Guerra de Successió Espanyola i Tractats d'Utrecht i Rastatt
Guerra de Successió Espanyola
Carles II d'Habsburg, mort 1700 sense descendència: Josep Ferran de Baviera, Felip d'Anjou i L'arxiduc Carles d'Habsburg.
França i Àustria, pel tron espanyol. La Monarquia Hispànica, en fase de declivi, va veure com Carles II nomenava com a hereu el seu nebot-nét, Felip de Borbó, que va ser proclamat rei el 1700 com a Felip V.
Una part dels països europeus es van oposar al nomenament de Felip V, desencadenant la Guerra de Successió. Aquest conflicte va enfrontar França amb una coalició europea, i també va dividir els territoris peninsulars.
El Regne de Castella va donar suport a Felip V, mentre que una part dels territoris de la Corona d'Aragó, especialment Catalunya i València, van recolzar al candidat austríac.
Les institucions catalanes i una part de la població van donar suport al candidat austríac, proclamat rei a Viena el 1703.
La guerra a Europa (1701-1713)
Les forces dels dos candidats estaven equilibrades fins que l'arxiduc Carles va heretar el tron austríac el 1711, perdent el suport d'Anglaterra. Això va portar a la negociació i als Tractats d'Utrecht i Rastatt (1713-1714).
A Utrecht, es va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya a canvi de concessions territorials. A Rastatt, es va signar la pau amb l'emperador Carles VI, que va rebre compensacions territorials per retirar-se de la lluita.