de Felip V van aconseguir una victòria decisiva sobre les tropes de Carles III d’Àustria. Aquesta victòria borbònica va permetre a Castella ocupar el Regne de València per dret de conquesta, i s'hi van declarar immediatament els Decrets de Nova Planta, abolint les seves institucions pròpies.
El Tractat d’Utrecht
El Tractat d’Utrecht és una sèrie de tractats de pau multilaterals signats pels països participants en la Guerra de Successió entre 1712 i 1714, en diverses ciutats dels Països Baixos i Alemanya. Aquests tractats van marcar la fi de la guerra a escala europea, excepte en algunes regions que van continuar el conflicte.
Propostes de Carles III en el Tractat d’Utrecht
Durant les negociacions del Tractat d’Utrecht, Carles III va presentar dues propostes principals:
- Incorporar la Corona d’Aragó als seus territoris (que incloïen Flandes, el Milanesat, Nàpols i Sardenya, aquesta última permutada posteriorment amb Savoia i Sicília).
- Que Catalunya es convertís en una república independent sota la protecció anglesa.
Felip V es va negar rotundament a ambdues propostes, i per aquesta raó, Carles III no va signar el Tractat d'Utrecht.
Els Decrets de Nova Planta
Els Decrets de Nova Planta van ser un conjunt de decrets promulgats per Felip V que van abolir les institucions i lleis pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó, integrant-los en el sistema jurídic i administratiu de Castella.