Els Guerrers de Riace: Anàlisi, Context i Estil Sever

Els Guerrers de Riace: Cronologia i Descobriment

La cronologia d'aquestes escultures se situa entre el 460 i el 430 aC. L’autor és desconegut i es van trobar al fons del mar. Són obres de bronze (actualment queden molt poques obres originals de bronze), fetes mitjançant la tècnica de la cera perduda i representen dos guerrers.

Context Històric: L'Esplendor de la Grècia Clàssica

Aquest període se situa després de la finalització de les Guerres Mèdiques (conflictes entre grecs i perses, que van ser tres). Els grecs van aconseguir aturar l'expansió persa i van resultar victoriosos. Atenes es va consolidar com una gran polis, governada per Pèricles, dominant militarment, culturalment i comercialment, i on es va desenvolupar la democràcia. En aquell moment, els escultors grecs gaudien de gran prestigi i la cultura grega s’havia expandit per tota la Mediterrània.

L'Estil Grec: Característiques Generals de l'Art

Les principals característiques de l'art grec són:

• La dimensió humana de l’art, defugint la monumentalitat.
• La importància de la filosofia i del pensament racional.
• La religiositat que impregna tota la cultura.
• La concepció de l’art com a recerca de la bellesa (kalokagathia).

El Període Protoclàssic (Sever): Trets Distintius

Aquest període de transició es caracteritza per:

• Pèrdua de rigidesa amb l’aparició de lleus moviments.
• Una realitat propera amb tendència cap al naturalisme.
• Interès per captar les emocions.
• Proporcions simètriques.
• Encara hi ha una excessiva frontalitat.
• Un rostre inexpressiu.

Característiques de l'Escultura Clàssica Grega

• Observació de la proporció proposada per Policlet (teòric del cànon).
• Escultura equilibrada en l’expressió (Fídies en va ser el màxim exponent).
• Presència de dinamisme i moviment.
• Flexibilitat als membres de l’anatomia (alternança de músculs tensos i relaxats amb el contrapposto).
• S'evita la simetria, a diferència de l’arcaic (pèrdua de frontalitat).
• Transparència dels vestits de les dones (draperies mullades); els homes segueixen nus.
• El material principal continua sent el marbre o el bronze.
• Naturalisme amb un intent d’actituds naturals (braços desenganxats del cos).

Anàlisi Formal dels Bronzes de Riace

Aquestes escultures són dels pocs bronzes grecs originals que ens han arribat i, per tant, no són còpies romanes. El del cabell llarg és conegut com el “Guerrer A” i l’altre com el “Guerrer B”. S’han perdut les característiques pròpies arcaiques més exagerades, tot i que algunes es mantenen. Apareix el contrapposto, trencant amb la frontalitat.

L'estil és sever perquè manté algunes característiques arcaiques, però ja incorpora trets clàssics. Busquen el dinamisme i el naturalisme. Podem observar una certa expressió (desapareix la inexpressió arcaica) i, gràcies al contrapposto, s’insinua moviment (el cap està lleugerament inclinat). Els dos guerrers estan representats amb el contrapposto, els braços desenganxats del cos i el colze flexionat.

Pel que fa als detalls, estan adornats amb argent a les celles; als ulls podem observar marfil i calcari, i a les dents, plata. El cabell, en canvi, és bastant arcaic (molt geomètric). Cal destacar que el Guerrer A és més jove que el Guerrer B.

Importància i Influència dels Guerrers de Riace

Cal destacar que, tot i ser de la mateixa època, podrien ser d’escultors diferents. Representen un moment de transició entre el període arcaic i el clàssic. Trobem el contrapposto amb una recerca de la perfecció de la figura humana. Expressen serenitat i equilibri, mostrant un domini perfecte de l’anatomia. S’anticipen a l’antropocentrisme i seran de gran influència en escultors posteriors.

Interpretació: La Identitat dels Guerrers

Representen guerrers, però la seva identitat no se sap amb certesa. La principal hipòtesi suggereix que són guerrers de la Ilíada, tot i que hi ha altres versions. En ser obres originals, proporcionen molta informació als estudiosos sobre les tècniques de treball del bronze a l'antiga Grècia.